La reinserci¨® dels poderosos

Abans, als qui exercien el m¨¤xim poder econ¨°mic, social o pol¨ªtic, si delinquien no se'ls jutjava. Si arribaven a judici, se'ls absolia. I si no, se'ls indultava. Ara ni aix¨° ¨²ltim ja no ¨¦s segur per a ells. La seva impunitat ja no est¨¤ garantida. De vegades la just¨ªcia funciona. De moment, B¨¢rcenas, D¨ªaz Ferr¨¢n i Granados estan presos. Matas va sortir, per¨° tornar¨¤ a entrar m¨¦s d'una vegada. I fins i tot N¨²?ez, l'empresari barcelon¨ª, expresident del Bar?a, i el seu fill, amb tota la seva fortuna, s¨®n usuaris del servei penitenciari.

Per aix¨° ara reapareix el debat sobre la reeducaci¨® i reinserci¨® social. ?s l'¨²ltima trinxera de la impunitat dels poderosos. Ho ha sostingut al Congr¨¦s dels Diputats ?ngel Yuste, secretari d'Institucions Penitenci¨¤ries, referint-se a Jaume Matas. Si el condemnat gaudeix d'una fam¨ªlia normalitzada, ¨¦s de bona conducta i t¨¦ una suposada feina com a aut¨°nom a casa seva mateix, est¨¤ socialment inserit. Ja no necessita el correctiu de la pena privativa de llibertat. Pot complir a casa seva el que li queda de pena.

L'article 25.2 de la Constituci¨® diu que les penes privatives de llibertat estaran orientades cap a la reeducaci¨® i la reinserci¨® social. D'aquest text es dedueix impl¨ªcitament la idea que el delinq¨¹ent que mereix pena de pres¨® comet el seu delicte generalment per la seva falta d'educaci¨® o per la seva abs¨¨ncia d'inserci¨® social. Per aix¨°, quan els que delinqueixen ho fan amb una privilegiada educaci¨® i aprofitant la seva avantatjosa posici¨® d'inserci¨® social, econ¨°mica o pol¨ªtica, se'ns planteja la pregunta de si est¨¤ prevista tamb¨¦ per a ells la reeducaci¨® i reinserci¨® penitenci¨¤ria.

El concepte de reeducaci¨® pot deduir-se de la definici¨® que cont¨¦ l'article 27.2 de la Constituci¨®: ¡°L'educaci¨® tindr¨¤ per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democr¨¤tics de conviv¨¨ncia i als drets i llibertats fonamentals¡±. La reeducaci¨®, a partir d'aquesta definici¨®, sembla que ha de significar el retorn al respecte a causa dels principis democr¨¤tics de conviv¨¨ncia. El delinq¨¹ent de coll blanc, evidentment, s'aparta del respecte a causa dels principis democr¨¤tics de conviv¨¨ncia, manca d'educaci¨® c¨ªvica, en cometre el seu delicte d'apropiaci¨® indeguda multimilion¨¤ria arru?nant milers de persones, la seva gran estafa o el seu delicte societari, de blanqueig de capitals, contra la hisenda p¨²blica, etc¨¨tera.

La Constituci¨®, no obstant aix¨°, no ofereix cap clau per concretar qu¨¨ ¨¦s la reinserci¨®. Seria, gen¨¨ricament, la reintegraci¨® del delinq¨¹ent a una conviv¨¨ncia social aliena a la pr¨¤ctica del delicte. Per¨° els delinq¨¹ents que surten de la pres¨® tornen normalment als ¨¤mbits de conviv¨¨ncia dels quals van sortir, d'on van forjar els seus comportaments antisocials. S¨®n ¨¤mbits molt diferents. Als extrems de la nostra desigual societat hi ha ¨¤mbits d'exclusi¨® social objectivament contraposats. Hi ha exclosos de la societat per la seva marginalitat i pobresa, i hi ha, al pol oposat, privilegiats amb un estil de vida de veritable autoexclusi¨® social, amb luxes ¡°molt exclusius¡±.

A cada grup social hi ha un tipus de delinq¨¹ent espec¨ªfic. Els m¨¦s pobres no cometen delictes societaris ni apropiacions indegudes multimilion¨¤ries. Els m¨¦s rics no estiren bosses al metro. El delinq¨¹ent que t¨¦ un comportament antisocial originat en la marginalitat, ¨¦s a dir, en la falta d'inserci¨® social i d'educaci¨®, mereix i t¨¦ dret al fet que se li ofereixi la possibilitat d'educar-se i integrar-se en la societat ¡°normal¡± (en sentit etimol¨°gic, de societat ajustada a les normes).

El jove lladregot, en sortir de la pres¨®, torna a la seva colla, al seu grup social d'origen, ¨°bviament contuma? en la seva inevitable exclusi¨® social. En el seu grup normalment no hi ha retret pel seu delicte, no est¨¤ mal vist. Per aix¨° dif¨ªcilment es reintegrar¨¤ a una conviv¨¨ncia social aliena a la pr¨¤ctica del delicte. La seva reinserci¨® ser¨¤ problem¨¤tica. En tals circumst¨¤ncies generalment s'accepta que no seria convenient la seva excarceraci¨® prematura perqu¨¨ compl¨ªs gaireb¨¦ tota la seva pena a la seva casa i amb la seva colla.

El delinq¨¹ent de coll blanc que molt excepcionalment ha complert pena de pres¨®, en sortir tamb¨¦ torna al grup social del que procedia. Aquest grup, com l'altre, tamb¨¦ ¨¦s ¨°bviament contuma? en la seva autoexclusi¨® social, en els seus ¡°exclusius¡± privilegis socials, econ¨°mics o pol¨ªtics. Aqu¨ª no estan mal vistes, no es retreuen, la voracitat econ¨°mica, les operacions financeres depredadores, els paradisos fiscals, les portes girat¨°ries, la mercantilitzaci¨® del poder. El retorn al seu grup tamb¨¦ t¨¦ un pron¨°stic negatiu de reeducaci¨® i reinserci¨® en la societat ¡°normal¡±, ajustada a normes socials de respecte als principis democr¨¤tics de conviv¨¨ncia. Per aix¨° el delinq¨¹ent de coll blanc tamb¨¦ necessita complir la seva pena. Per aix¨° la seva excarceraci¨® prematura tamb¨¦ ¨¦s inconvenient.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.