Ombres del 98

La querella de l'Estat contra el Govern de la Generalitat ha agreujat el clima de catastrofisme que creix a Espanya. Fins i tot el cap de l'Estat Major de l'Ex¨¨rcit s'ha perm¨¨s evocar el desastre del 98 per descriure el moment actual, en al¡¤lusi¨® al cataclisme pol¨ªtic, econ¨°mic, social i moral provocat a finals del segle XIX per la p¨¨rdua de Cuba i els ¨²ltims territoris de l'antic imperi colonial espanyol. "Atmosferes carregades", constatava amb laconisme M¨¤rius Carol a La Vanguardia.

En ple "xoc de togues" en el si de la fiscalia, les reflexions del general Dom¨ªnguez Boj sobre l'oc¨¤s de la metr¨°poli i el poder central citant Unamuno ("em fa mal Espanya"), semblen emp¨¨nyer una mica m¨¦s la q¨¹esti¨® catalana cap al punt de fissi¨® del sistema heretat de la Transici¨®. "Un error hist¨°ric", deia el titular d'El Punt-Avui en valorar la decisi¨® del fiscal general de l'Estat, en sintonia amb una part substancial de l'opini¨® p¨²blica i privada a Catalunya.

Olla a pressi¨®

"Espanya ¨¦s una olla a pressi¨® escalfant-se al foc amb la v¨¤lvula obturada", escrivia Antoni Puigverd a La Vanguardia. "El poder espanyol no t¨¦ m¨¦s relat pol¨ªtic que l'encastellament legal, no t¨¦ m¨¦s horitz¨® que l'anar tirant, no t¨¦ res a oferir als joves irats, ni als perdedors ", afirma l'articulista. "Aquest context alimenta les dues onades rupturistes: sobiranisme catal¨¤ i Podem", afegeix Puigverd abans d¡¯explorar la s¨ªndrome espanyola del noranta-vuitisme: "Tamb¨¦ despr¨¦s del 1898 van apar¨¨ixer diversos corrents regeneracionistes que connectaven amb el desig d'un canvi radical i b¨¤rbar (en el sentit nietzsches¨¤ del terme)", prossegueix.

"Encastellats en el control de l'Estat, les elits extractives ho bloquegen tot, numantins, oposats a tota reforma", conclo?a Puigverd amb notori pessimisme. "Aviat s'obriran les urnes que expressaran idees que no volen escoltar", adverteix per la seva banda Llu¨ªs Foix des de la tribuna del mateix diari, tamb¨¦ amb visible inquietud. "El m¨¦s racional seria fer passos cap a una aproximaci¨® immediata en q¨¹estions econ¨°miques i de pacte fiscal", suggereix el periodista, que apunta que "d'aqu¨ª a un any, els principals actors d'aquesta confrontaci¨® podrien ser a l'oposici¨® o a casa".

Anton Costas tamb¨¦ subratlla la urg¨¨ncia d'emprendre les prioritats: "Despr¨¦s del 9-N, el que toca ¨¦s enfortir l'economia i millorar les condicions de vida i les oportunitats de la gent, especialment les d'aquelles persones que m¨¦s ho necessiten", escriu el catedr¨¤tic d'Economia de la Universitat de Barcelona. "En cas contrari, estem abocats a l'estancament econ¨°mic i a una crisi social sense precedents", adverteix amb gravetat.

Pessimisme generalitzat

El to apocal¨ªptic treu el cap de manera indistinta en posicions oposades, fet que sembla avalar la presumpci¨® estesa d'una crisi sist¨¨mica. "Espanya ha mort", afirma ni m¨¦s ni menys l'escriptor i traductor Dami¨¤ Alou al diari Ara. "Espanya ha mort per incompareixen?a, i sembla que a Catalunya ens hem comen?at a buscar la vida", sost¨¦ l'articulista, per a qui "¨¦s evident que la independ¨¨ncia ¨¦s l'¨²nic projecte amb cara i ulls que hi ha sobre la taula".

