El periodisme, la literatura i el mentider

¡°L'engany ¨¦s dir que havia estat en un camp de concentraci¨®!¡±, va esclatar al final Gemma Nierga, concitant el sentiment de molts oients: la necessitat de deixar les coses ben clares en un mar de paraules. La periodista feina una estona que s'estava literalment estirant els cabells sota els auriculars mentre escoltava en una tensi¨® absoluta, feta un veritable ressort, les llaunes, digressions, fintes i desqualificacions d'Enric Marco, l'home que va falsejar la seva biografia per apar¨¨ixer com un deportat a Flossenb¨¹rg i que encara avui, triler conf¨¦s, t¨¦ el valor de seguir intentant treure pit. Despr¨¦s d'una hora d'apassionant entrevista en directe, digna d'hemeroteca, en la qual Nierga, en el seu estudi de la SER a Barcelona amb l'el¨¤stic convidat, i Juan Jos¨¦ Mill¨¢s, en antena des de Madrid, es van esfor?ar a penetrar al b¨²nquer de l'¨¤nima de Marco, aquest va acabar revelant-se ¨Cper a qui no ho sab¨¦s encara- com el que ¨¦s: un mentider i un manipulador monumental.

Malgrat la seva avan?ada edat, 93 anys, ¡°gaireb¨¦ 94¡± com insisteix a recordar, Marco va resultar un os sorprenentment dur de rosegar. Es va defensar, va atacar, va tractar de justificar-se, es va fer la v¨ªctima, va gemegar, va ploriquejar, va semblar fins i tot a la vora d'un col¡¤lapse a la cadira, va sembrar de mines la conversa, va deixar caure insinuacions mal¨¨voles (que en realitat ha estat v¨ªctima d'una conspiraci¨® de la dreta i el judaisme ¨Cconcretament Esperanza Aguirre i l'ambaixador d'Israel-, el que s'ha de sentir) i en resum va demostrar que no ¨¦s un pobre desgraciat sin¨® un home perill¨®s i recalcitrant en no admetre la plenitud de la seva culpa. A Marco per descomptat li ha donat nova notorietat i l'ha convertit en carn de not¨ªcia el nou llibre de Javier Cercas, El impostor (Mondadori), del qual ¨¦s el protagonista, i al llibre, que era el punt central de l'entrevista, va estar dedicada bona part de la conversa. Marco va criticar l'obra i Cercas. Va dir que se sentia dolgut i ferit, ¡°enganyat¡± per l'escriptor, i va deplorar que no aprofund¨ªs en la seva hist¨°ria.

Els nervis campaven als estudis de la SER a Barcelona mentre s'esperava l'arribada de Marco, que es despla?ava en taxi i anava tard per un monumental emb¨²s a l'entrada de la ciutat. Nierga repassava les seves notes, ratllava i afegia preguntes, ben conscient que s'estava a punt d'enfrontar a una de les entrevistes m¨¦s dif¨ªcils de la seva carrera. ¡°No ha volgut avan?ar-nos qu¨¨ dir¨¤ sobre el llibre de Cercas¡±, explicava. Al principi, Marco va dir que no a l'entrevista, per¨° despr¨¦s s'ho va pensar i va acceptar, en part per l'admiraci¨® que sent, va dir, per Juan Jos¨¦ Mill¨¢s i per la SER i Radio Barcelona ¨Cdespr¨¦s va explicar que una vegada hi havia estat assegut als genolls del ventr¨ªloc Toreski, que va donar nom precisament a l'estudi on va ser entrevistat-.

Van passar les 10 del mat¨ª, l'hora de l'entrevista i Marco no arribava, per la qual cosa va caldre reorganitzar les emissions. La perspectiva d'un Marco cabrejat i amb presses no provocava precisament relaxaci¨®. Per fi van avisar que havia arribat. Esperava sol a la sala de convidats assegut en una butaca vermella component l'enganyosa imatge d'un fr¨¤gil i indefens vellet. Ja a les escales cap als estudis, on el va sortir a rebre Nierga, va comen?ar a treure car¨¤cter. ¡°No he pogut acabar de llegir-ho¡±, va dir del llibre de Cercas, que portava a les mans, ficat en una carpeta de gomes (despr¨¦s va precisar que n'ha llegit la meitat i ho ha anat subratllant). ¡°No t¨¦ curiositat investigadora, ha agafat al personatge i l'ha vestit com ha volgut¡±.

