Juncker ho aposta tot al pla inversor

La Comissi¨® Europea de Jean-Claude Juncker ultima una nova agenda econ¨°mica que pret¨¦n aturar la inacabable crisi europea. Juncker se la juga tot just tres setmanes despr¨¦s d'arribar al c¨¤rrec: aquesta agenda t¨¦ com a pedra angular un pla d'inversi¨® de 300.000 milions d'euros en tres anys, un est¨ªmul amb relativament pocs diners p¨²blics i bones dosis d'enginyeria financera. Brussel¡¤les es juga la seva credibilitat amb un nou vehicle financer publicoprivat: ha dissenyat un fons amb 16.000 milions procedents dels pressupostos europeus (2.000 s¨®n diners nous; la resta reassignacions d'altres partides) i 5.000 del Banc Europeu d'Inversions (BEI) com a palanca per aconseguir els 300.000 milions amb l'inestimable suport del sector privat.

Amb l'aportaci¨® privada s'intenta arribar a 300.000 milions d'euros

Per¨° els plans del president van m¨¦s lluny: pretenen trencar amb la Comissi¨® Barroso i fer un gir a la pol¨ªtica econ¨°mica per guarir les greus lesions econ¨°miques d'Europa. Juncker va buscar el suport t¨¤cit de Berl¨ªn, Par¨ªs i Roma a l'¨²ltim G-20 d'Austr¨¤lia per promoure una estrat¨¨gia a tres bandes: inversi¨®, per¨° tamb¨¦ reformes i una pol¨ªtica fiscal una mica menys severa, d'acord amb la doctrina Draghi, certifiquen fonts comunit¨¤ries. Fran?a i It¨¤lia seran claus en el flanc fiscal: Brussel¡¤les els avisar¨¤ pels seus pressupostos, que posen en risc les metes de d¨¨ficit. Per¨° ser¨¤ m¨¦s aviat ret¨°ric. La Comissi¨® no imposar¨¤ multes ni prendr¨¤ cap decisi¨® fins a la primavera. Es conforma amb retocs per part de Par¨ªs i Roma per evitar que un ajust m¨¦s dur arru?ni la p¨¤l¡¤lida reactivaci¨® de l'eurozona. I ofereix un est¨ªmul que necessiten com l'aire que respiren. A canvi vol reformes. Els afectats guanyen, d'aquesta manera, temps per aprovar-les.

¡°Fins avui tot eren retallades i reformes; ara es vol jugar a tres bandes, amb la inversi¨® com a est¨ªmul, perqu¨¨ tothom remi en la mateixa direcci¨®¡±, expliquen fonts europees. ¡°Aquesta nova agenda econ¨°mica disposa d'una constel¡¤laci¨® pol¨ªtica extremadament favorable¡±, afegeixen.

L'estel que il¡¤lumina aquesta constel¡¤laci¨® era i ¨¦s Berl¨ªn. I Alemanya t¨¦ les seves reserves. La cancellera Merkel, sempre recelosa dels est¨ªmuls keynesians, nom¨¦s tolera aquest nou fons a condici¨® que Roma i Par¨ªs facin reformes, i sense augmentar l'apel¡¤laci¨® al pressupost com¨². ¡°Que Fran?a i It¨¤lia facin el que vulguin mentre no ens obliguin a fer m¨¦s del que fem¡±, aquest ¨¦s el missatge que han traslladat tant Berl¨ªn com Londres a Brussel¡¤les, segons dos alts funcionaris.

Berl¨ªn ha anunciat recentment un pla d'inversi¨® propi, de 10.000 milions d'euros ¡ªamb prou feines el 0,1% del seu PIB¡ª, i no ha enviat ni un sol projecte a Brussel¡¤les perqu¨¨ entri dins del pla europeu d'inversions.

La Comissi¨® far¨¤ avui els ¨²ltims retocs al nou Fons Europu per a Inversions Estrat¨¨giques, probable nom d'aquest vehicle financer que, paradoxa, busca treure l'eurozona de la crisi amb palanques semblants a les que alguns van fer servir per ficar el m¨®n a l'hurac¨¤.