Francesc Marc ?lvaro tamb¨¦ exhibeix una prosa de tra? gruixut. "Retorna el sentit tr¨¤gic de la vida al Madrid oficial", escriu a La Vanguardia. "Els catalans pateixen una malaltia greu mentre Rajoy ha resultat ser un doctor poc fiable", afegeix l'articulista amb sorna. "Ell i la infermera Soraya pensaven que la Constituci¨® guaria el mal per¨° han fracassat i ara demanen al fiscal general que apliqui cirurgia de guerra", conclou sense miraments.

"Aix¨° cau", escriu per la seva banda Vict¨°ria Prego a El Mundo. "L'Estat trontolla en els seus fonaments (...) perqu¨¨ els responsables pol¨ªtics han deixat durant tants anys que el sistema es debilit¨¦s tan greument, que l'episodi de Catalunya l'¨²nic que ha fet ¨¦s posar-lo finalment en evid¨¨ncia", afirma la periodista arran de les pol¨¨miques tesis del general Jaime Dom¨ªnguez Boj.

La veterana periodista sost¨¦ que "el nacionalisme, com la boira, [s'ha infiltrat] en l'¨¤nima de les institucions de l'Estat, contaminant definitivament i mortalment", i es fa ?ress¨° de les tesis del portaveu del PP, Carlos Floriano.

El paper dels fiscals

En aquest clima es compleix l'aniversari del desembarcament del PP al poder amb una aclaparadora majoria absoluta, en un escenari ara ja irreconeixible. El mateix Mariano Rajoy s'ha vist obligat a rebutjar l'ambient de "fatalisme" regnant i denunciar "una nova llegenda negra" que estaria encoratjada per un "pessimisme interessat". La carregada agenda de la setmana ofereix abundant munici¨®.

"Mot¨ª a la fiscalia", clamava El Peri¨®dico en car¨¤cters catastr¨°fics despr¨¦s de consumar-se el cisma en una de les institucions clau de l'Estat. "Es tracta de fiscals de l'Estat que viuen directament la realitat catalana, per la qual cosa el seu prudent punt de vista -unit al seu coneixement de la llei- hauria de ser suficient", al¡¤legava significativament l'editorialista. "Ning¨² ¨¦s creu que el Govern espanyol no hagi pressionat Torres-Dulce, de manera que s¨®n els fiscals catalans els que, amb la seva insubordinaci¨®, estan defensant de manera efectiva la independ¨¨ncia del ministeri p¨²blic", coincideix en altres termes David Mir¨® a les p¨¤gines de l¡¯Ara.

"Quan 2,3 milions de persones es mobilitzen, apuntar al capitost ¨¦s maldestre", alertava Joan Tapia tamb¨¦ des d¡¯El Peri¨®dico. "La querella contribuir¨¤ a donar un nou format a la pol¨ªtica catalana: notable refor?ament de Mas i eixamplament de la causa de la dissid¨¨ncia catalana", anticipava per la seva banda Enric Juliana des de La Vanguardia. "Tres anys despr¨¦s [de la vict¨°ria del PP a les urnes], la relaci¨® de l'Estat amb Catalunya es diu querella, el cap de l'Ex¨¨rcit veu la metr¨°poli en perill i el cardenal m¨¦s amic del Govern escriu que Espanya est¨¤ cremant", afegeix una vegada consumada la decisi¨®.

L'eix d'opini¨® Barcelona-Madrid

L'allau d'opinions despr¨¦s de la materialitzaci¨® de la querella amb el suport de la junta general de fiscals reflecteix la transcend¨¨ncia del fet. Els mitjans editats a Catalunya coincideixen substancialment, tot i que amb matisos de forma i fons, a considerar la querella com un error, mentre que la premsa de Madrid exhibeix varietat, amb preemin¨¨ncia de les posicions en sentit oposat, en alguns casos de forma extrema.

