¡°Cal passar p¨¤gina, per¨° abans cal llegir-la¡±

Aquest pa¨ªs va esperar la felicitat i el seu present sona a frac¨¤s. Qu¨¨ contenen aquestes paraules? Durant segles hem viscut en una societat en la qual un mana i un altre obeeix i no hem sabut adaptar-nos al pas democr¨¤tic d'altres pa?sos. Ens hem estancat; ens sembla que n'hi ha prou amb poder votar.

El ciutad¨¤ s'ha conformat. Triem i esperem que ells treballin i solucionin, des dels pol¨ªtics fins al president de la comunitat de ve?ns. ¡°Ja te n'encarregues tu¡±. I cal estar al peu del can¨®, ser perseverant.

Diu que la Transici¨® la va trobar feli?, que all¨° era plet¨°ric. Ara hi ha els qui consideren que era el r¨¨gim del 78. Aquest batec que jo vaig sentir crec que ara el sent aquesta altra generaci¨® (les veus que hi ha des del 15-M, moviments com Podemos o Guanyem). Aquesta generaci¨® em sembla que injuria l'esperit del 78. Ho vaig llegir i em vaig sentir vetusta! I vaig recordar una sensaci¨® que vaig tenir quan tenia 18 anys...

Quina sensaci¨®? Quan em vaig dir per¨°, per favor, que deixin de parlar-me de la guerra i de la postguerra! La hist¨°ria comen?a amb mi, l'haig de construir jo a partir d'ara! Era mentida, esclar.

Em cabreja la prepot¨¨ncia
de la banca i el pes que t¨¦ tot all¨° mercantil a la meva vida¡±

Per qu¨¨ era mentida? Perqu¨¨ em faltava saber moltes coses. Cal passar p¨¤gina, per¨° abans cal llegir-la. Aquesta p¨¤gina l'havia passat sense llegir-la. Ara la vull llegir. Cal respectar que ens diguin carrosses, perqu¨¨ ho som; cal saber destil¡¤lar els valors que nosaltres sent¨ªem. I potser ni tan sols dir-li als nostres fills que s¨®n els mateixos valors, perqu¨¨ es rebotaran. Volen ser els primers, volen inaugurar la Hist¨°ria.

Vost¨¨ ser¨¤ una carrossa, per¨° una carrossa enamorada! S¨ª, ha ha ha! Com la pols de Quevedo! S¨®c una enamorada de la Hist¨°ria, de la vida i de la cadena de generacions. Me'n vaig adonar ja bastant gran, assajant El jard¨ª dels cirerers, de Tx¨¦khov; em vaig sentir enormement propera al que deia el personatge i al que estava passant. Tamb¨¦ l'any seg¨¹ent, fent un altre Tx¨¦khov, Les tres germanes, vaig llegir el que diu Olga: ¡°D'aqu¨ª cent anys, qu¨¨ pensaran de nosaltres?¡±.

Qu¨¨ li ha donat la feina per mantenir l'esperit de carrossa enamorada? La sensaci¨® que serveixo per a alguna cosa, que a trav¨¦s d'aquesta entel¨¨quia que ¨¦s el teatre o una pel¡¤l¨ªcula estic retornant imatges de mirall de l'¨¦sser hum¨¤ en un altre temps, en una altra circumst¨¤ncia. Saber que puc obrir una finestra a trav¨¦s d'aquesta professi¨® tan bonica i absurda, perqu¨¨ tot ¨¦s il¡¤lusori. Sentir-me ¨²til, part d'un fluid hist¨°ric.

Com l'ha fet ser aquesta experi¨¨ncia? Potser l'edat tamb¨¦ ha intervingut: la professi¨® m'ha fet molt sensible.

I qu¨¨ li ha fet cabrejar-se o plorar ¨²ltimament??Estic en un continu cabreig des de la tardor de 2011. I abans, quan van canviar l'article 135 de la Constituci¨® em vaig cabrejar molt. Cabrejada amb la prepot¨¨ncia de la banca, amb el pes que t¨¦ tot all¨° mercantil a la meva vida. Em sento desdenyada, torejada, molt malament.