Alemanya mai no ha estat partid¨¤ria d'est¨ªmuls keynesians

El pla ser¨¤ presentat davant l'Eurocambra dimecres vinent. I el vicepresident Jyrki Katainen iniciar¨¤ de seguida una gira per les grans places financeres a la recerca d'inversors. Les xifres ja estan clares: els 16.000 milions del pressupost ¡ªque s'utilitzaran com a garantia¡ª i els 5.000 del BEI suposen fixar la r¨¤tio de palanquejament d'1:15 (un per cada quinze) per aconseguir els 300.000 milions. La Comissi¨® considera factibles aquestes xifres: en projectes anteriors, el palanquejament era fins i tot superior, i hi haur¨¤ projectes que exigiran un endeutament menor. Juncker destinar¨¤ 220.000 milions a infraestructures energ¨¨tiques, de transport i digitals; i 80.000 milions a pimes. Acompanyar¨¤ aquest fons d'un impuls al mercat ¨²nic per esquivar barreres regulat¨°ries. I es nega a assignar els projectes per quotes nacionals: els diners aniran als m¨¦s viables i atractius.

Tres fonts involucrades en el seu disseny expliquen, a m¨¦s, que el nou fons es basa a donar una nova dimensi¨® al BEI, fins avui incapa? de dinamitzar les inversions per por de perdre la seva qualificaci¨® de solv¨¨ncia, la triple A. La Comissi¨® arrisca els diners europeus: cobrir¨¤ les primeres p¨¨rdues, per¨° a canvi vol la majoria als comit¨¨s on es decidir¨¤ en qu¨¨ invertir. Brussel¡¤les tutelar¨¤ el nou fons, i el BEI es convertir¨¤ en el bra? executiu de la Comissi¨® per gestionar els projectes. Per a aix¨°, t¨¦ previst contractar nou personal, donar una nova orientaci¨® a la seva pol¨ªtica d'inversions i assumir m¨¦s riscos. ?s dif¨ªcil. Brussel¡¤les va proposar el 2012 una ampliaci¨® de capital de 10.000 milions per al BEI, per¨° aquesta injecci¨® va ser lenta i no va ser suficient per mantenir l'activitat inversora anterior a la crisi, segons han reconegut fins i tot Alemanya i Fran?a en un document conjunt presentat a l'Ecofin a l'octubre.

La CE ultimar¨¤ aquest cap de setmana els serrells del Fons Europeu d'Inversions

El gruixut expedient que estudia l'Executiu comunitari calcula una caiguda del 15% en la inversi¨® total europea des del 2007, amb pics de fins al 60% en algun pa¨ªs; a Espanya, la reculada ¨¦s del 44%. Fins avui, els estats membres han rem¨¨s un llistat amb 1.800 projectes que sumen un total de 400.000 milions d'euros per al proper trienni. Per¨° Brussel¡¤les confia a poder triar sobre un ventall de projectes encara m¨¦s ampli, que sumin entorn d'un bili¨® d'euros.

Un grup de treball format pels estats membres, la Comissi¨® i el BEI s'ha reunit ja amb els bancs p¨²blics nacionals (l'espanyol ICO, o l'alemany KfW, per exemple) perqu¨¨ s'afegeixin a la proposta. I diversos estats membres estudien activar tamb¨¦ plans d'inversi¨® nacionals, encara que per aix¨° ¡°seria desitjable que les xifres compromeses no computessin en el c¨¤lcul del d¨¨ficit, i aix¨° no ¨¦s pol¨ªticament factible en aquest moment¡±, explica uns dels ministres de l'Eurogrup.

Hi ha dubtes respecte al paquet inversor. El ministre franc¨¨s Emmanuel Macron ha assegurat aquesta setmana que els diners p¨²blics no haurien de ser inferiors a 60.000 milions d'euros; l'esquema de Juncker situa aquesta xifra a 20.000 milions (els 15.000 dels pressupostos m¨¦s 5.000 del BEI).

Els estats ja han enviat 1.800 projectes viables per valor de 400.000 milions

Les expectatives sobre el pla Juncker s¨®n tan elevades i els diners frescos finalment inclosos s¨®n tan limitats ¡ª2.000 milions¡ª que els mateixos funcionaris involucrats en el seu disseny temen que els mercats desconfi?n de l'impacte macroecon¨°mic d'aquest est¨ªmul. A m¨¦s, cal identificar, analitzar, avaluar financerament i mediambiental, auditar i finalment estructurar de 1.000 a 1.500 projectes en tres anys, cosa que suposa un coll d'ampolla molt estret.

I, en definitiva, els estats membres acabaran havent de cofinan?ar alguns d'aquests projectes, inc¨°gnita maj¨²scula amb la crisi fiscal actual. ¡°Cal fer que el BEI arrisqui m¨¦s, i cal conv¨¨ncer els mercats que Europa tornar¨¤ a cr¨¦ixer a la velocitat adequada perqu¨¨ vinguin a invertir. No ¨¦s que faltin diners: hi ha masses calentes d'estalvi de sobres per arribar als 300.000 milions. El que cal ¨¦s que hi hagi projectes viables i operatius¡±, segons l'equip de Jean-Claude Juncker.