Ja a l'estudi, amb els cascos posats ¨Cque li donaven una aire d'El hombre de la cabina de cristal¨C?, Marco va recalcar que no t¨¦ afecte a Cercas i va dir que entre altres raons, per una d'ideol¨°gica: la seva relaci¨® amb Vargas Llosa, que no li cau b¨¦ per la seva posici¨® en el tema del sobiranisme catal¨¤. Ell, ¡°com a llibertari¡±, era partidari del federalisme, per¨° considera que avui ja no ¨¦s la soluci¨® per a Catalunya. El fals deportat va acusar Cercas d'¡°ignor¨¤ncia¡±, de no haver anat al fons de la hist¨°ria. ¡°El que jo li explicava era perqu¨¨ la investigu¨¦s¡±. Quan Nierga li va preguntar pel seu engany, Marco va insistir que havia estat en un penal i va assenyalar-ne d'altres que tampoc van dir completament la veritat. Va defensar els seus propis motius: ¡°Per donar cos al que havia de dir¡±.

Just abans d'entrar en antena, Nierga el va avisar que l'aniria tallant i Marco va replicar: ¡°Farem l'impossible per no enfadar-nos¡±. Va sonar Lil¨ª Marlen, per donar ambient, i va arrencar el programa. Va entrar Mill¨¢s i va explicar succintament el llibre de Cercas i la seva perspectiva sobre Marco, que es va inventar una vida paral¡¤lela, un deliri com el Quixot. Va parlar del ¡°deliri del narrador que vol destruir un altre deliri¡±, i en general va portar la hist¨°ria cap a rumbs literaris, assenyalant l'excepcionalitat d'estar entrevistant un personatge d'una novel¡¤la, i l'inter¨¨s de la relaci¨® personatge-autor (¡°la rebel¡¤li¨® del personatge, que interessant!¡±).

¡°?s un delirant?¡±, va preguntar a Marco Gemma Nierga. ¡°No, no, vaig retreure a Cercas la redacci¨® del llibre per les inexactituds, irregularitats i falta d'investigaci¨®, coses que concerneixen l'¨¨tica i honestedat de Marco¡±, va dir parlant de si mateix en tercera persona. Va explicar que li ha dolgut especialment que Cercas el presenti amb casa pr¨°pia i amb apartament a la platja, com un burg¨¨s ¨C¡°mai n'he tingut!¡±-, cosa que pel que sembla of¨¨n la seva mentalitat llibert¨¤ria. Nierga li va preguntar si no li molesta m¨¦s que el qualifiquin de manipulador sense escr¨²pols i de pilota ¡°que sembla pitjor que tenir un apartament a la platja¡±. Davant la doble pin?a de l'escriptor i la periodista, Marco va mostrar a moments una freda ira. Mill¨¢s va q¨¹estionar que no s'adon¨¦s de l'hostilitat moral de Cercas i el va acusar de seguir ¡°per sortir a la foto¡±. Marco va replicar que Cercas ¡°¨¦s germ¨¤ d'una companya meva, i aix¨° era un aval, em va conv¨¨ncer que posaria llum sobre els racons foscos de la meva hist¨°ria¡±. Va afegir que va seguir amb Cercas ¡°perqu¨¨ no tinc ning¨² m¨¦s¡±. I va continuar: ¡°Ning¨² s'ha preocupat del rerefons, nom¨¦s Cercas, encara que sigui perqu¨¨ vol vendre llibres¡±. Per¨° va haver-hi un documental, va recordar Nierga, ¡°i no m'inclini el cap¡±. ¡°No em va agradar¡±, va aclarir Marco.

Vaig retreure a Cercas la redacci¨® del llibre per les inexactituds, irregularitats i falta d'investigaci¨®", diu Marco

