Podem sacseja els empresaris
Els l¨ªders empresarials reclamen als partits que reaccionin a l'ascens del grup
L'empresariat viu amb inquietud l'ascens de Podem. La pres¨¨ncia cada vegada m¨¦s gran d'aquesta formaci¨®, que ha capgirat el panorama pol¨ªtic nacional, genera inquietud i incertesa. ¡°Cal prendre's Podem molt de deb¨°, ja s'ha convertit en una mica m¨¦s que l'experiment que es va provar a les eleccions europees. ?s una realitat i tamb¨¦ diria que una amena?a¡±. La cita ¨¦s d'un empresari que, com acostuma a passar amb aquest col¡¤lectiu quan parla de q¨¹estions pol¨ªtiques, prefereix mantenir l'anonimat. I ha passat el mateix amb la pr¨¤ctica totalitat dels consultats per a aquest reportatge, que han posat la privacitat com a condici¨® per recollir la seva opini¨®.
¡°El problema de Podem¡±, explica un fam¨®s empresari de l¡¯?bex, ¡°¨¦s que no sabem quin projecte t¨¦; ni nosaltres ni ning¨². Fins ara, s'han limitat a posar un mirall que reflecteix la crisi pol¨ªtica, econ¨°mica i institucional, i a treure partit del desencantament¡±. Ho diu amb cert descoratjament, tot i que de seguida afegeix amb energia: ¡°L'¨²nica soluci¨® ¨¦s actuar en el que reflecteix aquest mirall. ?s urgent emprendre la regeneraci¨® pol¨ªtica i institucional d¡¯Espanya des de dins, perqu¨¨ o ens regenerem o ens regeneren. Els empresaris i la societat civil hem de contribuir a recuperar la confian?a en les institucions; sense confian?a, estem exposats al fet que apareguin partits populistes, com de fet han crescut arreu d¡¯Europa, que s'aprofitin de la desafecci¨® dels ciutadans per recollir els fruits del desencantament¡±.
El que no va posar cap objecci¨® a expressar els seus sentiments recentment en p¨²blic va ser el president de Pikol¨ªn, Alfonso Sol¨¢ns, que va tenir el seu minut de gl¨°ria davant dels 500 empresaris (grans, mitjans i petits) que abarrotaven l'auditori d¡¯Alacant durant el XVII Congr¨¦s de l¡¯Empresa Familiar. A l'acte de clausura, en el qual feia de teloner de Mariano Rajoy, amb diversos expresidents de l¡¯Institut de l¡¯Empresa Familiar (IEF), Sol¨¢ns va deixar anar una frase desmanegada, amb contund¨¨ncia aragonesa: ¡°Mare de D¨¦u, vull quedar-me tal com estic..., que v¨¦nen els nostres; ¨¦s una frase que em causa horror; tot i que ara sembla que els que v¨¦nen s¨®n els de Jorobemos¡±. A l'amo dels matalassos Pikol¨ªn, que en privat va fer servir un altre verb m¨¦s col¡¤loquial i menys educat que tamb¨¦ comen?a per jota, aquest assumpte no el deixa dormir.
Podem s'ha ficat h¨¤bilment als caps dels ciutadans, per¨° crec que ¨¦s impossible que governi?
Rosell?
Podem va ser el tema principal, m¨¦s aviat l'obsessi¨®, a les rotllanes dels empresaris que van anar al congr¨¦s, per davant de la q¨¹esti¨® catalana, els casos de corrupci¨® i les propostes sobre fiscalitat anunciades en el mateix escenari pel l¨ªder socialista, Pedro S¨¢nchez. La preocupaci¨® era palpable. Els empresaris se senten molt pertorbats pels missatges ¡°intervencionistes¡± que la formaci¨® que encap?ala Pablo Iglesias ha llan?at cap a tots els fronts (energ¨¨tic, bancari, ind¨²stria, serveis...), i en culpen, precisament, els successius casos de corrupci¨® que esquitxen els principals partits pol¨ªtics, les promeses incomplides del Govern central i la falta de lideratge que, com subratlla l'historiador Santos Juli¨¢, ha portat a una crisi institucional no per culpa del sistema pol¨ªtic, sin¨® per la pol¨ªtica del sistema.
