Monuments pol¨¨mics

El revival barroc que ens assalta en els ¨²ltims mesos comen?a a prendre aires d'espantall. La not¨ªcia ha saltat als mitjans i ha provocat una estranya sensaci¨® en el lector, barreja d'estupor i sorpresa. Com ha comunicat l'equip municipal dirigit per l'alcalde Xavier Trias, l'alcaldia de Barcelona ha demanat a la seva hom¨°nima de Madrid la retirada de l'est¨¤tua dedicada a Blas de Lezo recentment instal¡¤lada a la pla?a de Col¨®n, i inaugurada pel rei Joan Carles I i per l'alcaldessa popular Ana Botella, a punt finalment d'acomiadar-se de la pol¨ªtica. El motiu, considerar inoportuna l'erecci¨® d'un monument a un dels oficials que van comandar el setge?borb¨°nic del 1714, just el mateix any en qu¨¨ es commemora el tercer centenari d'aquell episodi sagnant.

Deixant al marge la dubtosa coincid¨¨ncia de les dues celebracions (l'alcaldessa Botella va dir expl¨ªcitament en el seu discurs que l'est¨¤tua de Lezo era una vict¨°ria ¡°sobre els qui pretenen donar per caducada una gran naci¨® com ¨¦s Espanya¡±), la iniciativa s'emmarca en el conflicte que enfronta els nacionalismes espanyol i catal¨¤. L'est¨¤tua dedicada a l'almirall heroi en la defensa de Cartagena d'?ndies nom¨¦s ¨¦s un m¨¦s d'aquests detalls casposos als quals ens t¨¦ ja acostumats el PP madrileny, el mateix que l'any 2012 va posar una placa al general Prim en una paret del Banc d'Espanya, entre figurants disfressats de voluntaris catalans amb barretina, i discursos defensant la unitat de la p¨¤tria. ?s clar que aquell mateix any Converg¨¨ncia i Uni¨® va canviar d'amagatotis la placa del passatge de la Canadiense amb el text que recordava la famosa vaga del 1919, per una altra placa en la qual es recordava l'empresari nord-americ¨¤ Fred Stark Pearson com a fundador d'aquella companyia el¨¨ctrica.

Certament, est¨¤tues, plaques i monuments s¨®n una de les maneres per les quals es cola la ideologia del poder. Aquests dies, a costa de Lezo molts han recordat les diverses dedicat¨°ries presents als carrers de Barcelona, que potser tamb¨¦ seria oport¨² que fossin modificades o directament retirades. El cas m¨¦s conegut ¨¦s el monument a Antonio L¨®pez L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas, a qui sempre s'ha relacionat amb el tr¨¤fic d'esclaus. L'est¨¤tua est¨¤ situada en una pla?a tamb¨¦ dedicada a aquell taur¨® de les finances, i encara que els anarquistes la van derrocar i van fondre per fer bales el 1936, el franquisme la va tornar a restaurar gr¨¤cies a l'art de l'¨ªnclit Frederic Mar¨¦s. El 2010, els sindicats UGT i CCOO van intentar infructuosament que fos retirada. Com a premi de consolaci¨® van aconseguir que l'avinguda del Marqu¨¨s de Comillas fos rebatejada amb el nom del pedagog i v¨ªctima innocent de la Setmana Tr¨¤gica Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia (l'alegria dura poc a casa del pobre, l'any passat a punt va estar de compartir avinguda amb el franquista Juan Antonio Samaranch). Un altre cas ¨¦s el de Juan de Coloma, secretari del rei Joan II d'Arag¨®, que va ser l'introductor de la Inquisici¨® a Catalunya i un d'aquests personatges t¨¨rbols de la nostra hist¨°ria, amb un carrer dedicat (Secretari Coloma) a Gr¨¤cia. Els fa temps que recullen signatures perqu¨¨ es modifiqui la dedicat¨°ria del nomencl¨¤tor, sense cap resultat.

Est¨¤tues i plaques s¨®n una de les maneres per les quals es cola la ideologia del poder

En casos conflictius, una de les solucions hist¨°riques ha estat emmascarar la dedicat¨°ria perqu¨¨ quedi dilu?da. Un exemple cl¨¤ssic d'aquesta estrat¨¨gia seria el carrer Ferran, en realitat commemorativa del tir¨¤nic rei Ferran VII, capa? de despertar tal malvolen?a popular que al final es va decidir esborrar discretament el numeral i deixar la via com si record¨¦s un desconegut Ferran sense cognom. M¨¦s recentment, hem viscut un cas similar quan el passatge i el carrer dedicat al general Baldomero Espartero (conegut com el Duc de la Vict¨°ria), van ser rebatejades com a passatge de Francesc Pujols i carrer del Duc. Referir-se a Espartero pel seu t¨ªtol nobiliari no oculta que es tracta del mateix militar que defensava la necessitat de bombardejar Barcelona una vegada cada cinquanta anys, a fi que la naci¨® visqu¨¦s pac¨ªficament, lliure dels insurrectes catalans. Espartero va bombardejar la nostra ciutat durant tretze hores seguides, el desembre del 1842, i s'ha trigat un segle i mig a dissimular la seva pres¨¨ncia al nomencl¨¤tor. Com Blas de Lezo, ell tamb¨¦ va cedir a la temptaci¨® d'obrir foc sobre les cases civils. En la mateixa l¨ªnia figura el general Joan Prim, sota l'autoritat del qual els canons del castell de Montju?c i la Ciutadella van llan?ar projectils contra Barcelona durant tres mesos seguits, entre principis de setembre i el 20 de novembre del 1843. Feli?ment (com s¨®n les coses!), a l'heroi de Reus, l¨ªder de l'expansionisme espanyol al nord de l'?frica i una de les figures m¨¦s importants del reformisme vuitcentista, se li ha perdonat la seva ferocitat i ostenta monument a cavall al parc de la Ciutadella, una est¨¤tua que tamb¨¦ va ser destru?da i retirada pels anarquistes del 1936, i novament recol¡¤locada al seu lloc pel franquisme i Frederic Mar¨¦s.

Lezo va ser un dels oficials que va comandar el setge borb¨°nic del 1714

Ignoro si Blas de Lezo mereix un monument (segurament no), per¨° abans de protestar per l'escultura madrilenya potser estaria ben fixar-se abans en dedicat¨°ries aut¨°ctones com les de L¨®pez L¨®pez, Coloma o Espartero (i per descomptat Prim), autors com a m¨ªnim de tantes atrocitats com les comeses per l'almirall basc. Encara que, molt em temo que despullar d'ideologia les nostres vies p¨²bliques resultar¨¤ una cosa pr¨¤cticament impossible.