¡°A la gent li interessa la cultura, el problema ¨¦s que sovint no li arriba¡±

Parlar amb Aina Clotet (Barcelona, 1982) ens porta a parlar de cinema, de teatre, de televisi¨®¡­ per¨°, sobretot, o m¨¦s ben dit, per sota de tot aix¨°, ens porta a parlar de la vida, de la societat, de la cultura, del m¨®n. Ha passat una temporada als Estats Units i ha tornat encantada (¡°veus Paramount Pictures, veus Universal¡­ i al¡¤lucines, per¨° a mi m'ha servit per valorar molt casa nostra¡±, diu) i el dia 28 estrena Rastres de s¨¤ndal, una pel¡¤l¨ªcula que ha recorregut diversos festivals (Premi del p¨²blic a Mont-real) amb una tem¨¤tica dram¨¤tica: l'adopci¨®, la injust¨ªcia social, la lluita per la pr¨°pia identitat¡­

Ets una persona implicada en q¨¹estions socials, no nom¨¦s per la teva participaci¨® activa en els moviments del 15-M. Es nota tamb¨¦ en la teva feina com a actriu¡­

A m¨¦s de com a actriu m'interessa formar-me com a persona i la meva professi¨® m'ho permet. ?s una feina que et fa m¨¦s tolerant, pots veure el m¨®n amb unes altres ulleres i aix¨ª cada cop entens m¨¦s les reaccions, les actituds. Intento escollir projectes que m'enriqueixin personalment.

"Tinc una feina que em fa m¨¦s tolerant perqu¨¨ veig el m¨®n amb unes altres ulleres i l'entenc m¨¦s b¨¦"

Quins, per exemple?

Elisa K em va introduir en el complex m¨®n de l'ab¨²s i vaig entendre tota una s¨¨rie d'emocions, de castracions, de problem¨¤tiques socials, des d'un lloc on segurament ¨¦s dif¨ªcil d'entrar. El paper de Rastres de s¨¤ndal m'ha apropat al m¨®n de l'adopci¨®, de la recerca d'identitat¡­ I he buscat dins meu les meves pors per compartir-les amb el meu personatge. A Els nens salvatges, on tenia un paper secundari, van ser els problemes educatius. Vull dir que he tingut la sort de fer projectes que et desperten una consci¨¨ncia social i et fan veure problemes que et fan cr¨¦ixer.

La teva implicaci¨® en temes socials fa que et busquin per a aquests projectes?

Doncs no ho s¨¦, crec que ¨¦s m¨¦s l'atzar. Segurament hi ha alguna cosa de sinergies intu?tives i energies de la vida que et van impactant i t'apropen a persones a les quals ets af¨ª¡­ I fan que jo, amb la pell clara i rossa, pugui fer d'¨ªndia¡­

"He tingut la sort de fer projectes que et desperten una consci¨¨ncia social i et fan veure problemes que et fan cr¨¦ixer"

Per¨° potser s¨ª que tens trets una mica indis¡­

[Riu] Ara ho veig total! Els indis s'ho creuen. A Holanda, en una presentaci¨®, molts indis em preguntaven quan aniria a Bollywood. Em miraven les arrels dels cabells i em deien que jo no podia ser rossa.

Qu¨¨ ens expliques del teu personatge a Rastres de s¨¤ndal?

?s una noia burgesa, de classe mitjana-alta, que ha de canviar per buscar-se a si mateixa, per assumir la seva hist¨°ria, els seus origens. I ho fa gr¨¤cies a l'amor. Descobrir¨¤ un altre pa¨ªs per¨° tamb¨¦ descobrir¨¤ el seu propi, aquest Raval que per a ella era gaireb¨¦ un altre pa¨ªs, a prop de casa per¨° amb cultures que no coneixia per res. Aquest viatge li treu prejudicis, la comen?a a fer a riure, fa una transformaci¨® f¨ªsica i ps¨ªquica. El missatge ¨¦s, realment, aquest: obrim-nos!

La productora i guionista, Anna Soler-Pont, ha volgut formar un equip gaireb¨¦ 100% femen¨ª. Com us ha anat?

"Apostar per un equip de dones ¨¦s una reivindicaci¨® de l'Anna Soler-Pont que, per desgr¨¤cia, s'ha de fer"

Ha estat una experi¨¨ncia positiva en tots els sentits. ?s una reivindicaci¨® de l'Anna que, per desgr¨¤cia, s'ha de fer. El millor ¨¦s la paritat. Per¨° el que passa amb la dona al m¨®n ¨¦s tan escandal¨®s que s'ha de dir. I hem de recon¨¨ixer que al cinema hi ha una desigualtat absoluta. I, a sobre, el fet d'anar a l'?ndia, una societat amb castes, tan dura amb la dona¡­ M'agradaria que qued¨¦s com una an¨¨cdota i que amb el temps no ens haguem de plantejar fer coses com aquesta.