La prova ¨¦s que a l'enquesta anual que es fa als congressos de l¡¯Empresa Familiar (representa el 27% dl PIB i m¨¦s del 25% de l'ocupaci¨®), els assistents van concedir un sonat suspens a la situaci¨® pol¨ªtica amb una nota d'1,08 sobre 9, la m¨¦s baixa des del 2008 i significativament inferior al 2,25 de l'any passat. Una rotunda planxa que el president del Govern central va sentir assegut a l'escenari i sense cap gest abans de la seva intervenci¨®.
Precisament fa cinc anys, al congr¨¦s de l¡¯Empresa Familiar de Saragossa, quan era a l'oposici¨®, Rajoy havia dit: ¡°La corrupci¨® ¨¦s inacceptable, cal ser contundent contra el que no fa el que ha de fer. Triar¨¦ els millors perqu¨¨ no sucumbeixin¡±. Ara ¨¦s esclau de les seves paraules. Per aix¨°, tots volien con¨¨ixer, a Alacant, l'opini¨® del president. Per¨° es va limitar a oferir una cascada de dades que van deixar el personal atabalat i no va dedicar ni una paraula a la crisi pol¨ªtica ni, per descomptat, als casos de corrupci¨®. De Podem, com a m¨ªnima, en va fer una al¡¤lusi¨® sense citar-lo expressament: ¡°A Alemanya ha aparegut un partit que vol posar fi a l'euro; a Itali¨¤, un c¨°mic arriba al 25%; a Espanya tamb¨¦ ho trobem una mica. El millor ¨¦s que hi hagi dos grans partits. Els pa?sos en qu¨¨ els grans partits han sofert una caiguda forta ¡ªn¡¯hi ha exemples en altres continents¡ª no aixequen el cap¡±.
No obstant aix¨°, la majoria dels empresaris no tenen la sensaci¨® que el fenomen Podem sigui una cosa passatgera. Encara m¨¦s, estan conven?uts que s¨®n els grans partits els que estan fent la campanya de la formaci¨® sense necessitat que aquesta es mogui. ¡°Nom¨¦s quedant-se a la porta veient passar els casos de corrupci¨® van sumant simpaties¡±, afirma un dels consultats.
¡°Els pol¨ªtics es preocupen m¨¦s per les eleccions i per les enquestes que per la societat i l'empresariat, i no reaccionen fins que veuen les orelles al llop, un llop que pot ser Podem¡±, sost¨¦ un empresari amb forta pres¨¨ncia a l'exterior que incideix a furgar en la crisi del bipartidisme. ¡°Ja veurem si aconseguiran que es recuperi la il¡¤lusi¨® de pa¨ªs, per cr¨¦ixer i per tra?ar el full de ruta¡±, afegeix un altre, que completa: ¡°El pitjor de tot ¨¦s que despr¨¦s ve el president [al congr¨¦s d¡¯Alacant] i parla com si f¨®ssim el millor pa¨ªs del m¨®n¡±, en refer¨¨ncia a l'allau de dades durant la seva intervenci¨®.
Prud¨¨ncia i discreci¨® entre els grans sindicats
El fenomen Podem est¨¤ a punt d'arribar al camp sindical. Som, la central que estan formant simpatitzants del partit recentment creat, encara no t¨¦ aprovats els estatuts pel Ministeri d'Ocupaci¨® i no ha concorregut a cap eleccions en un centre de treball. Per tant, de moment, el fenomen ¨¦s nom¨¦s pol¨ªtic. I aqu¨ª els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT opten, ara com ara, per la prud¨¨ncia i la discreci¨®. Prefereixen no fer valoracions globals, i encara menys, oficialment.
Malgrat aquesta discreci¨®, els sindicats s¨ª que s¨®n conscients de la import¨¤ncia del fenomen. ¡°Estic segur que aix¨° d'aqu¨ª un temps s'estudiar¨¤ a les facultats de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques¡±, explica un dirigent sindical, en refer¨¨ncia a l'¨¨xit de la formaci¨®.
Un altre opta per veure-ho amb ¡°normalitat democr¨¤tica¡± i demanar paci¨¨ncia per calibrar-ne la import¨¤ncia. ¡°Caldr¨¤ veure com es comporta en unes eleccions generals amb 52 circumscripcions. Fins ara, hem vist que han aconseguit cinc diputats en unes eleccions europees, amb districte ¨²nic. ?s important. Per¨° cal no oblidar que en aquest pa¨ªs, a les mateixes eleccions, un empresari condemnat i expropiat [Jos¨¦ Mar¨ªa Ruiz Mateos] va aconseguir dos escons¡±.
