Pau Sabat¨¦: ¡°M¡¯alarma que pol¨ªtics s¡¯expressin tan malament en catal¨¤¡±

Pau Sabat¨¦, barcelon¨ª de 25 anys, parla vuit lleng¨¹es: a m¨¦s de catal¨¤ i castell¨¤, angl¨¨s, franc¨¨s, itali¨¤, grec, alemany i una mica de rus. Alguna relaci¨® deu tenir ser poliglota amb el fet que estigui fent el r¨¨cord del concurs ¡®El gran dictat¡¯ (TV3), centrat en la llengua catalana i presentat per ?scar Dalmau, on ja porta 38 programes consecutius sense perdre i m¨¦s de 22.000 euros guanyats. A m¨¦s, el gran pot acumulat ja supera els 91.000 euros, un bot¨ª que est¨¤ a punt de caure, segons fonts de la televisi¨®. Sabat¨¦ ¨¦s llicenciat en Filologia Cl¨¤ssica, t¨¦ un m¨¤ster en Cultures i Lleng¨¹es de l¡¯Antiguitat, i el curs vinent comen?ar¨¤ un doctorat sobre grec bizant¨ª a la Universitat de Barcelona.

Pregunta. Com es pot ser poliglota amb 25 anys?

Resposta. Llegint molt i en diferents lleng¨¹es. A la prim¨¤ria, vaig comen?ar l'angl¨¨s. A l¡¯ESO, el franc¨¨s, al Batxillerat l¡¯alemany... El grec antic el conec per la carrera, el grec modern el s¨¦ molt b¨¦ i ara m¡¯interessa el grec bizant¨ª.

P. Per qu¨¨ t¡¯apuntes a participar a El gran dictat?

R. Per casualitat, un dia el mir¨¤vem a casa amb el meu pare i ell em va comentar que hi podria participar. I vaig pensar, per qu¨¨ no? Era abans de l¡¯estiu i em veia amb les butxaques buides i poca cosa a fer a banda d¡¯unes miserables classes particulars, i m¡¯hi vaig apuntar.

P. No ¨¦s el mateix jugar des del sof¨¤ que tenir les c¨¤meres al davant.

R. El primer dia tens molts nervis. De sobte, tot all¨° que semblava tan f¨¤cil no ho sembla tant. Al segon programa encara em quedaven una mica de nervis, per¨° al tercer ja est¨¤, em dedicava a jugar i ja est¨¤. Ara hi estic molt c¨°mode, com a casa.

P. Hi surten paraules molt estranyes que no deus haver sentit mai. Qu¨¨ t¡¯ajuda a escriure-les b¨¦?

R. Pregunto molt l¡¯origen de les paraules i qu¨¨ volen dir. Quan l¡¯?scar em d¨®na l¡¯explicaci¨® intento treure l¡¯etimologia de la paraula. Saber grec i llat¨ª hi ajuda. En els casos de noms dedicats a cient¨ªfics, si ¨¦s d¡¯una nacionalitat que conec la llengua, com l¡¯alemany, m¨¦s o menys els puc treure. I tamb¨¦ hi ha xamba. Si ¨¦s una paraula que ve del sud-est asi¨¤tic, una k o una h no li faran mal.

P. I despr¨¦s v¨¦nen paraules m¨¦s senzilles com pintaungles i t¡¯equivoques.

La llengua ¨¦s una expressi¨® del pensament. Quan alg¨² s¡¯expressa b¨¦ segurament tamb¨¦ pensa b¨¦

R. S¨ª, ¨¦s perqu¨¨ la norma no l¡¯he sabut mai i, a m¨¦s, la van canviant, com la dels guionets. D¡¯ortografia en s¨¦ a base de llegir, he vist les paraules ben escrites i quan no ho estan canten. La norma em balla.

P. El catal¨¤ ¨¦s punyeter?

R. No, el catal¨¤ en si no ¨¦s punyeter. El que ¨¦s punyeter s¨®n les normes, i especialment si les vas canviant cada dos per tres. La llengua est¨¤ viva per¨° l¡¯ortografia ¨¦s una convenci¨® i perqu¨¨ les convencions funcionin est¨¤ b¨¦ que siguin estables. La llengua parlada canvia constantment. Si es canvia la norma que sigui una vegada i per sempre. La norma fabriana em sembla que est¨¤ molt ben feta, no cal canviar-la gaire.

P. Alguna paraula que se t¡¯hagi enrocat?

R. No n¡¯hi ha hagut cap que se m¡¯hagi enrocat. Per¨° m¡¯han ballat alguna g i alguna j, amb esponj¨®s o majestat. En aquell moment dubtes de tot. I aix¨° ho tenia clar fins ara. I sort que no m¡¯han fet escriure assemblea perqu¨¨ ¨¦s una paraula que sempre m¡¯ha fet dubtar si la neutra ¨¦s a o e.