Has estat al sorteig de la seu del Mundial d'atletisme del 2019 i has tornat molt indignada per la designaci¨® de Doha¡­

?s molt trist que hagi guanyat una ciutat d'un pa¨ªs on la desigualtat ¨¦s absoluta, on la dona t¨¦ un paper degradant, a banda del tema dels diners que van posar sobre la taula. A mi qu¨¨ m'importa que tinguin petroli? Per favor! La delegaci¨® era tota d'homes i hi havia alguna dona. Jo, mal¨¨ficament, ho veia tan fals¡­

Com¨¨dia o drama? Potser has fet m¨¦s drama¡­

En cinema he fet m¨¦s drama, ¨¦s veritat, per¨° en teatre i televisi¨® he fet m¨¦s com¨¨dia. M'encanta la com¨¨dia.

"A Catalunya tenim un teixit teatral cada cop m¨¦s ric i amb m¨¦s capacitat"

Consideres que l'humor ¨¦s una eina potent per fer cr¨ªtica?

Molt. S¨®c ferma reivindicadora del sentit de l'humor. ?s el que et fa entendre i viure en un m¨®n tan complex. M'agrada el matxembrat, que la com¨¨dia parteixi de la realitat, que sigui propera, i que es tractin situacions dures amb humor, aquest crec que seria el meu codi. S¨®c pallassa, m'agrada molt l'humor absurd. Jo faria esquetxos!

El teatre est¨¤ vivint un moment creatiu interessant, tot i la crisi¡­

Crec que l'exemple el tenim a l'Argentina, on es respira teatre. La gent del carrer, all¨¤, est¨¤ totalment connectada al teatre. ?s interessant aquest moviment teatral, com Timbre 4, de Tolcachir, que converteix pisos en escenaris. Aqu¨ª comen?a a haver-hi coses semblants i molt maques. La companyia IndiGest, o Prisamata, amb Iv¨¢n Morales, que van fer S¨¦ de un lugar¡­ Tenim un teixit teatral cada cop m¨¦s ric i amb m¨¦s capacitat. Hi ha gent bon¨ªssima, aqu¨ª. S¨®c molt defensora del talent de la gent d'aqu¨ª. I crec que encara n'hi ha m¨¦s que no es veu. Que no est¨¤ tenint l'espai per fer-ho.

Algunes institucions no ajuden gaire¡­

"Puc dir amb la boca ben plena i sense cap mena de por que estic a favor de la consulta i de la democr¨¤cia"

Gens. Jo reivindico molt la relaci¨® entre la societat i la cultura, que la cultura arribi a la gent. Aix¨° ¨¦s responsabilitat dels dos costats per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s molt de l'educaci¨®, de com hi arribem; no ¨¦s pas que a la gent que no li interessi. La gent ¨¦s intel¡¤ligent i li interessa all¨° que li arriba, el problema ¨¦s que de vegades no hi ha els camins ni les vies perqu¨¨ arribin a la gent.

Pensem en el mateix nom?

Wert¡­ Seria millor no parlar-ne. No ¨¦s que faci mandra, ¨¦s que ¨¦s un senyor absolutament sord, capa? de menysprear la cultura i incapa? de veure que tots els pa?sos rics tenen la cultura a la primera divisi¨®. No ¨¦s q¨¹esti¨® de governs de dretes o d'esquerres, la cultura cal prioritzar-la perqu¨¨ ¨¦s all¨° que et fa tenir un pensament lliure i cr¨ªtic, no condicionat, ¨¦s all¨° que quedar¨¤ i crear¨¤ un teixit per a les noves generacions, que despr¨¦s s'exportar¨¤. I aqu¨ª es fa al rev¨¦s. ?s un desastre, una pena tremenda.

Creus que aix¨° fa que espavilem?

A veure¡­ Jo s¨®c poc de la queixa, eh? Aquest senyor ¨¦s un desastre, tothom ho veu. Doncs no en parlem m¨¦s, esperem que passin coses pol¨ªtiques potents per reaccionar i adoptar actituds m¨¦s proactives d'ajudar-nos els uns als altres, perqu¨¨ com m¨¦s b¨¦ vagi als altres m¨¦s b¨¦ ens anir¨¤ tamb¨¦ a nosaltres. ?s una actitud molt sana: no tenir por, repartir i compartir el past¨ªs, que n'hi ha per a tothom!

Creus que la situaci¨® pol¨ªtica et pot tancar portes fora de Catalunya?

?s cert que he treballat m¨¦s a Fran?a que a Madrid, per exemple. Per¨° no crec que sigui perqu¨¨ pensin que s¨®c m¨¦s o menys catalanista. Puc dir obertament amb la boca ben plena i sense cap mena de por que estic a favor de la consulta i de la democr¨¤cia i molta gent ho ent¨¦n aix¨ª tamb¨¦ fora de Catalunya. Crec que m'arribar¨¤ l'oportunitat de tornar a treballar a Madrid, i ho far¨¦ encantada.