Una an¨¤lisi superficial d'una part del discurs de Podem pot fer pensar que els sindicats poden estar-hi a prop. Una altra part, per descomptat, no. La que t¨¦ a veure amb el r¨¨gim del 78.
I fins ara la banda de la proximitat es queda m¨¦s en els gestos. Per exemple, el dissabte anterior, Alexis Tsipras, el l¨ªder del partit d'esquerres grec Syriza, va apadrinar la posada de llarg de Pablo Iglesias com a secretari general. El pol¨ªtic grec ha estat vist en alguna ocasi¨® pels dirigents sindicals espanyols com un punt esperan?ador a la UE. Per¨°, de moment, la falta de concreci¨® en les propostes del nou partit tampoc permet la UGT i CCOO d'anar m¨¦s lluny.
Un efecte bo, que apunta un dels nombrosos empresaris consultats, ¨¦s que com a m¨ªnim est¨¤ fent reaccionar els grans partits, que fins ara no s'havien hagut de preocupar de cap tercera formaci¨® que els fes ombra. ¡°A partir d'ara aniran a fons contra ells; l'important ¨¦s que s'adonin que han fet malament les coses i que el fenomen Podem l¡¯han fabricat ells amb els casos de corrupci¨® i altres de similars que han decebut la poblaci¨®¡±, subratlla, i despr¨¦s reconeix que els empresaris tamb¨¦ han de carregar el seu mort, perqu¨¨ ¡°tot i que s¨®n pocs, tamb¨¦ han participat en les trames de corrupci¨® que coneixem¡±. Un tema pelut que recorda Gerardo D¨ªaz Ferr¨¢n, expresident de la patronal, i altres homes de negocis.
¡°Al costat d'un corrupte sempre hi ha un corruptor¡±, explica un empresari de Madrid, que diu que s¡¯avergonyeix tant dels pol¨ªtics com d'alguns dels seus col¡¤legues quan es descobreixen casos de corrupci¨®, ¡°com en les operacions G¨¹rtel i P¨²nica¡±. I coincideix amb un altre col¡¤lega en qu¨¨ ¡°cal actuar sobre el fons del problema, que no ¨¦s cap altre que la falta de credibilitat dels pol¨ªtics i les institucions¡±. Aquesta falta de credibilitat est¨¤ portant, segons diversos empresaris, ¡°al fet que ens oblidem que la transici¨® va portar a Espanya la m¨¤xima etapa de llibertat, democr¨¤cia i prosperitat de la nostra hist¨°ria moderna¡±. ¡°Cal defensar les institucions davant de les persones¡±, afegeix, ¡°fer fora els corruptes, siguin on siguin, i reivindicar la pol¨ªtica i les institucions¡±.
I ¨¦s que Podem ha deixat l'empresariat en una zona complicada. Tot i que, de moment, no se li doni gaire o cap credibilitat (¡°perqu¨¨ no se¡¯n coneix el programa¡±), es tem pel seu creixement. ¡°Encara s¡¯ha de veure, perqu¨¨ fins ara no han estat gaire expl¨ªcits i no se¡¯n coneixen les propostes; per¨° la realitat ¨¦s que s'han fet un lloc en el sentiment de la societat i a m¨¦s estan molt forts¡±, apunta una veu autoritzada. ¡°Han demostrat que s¨®n gent intel¡¤ligent i molt ambiciosa que faran tot el que calgui per plasmar les bones intencions en un programa¡±.