"Considerem, ras i curt, que aquesta resposta constitueix un gran error", sentenciava l'editorial de La Vanguardia. "La complexa situaci¨® que es viu reclama acords, incompatibles amb el prop¨°sit d'apartar el president de la Generalitat de la vida pol¨ªtica", subratlla el diari. "El corrent favorable al di¨¤leg i al pacte ¨¦s majoritari i el Govern d'Espanya no el pot desatendre. L¡¯enrocament ¨¦s un error ".

"No es poden estendre ponts fent seure una de les parts a la banqueta", alerta per la seva banda El Peri¨®dico. "En lloc de buscar iniciatives pol¨ªtiques que contribueixin a articular majories alienes a posicions radicals, es converteix en v¨ªctimes persones que el 9-N van permetre que la gens menyspreable xifra de 2,3 milions de catalans pogu¨¦s expressar-se", prossegueix l'editorialista. "Fiscalada", denuncia sense contemplacions la portada d'El Punt-Avui, que qualifica la decisi¨® d'"error hist¨°ric".

A Madrid, en canvi, l'ABC destaca que "la fiscalia general corregeix el rumb" i formula suggeriments molt significatius sobre el conflicte institucional. "Ara que tant es debat sobre la impunitat que donen els aforaments als pol¨ªtics, potser ¨¦s oport¨² plantejar que els presidents auton¨°mics siguin jutjats pel Suprem quan els seus delictes afectin l'inter¨¨s nacional, com la desobedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional, encara que es cometin a la seva comunitat ", afirma l'editorial.

El diari La Raz¨®n celebra tamb¨¦ la decisi¨® de la Fiscalia, al marge de les seq¨¹eles del cas. "Els delictes de prevaricaci¨®, malversaci¨®, usurpaci¨® de funcions i desobedi¨¨ncia (...) s¨®n greus i, si es provessin, tindran una inevitable transcend¨¨ncia pol¨ªtica que no ¨¦s possible menysprear", escriu l'editorialista. "Per¨° en democr¨¤cia, la llei sempre ha d'estar per sobre de qualsevol altra consideraci¨®", conclou el diari.

En el seu editorial sobre el cas, El Mundo ¨¦s rotund: "El fiscal general encerta en insistir a querellar-se contra Mas". Despr¨¦s de carregar contra la posici¨® dels fiscals de Catalunya ("demostra fins a quin punt el nacionalisme s'ha infiltrat a les institucions"), el diari argumenta la seva posici¨® sobre el processament de Mas i les conselleres Ortega i Rigau. "Podr¨¤ ser objecte de discussi¨® si mereixen un retret penal per la seva actuaci¨®, per¨° del que no hi ha cap dubte ¨¦s que el seu comportament ha de ser investigat pels jutges".

Cap a un nou escenari

En aquest clima esp¨¨s, el primer sondeig del vot despr¨¦s del 9-N confirma canvis substancials en el mapa pol¨ªtic de Catalunya. L'enquesta d'El Peri¨®dico revela que Artur Mas es recupera i supera de nou ERC, per¨° la suma de les dues forces ni tan sols arribaria a la majoria absoluta de 68 escons, al marge de la CUP. El front no sobiranista es consolidaria al voltant de Podem i Ciutadans, que empatarien amb 17 escons cadasc¨² a costa del PSC i el PP, mentre que ICV-EUiA retrocedeix.

"Si Mas continua fent el budista i ens sorpr¨¨n a tots amb una f¨®rmula ins¨°lita i auda?, aleshores ¨¦s possible que totes les peces que tenim avui parades sobre el tauler quedin fetes miques en molt poques hores i haurem de repensar el nostre futur m¨¦s immediat", escriu en to enigm¨¤tic Vicent Partal a VilaWeb sobre la f¨®rmula del "partit del president" de cara a un imminent avan?ament electoral. Sota aquest conf¨²s decorat demosc¨°pic es produir¨¤ en els pr¨°xims dies l'anunciada confer¨¨ncia pol¨ªtica d'Artur Mas i el no menys expectant aterratge de Rajoy a Barcelona amb la plana major del PP. Definitivament, se'ns ha girat feina.