P. El gran dictat tamb¨¦ est¨¤ fent bona audi¨¨ncia ara que hi ets. Creus que hi tens alguna cosa a veure?

R. Pot ser, crea intriga. Suposo que si els participants van canviant no generen tanta empatia com alg¨² que porta gaireb¨¦ dos mesos. M¡¯he quedat moltes vegades a prop del gran pot i hi ha hagut algun programa fren¨¨tic. Suposo que aix¨° enganxa.

P. I al carrer tamb¨¦ es plasma aix¨°?

R. S¨ª, ho noto. Gaireb¨¦ cada dia hi ha alg¨² que em diu alguna cosa, per¨° ho porto b¨¦, ¨¦s gent que se m¡¯acosta de manera amable.

P. Fins i tot has generat una etiqueta a Twitter #infoPau?

El catal¨¤ en si no ¨¦s punyeter, ho s¨®n les normes, i especialment si les canvies cada dos per tres

R. No estic a les xarxes i no ho segueixo, aix¨ª que m¡¯¨¦s bastant igual. Alguna vegada algun amic m¡¯ho explica i riem una estona, per¨° despr¨¦s me n¡¯oblido.

P. Quan poso la televisi¨® i sento alguns pol¨ªtics, empresaris o altres persones parlant en catal¨¤ em fan mal les orelles. A tu et deu provocar otitis.

R. S¨ª, d¨¦u n'hi do. ?s curi¨®s, passa en moltes lleng¨¹es. Amb el catal¨¤ es nota especialment, perqu¨¨ la llengua es descuida molt. Passen per davant altres interessos. Per mi ¨¦s incomprensible, ¨¦s clar, suposo que tots aquests pol¨ªtics o empresaris tampoc entendrien que alg¨² vulgui estudiar la llengua bizantina. M¡¯alarma que alguns pol¨ªtics s¡¯expressin tan malament en catal¨¤. La llengua ¨¦s una expressi¨® del pensament. Per tant, alg¨² que s¡¯expressa b¨¦ segurament tamb¨¦ pensa b¨¦, vull creure.

P. Quins et fan m¨¦s mal a les orelles?

R. N¡¯hi ha uns quants, per¨° diguem que alguns s¨®n m¨¦s excusables que els altres. Que alg¨² de Ciutadans no parli gaire b¨¦ el catal¨¤ no em sorpr¨¨n per¨° que alguns partits nacionalistes i patriotes tinguin a les seves files gent que parla un catal¨¤ lamentable estranya. La naci¨® comen?a per la llengua. No ho veig gaire coherent.

P. Si cau el pot. Qu¨¨ en far¨¤s?

R. El que porto acumulat ja em sembla una fortuna. Guanyi el que guanyi, una cosa que far¨¦ segur ¨¦s anar a R¨²ssia, on hi viu un bon amic, l¡¯Arnau, que va estudiar Filologia Eslava, quan la carrera existia, que se la van polir. M¡¯agradaria anar-lo a veure i poder practicar una mica el rus.

P. Tens prevista alguna cosa m¨¦s?

R. Independitzar-me tamb¨¦ estaria b¨¦.

P. I ja que llegeixes tant, qu¨¨ llegeixes?

La naci¨® comen?a per la llengua

R. S¨®c m¨¦s de cl¨¤ssics, autors vius no en llegeixo gaires. Un de viu que m¡¯agrada molt ¨¦s Enric Casasses, sobretot quan recita. ?s el millor recitador que he sentit en la meva vida. Sempre he tingut molta tirada per la poesia. A partir dels 15 anys em vaig engrescar molt amb la poesia, i durant uns anys gaireb¨¦ nom¨¦s llegia aix¨°. M'agraden Gabriel Ferrater, J. V. Foix, i ara estic entrant m¨¦s en Josep Carner.

P. Et consideres un jove estrany?

R. Suposo. Per¨° qui em considera un bitxo raro suposo que jo tamb¨¦ el considero un bitxo raro. Al final ¨¦s una incomprensi¨® m¨²tua. Potser s¨®c d¡¯un tipus menys habitual.

P. Com et veus d¡¯aqu¨ª a uns anys?

L¡¯ensenyament m¡¯agrada molt. Sigui a la universitat, que estaria millor, o a un institut. A la universitat seria ideal. Per¨° les perspectives s¨®n desoladores, perqu¨¨ acabar d¡¯aqu¨ª a deu anys sent professor associat i cobrant 400 euros... potser tampoc em conven?. ?s el cam¨ª que veig m¨¦s natural, per¨° puc acabar fent qualsevol cosa. Recerca estaria b¨¦.

P. I fer c¨¤tedra?

R. Uf, aix¨° ja ho veig molt lluny i dif¨ªcil, tal i com estan les coses.

?