Un important banquer reflexiona sobre aquest tema: ¡°El discurs est¨¤ ple d'idees ut¨°piques i, per tant, irrealitzables; per¨° hi ha molta gent de bona fe que ho compra. Per aix¨°, [els empresaris] hem d¡¯estar preparats per explicar per qu¨¨ s¨®n ut¨°piques¡±. I, a continuaci¨®, assevera: ¡°No ¨¦s una formaci¨® per guanyar les eleccions, tot i que s¨ª que pot convertir-se en frontissa, i aix¨° ¨¦s molt important de cara al futur de la governan?a d'aquest pa¨ªs. Per¨° encara queda un any, i aix¨° en pol¨ªtica ¨¦s molt de temps¡±. D'altra banda, afegeix que el discurs de Podem no encaixa amb els h¨¤bits de consum i de comportament del pa¨ªs i que, fins i tot, ¨¦s contradictori. Una altra font del mateix sector comparteix la idea que no hi ha refer¨¨ncies hist¨°riques per fer-hi comparacions i analitzar les dades, per¨° que canalitza un descontentament que no t¨¦ antecedents. ¡°La pregunta ¨¦s si l'expectativa es consolidar¨¤. Llavors caldr¨¤ veure si les seves propostes van de deb¨° o causen rebuig¡±. I, fent un gir a la conversa, amplia: ¡°?s curi¨®s que parli de casta, perqu¨¨, si n¡¯hi ha alguna, ¨¦s la universit¨¤ria, perqu¨¨ ¨¦s endog¨¤mica, excloent i no est¨¤ sotmesa a compet¨¨ncia. A m¨¦s, el sistema que ataquen, i que diuen que cal canviar perqu¨¨ est¨¤ vell, ¨¦s el que els permet irrompre com una for?a pol¨ªtica per fer front als dos grans partits; no deu ser tan pervers com diuen¡±.
¡°No vull sentir-ne parlar, d'ells¡±, diu un empresari. Un altre afegeix: ¡°Nom¨¦s veient passar els casos de corrupci¨®
sumen simpaties¡±
¡°En el meu ¨ªndex de preocupacions, Podem no ocupa el primer lloc ni el segon. Em preocupa molt m¨¦s Junqueras, per exemple¡±, apunta un empresari catal¨¤, m¨¦s imbu?t en la problem¨¤tica de la seva terra. ¡°Per¨° ¨¦s l¨°gic que passi aix¨°; quan surt una persona il¡¤lustrada, amb un fort carisma, arrossega la gent, que, a m¨¦s, necessita sentir cr¨ªtiques ben constru?des contra el poder establert que ha fet les coses malament¡±, afegeix en refer¨¨ncia a Iglesias.
S¨®n diversos els que volen treure ferro a l'assumpte, entre els quals, un dels que han aconseguit m¨¦s ¨¨xit els ¨²ltims anys i que no acostuma a mossegar la llengua: ¡°Crec que s'est¨¤ exagerant una mica l'assumpte. Els empresaris hem passat moltes m¨¦s incerteses durant la transici¨® que ara. El que passa ¨¦s que hi ha moments en qu¨¨ cal replantejar-se moltes coses, i de la mateixa manera que totes les ind¨²stries s¡¯han hagut de reinventar, a la ind¨²stria pol¨ªtica ara li toca reinventar-se¡±.
Un altre empresari destacat diu taxatiu: ¡°No vull ni sentir-ne parlar, d'ells¡±. I es tanca en banda. Ni una paraula m¨¦s. ¡°No col¡¤laborar¨¦ fent campanya de les seves opinions quan encara ni tan sols se¡¯n coneixen les propostes¡±, assevera categ¨°ric un empresari mitj¨¤. I un altre, despr¨¦s de carregar contra els partits i els mitjans de comunicaci¨® ¡°per fer-los la campanya¡±, llan?a un dard enverinat contra un col¡¤lega: ¡°Alguna cadena de televisi¨®, especialment d'un que s¡¯asseu al Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), els est¨¤ fent molt de bombo¡±, diu, en refer¨¨ncia a Jos¨¦ Manuel Lara, president de Planeta, d¡¯Antena 3 i La Sexta.
El que demanen tots ¨¦s que Podem aclareixi el seu full de ruta, que plasmi en un programa les seves propostes en pol¨ªtica econ¨°mica, energ¨¨tica, social, internacional¡ Consideren que, fins avui, ¨¦s un conjunt de bones intencions que la gent els ha comprat. Tot i que diversos empresaris dels que m¨¦s viatgen a l'estranger expliquen que a l'exterior se'ls pregunta m¨¦s pel que pot passar amb Podem que per altres q¨¹estions amb les quals abans els marejaven, com la seguretat jur¨ªdica. En el que coincideixen gaireb¨¦ tots ¨¦s en el fet que no tenen intenci¨® d'asseure-s¡¯hi, com a m¨ªnim de moment.