¡°No seria m¨¦s alliberador dir: ¡®ho vaig fer¡¯?¡±, va anar a la medul¡¤la Mill¨¢s. ¡°Sense eximir-me de culpa, d'error¡±, va matisar Marco, ¡°d'altres tampoc van estar als camps i van dir que s¨ª que hi havien estat¡±. Marco va afirmar que no volia fer ¡°patetisme¡±, va dir que del descobriment de la seva falsedat el que el va alterar van ser les conseq¨¹¨¨ncies, ¡°per a Amical, per als companys que havien cregut en mi¡±. Nierga va recordar que des del 2005 se sap tota la veritat. Marco va insistir que el que va fer ¡°ho vaig fer perqu¨¨ pensava que calia¡±. Per moments el seu perfil, els seus gestos, la seva impaci¨¨ncia, li donaven un aspecte autoritari, gaireb¨¦ dictatorial. Va tallar Nierga amb la m¨¤. ¡°Em criden antisemita i antijueu¡±, va deplorar. Mill¨¢s va citar Cercas: ¡®La mentida el va salvar, la veritat el matar¨¤¡¯. ¡°No em reconec en el vestuari del llibre¡±, va resoldre Marco. ¡°No pots agafar a una persona i vestir-la amb la roba que vulguis. Em sento enganyat per Cercas¡±.

Despr¨¦s d'una breu pausa per a la publicitat en la qual l'ambient es va relaxar una mica. Nierga va tornar a la c¨¤rrega. ¡°S'ha sentit un impostor?¡± Marco va titubejar. ¡°Respongui!¡±. ¡°No m'atreviria a jurar una cosa ni l'altra¡±. ¡°S¨ª o no!¡±. ¡°Potser s¨ª, no vaig estar en un camp per¨° vaig fer treballs for?ats¡±. Aqu¨ª el deportat de mentida es va tirar pel cam¨ª de l'autocompassi¨®, descrivint la seva estada a Kiel (¡°nom¨¦s una vegada em vaig trair plorant¡±). Nierga ho observava fredament, amb mirada d'entom¨°loga. ¡°Mai va explicar a ning¨² la seva impostura?¡±. ¡°Mai, ni a la meva dona ni a les meves filles. En part perqu¨¨ m'avergonyia, s¨ª, per¨° sempre vaig pensar que havia patit l'esclavitud nazi i aix¨° servia. No podem parlar de m¨¦s m¨¨rits uns o altres. La meva hist¨°ria podia servir. Ara sento l'error, no era necessari, amb la meva hist¨°ria n'hi havia prou¡±. Per les ones va arribar el judici de Mill¨¢s: ¡°No crec que siguis mentider sin¨® delirant¡±.

Marco respirava profundament, fent un soroll intranquil¡¤litzador, la mirada fixa. Nierga aprofitava per polvoritzar-se un esprai a la boca. ¡°El deliri et va guarir d'una vida tremenda, perqu¨¨ vas n¨¦ixer en un manicomi¡±, va continuar Mill¨¢s. Marco mastegava, tremolava, panteixava. ¡°Tu caus b¨¦ al lector¡±, va seguir Mill¨¢s. ¡°No vas fer mal a ning¨², ¡®aquest home ¨¦s un infeli?¡¯, es diu el lector¡±. ¡°No crec¡±, es va enfadar Marco. ¡°Vaig tenir gran enteresa sempre. Enric Marco va fer coses necess¨¤ries, perqu¨¨ la hist¨°ria ¨¦s molt ¨¤rida d'explicar. Aquesta credibilitat em permetia introduir la veritat¡±. ¡°Som tots impostors?¡±, va preguntar Nierga. ¡°Impostor! No veig en qu¨¨ vaig enganyar els meus companys. No veig on hi ha l'engany¡±. Llavors va saltar Nierga, com Gita Sereny al coll d'Albert Speer al final de la llarga entrevista que va sostenir durant anys amb ell: ¡°L'engany ¨¦s a dir que havia estat en un camp¡±. I Marco va mussitar: ¡°Naturalment¡±

A l'¨²ltim minut, Marco va recuperar aire per recordar que s'havia denunciat a si mateix "el primer¡± (en saber-se l'assumpte). Va intentar seguir argumentant per¨° el temps s'havia acabat. Nierga el va tallar. ¡°Ad¨¦u¡±.

La tensi¨® va morir a l'estudi. Marco va recollir la bufanda i la boina i va sortir. Va dir que no far¨¤ m¨¦s entrevistes, va deixar anar una frase verinosa contra la deportada (ella s¨ª) a Ravensbr¨¹ck Neus Catal¨¤ ¨C¡°ja t¨¦ la medalla que tant cobejava¡±- i va tractar d'explicar com, vell anarquista, s'havia posicionat el 15-M, sentenciant que ¡°quan la revoluci¨® passa per la cal?ada has de baixar de la vorera¡±. Per¨° ja no l'escoltava ning¨².