M¨¦s condescendent ha estat la presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Bot¨ªn, per al pare del qual, Emilio Bot¨ªn, el fenomen Podem s'havia convertit en un malson de la qual demanava opini¨® a les seves habituals trobades off the record.La seva filla va posar una dosi de calma a l'assumpte en una trobada sobre la uni¨® banc¨¤ria a Brussel¡¤les, potser perqu¨¨ va considerar el que ¨¦s pol¨ªticament correcte: ¡°L'objectiu de tots els partits pol¨ªtics, dels bancs i de cadascun individualment ha de ser aconseguir junts la reactivaci¨® del creixement. Crec que tots tenim un inter¨¨s com¨² perqu¨¨ aix¨° passi, amb independ¨¨ncia de l'¨°ptica i el lloc des d'on treballi cadasc¨²¡±.
El conseller delegat de l'entitat, Javier Mar¨ªn, va contestar, davant una pregunta sobre aquest tema durant la presentaci¨® de resultats, que el banc es reuniria amb Podem ¡°si ho sol¡¤liciten¡±, com fan amb qualsevol altre partit. Probablement pensava en l'actitud de l'avi d¡¯Ana Patricia, Emilio Bot¨ªn L¨®pez, que va ser el primer empresari que es va asseure amb Santiago Carrillo quan s¡¯acabava de legalitzar el Partit Comunista d¡¯Espanya.
El president de la patronal CEOE, Juan Rosell, tamb¨¦ ha intentat treure-hi dramatisme: ¡°No ens hem d'alarmar, en qualsevol pa¨ªs europeu aquests projectes no triomfen. Estem en una situaci¨® pat¨¨tica en la qual la gent exigeix molt, per la qual cosa sortir amb una proposta en qu¨¨ tot ¨¦s gratis fa que aquesta gent compri la idea. El problema sorgeix quan es planteja com fer-la. Podem s'ha ficat h¨¤bilment als caps i a les butxaques dels ciutadans. Crec que ¨¦s impossible que Podem governi. No hi haur¨¤ majories per governar; tot i que la millor recepta seria que governessin durant dos mesos perqu¨¨ aquesta gent vei¨¦s el que pot passar¡±. I remata ir¨°nicament: ¡°Per¨° nom¨¦s dos mesos, eh¡±.
El seu adversari a les eleccions a la presid¨¨ncia de la CEOE i president de la CEPYME, Antonio Garamendi, tamb¨¦ aborda la q¨¹esti¨®: ¡°El diagn¨°stic pot ser v¨¤lid; per¨° les solucions no em semblen bones. Crec que tots els empresaris pensem el mateix¡±. Despr¨¦s apunta: ¡°Hi ha dos grans partits que han donat estabilitat, amb el suport del PNB i CiU, i aquesta situaci¨® s'ha de recompondre¡±.
Un dels empresaris m¨¦s emblem¨¤tics del pa¨ªs subratlla: ¡°M'agradaria asseure-m¡¯hi [amb Pablo Iglesias]; per¨° nom¨¦s amb ell, no amb tot el grup, i amb el comprom¨ªs que no ho faci p¨²blic¡±. ¡°D'aquesta manera ¨¦s com podem con¨¨ixer m¨¦s b¨¦ Podem¡±, afegeix jugant amb les paraules. El que no deixa clar ¨¦s qui hauria de cridar a qui.
Precisament, algunes fonts properes a Podem han fet arribar a les organitzacions empresarials que estan sorpresos que les empreses no els cridin per fer-los consultes i con¨¨ixer els seus programes. D¡¯alguna manera se senten ofesos. I ¨¦s veritat que no hi ha res activat per part de les organitzacions empresarials per veure'ls, almenys fins avui. El Consell Empresarial per a la Competitivitat, del qual formen part 18 de les empreses m¨¦s importants del pa¨ªs, i l¡¯IEF, precisament, que sempre han estat molt interessats a con¨¨ixer la posici¨® de les forces pol¨ªtiques, no ho tenen a l¡¯agenda i tampoc s¡¯espera que hi sigui.
Si hi havia molt inter¨¨s al m¨®n empresarial per con¨¨ixer Pedro S¨¢nchez quan va arribar a la c¨²pula del PSOE, no sembla que n¡¯hi hagi tant per Pablo Iglesias. En qualsevol cas, si les coses segueixen aix¨ª i no canvia la tradici¨®, pot passar que l¡¯IEF hagi de convidar Podem com a l¨ªder de l'oposici¨® i fins i tot com a Govern central. Seria, aix¨° s¨ª, el 2016, sempre que les properes eleccions se celebrin el novembre del 2015 i no s'avancin.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.