Una casta universit¨¤ria?

Es parla bastant de la greu situaci¨® de l'R+D a Espanya. De les retallades, la fuga de cervells, dels milers d'investigadors i investigadores que despr¨¦s d'anys de formaci¨®, esfor? i traject¨°ries brillants es veuen obligats a fer les maletes i anar-se'n. Menys es parla, no obstant aix¨°, dels qui es queden. Dels afortunats que aconsegueixen continuar vivint de la seva passi¨® investigadora i docent¡­ Afortunats?

No tant. Les pr¨¤ctiques laborals de la universitat espanyola s¨®n un secret de domini p¨²blic: professors associats amb sous de menys de 300 euros al mes, sistemes de cues per sobre del m¨¨rit per assignar noves places (guanya el pacient i l'obedient) i un sistema orientat al fet que els de baix facin la feina dels de dalt. Pr¨¤ctiques, a m¨¦s, que es perpetuen en la impunitat m¨¦s absoluta: la universitat converteix les seves v¨ªctimes en c¨°mplices de la seva pr¨°pia situaci¨®. Un sistema de bastons concrets i pastanagues abstractes que sembla servir nom¨¦s per a la gl¨°ria i estabilitat d'uns quants a costa de la feina i invisibilitat de molts i moltes.

El que ¨¦s preocupant ¨¦s que moltes d'aquestes din¨¤miques precedeixen l'austeritat. I poden per tant sobreviure-la si no s'aborden com un problema estructural. Aquesta mateixa setmana investigadors i investigadores del CSIC publicaven una proposta d'idees per a la reforma de la ci¨¨ncia a Espanya que anava m¨¦s enll¨¤ de les retallades per posar sobre la taula un diagn¨°stic centrat en la necessitat de modernitzaci¨®, transpar¨¨ncia, gesti¨® eficient i autonomia de govern. Al document es parla de burocr¨¤cia, control pol¨ªtic i falta d'avaluaci¨® i incentius. En el cas de les moltes universitats, a aquests problemes podem afegir-hi un opac entramat d'interessos publicoprivats estructurats al voltant de fundacions universit¨¤ries.

Per¨° llavors, si no n'hi ha prou amb la falta de diners per explicar la crisi actual de les nostres institucions d'ensenyament superior, de quin mal estem morint? Morim, en primera inst¨¤ncia, d'una dualitat injusta i insostenible entre el personal estable i el no estable. La universitat espanyola sovint perpetua innecess¨¤riament una gerontocr¨¤cia que equipara capacitat a acumulaci¨® d'anys. En un moment en qu¨¨ moltes convocat¨°ries europees de finan?ament volen promoure investigadors joves, a Espanya ¨¦s habitual que aquests joves hagin de renunciar a l'autoria de projectes o publicacions en favor de persones amb m¨¦s antiguitat per una absurda norma no escrita. La combinaci¨® de vassallatges, in¨¨rcies i por sovint fa invisible la feina de la generaci¨® m¨¦s formada d'aquest pa¨ªs i ens impedeix recon¨¨ixer, aprofitar i promoure els seus treballs.

Morim tamb¨¦ de rigidesa. Els departaments universitaris semblen de vegades regnes de taifes, m¨¦s preocupats per defensar els seus fortins que per avan?ar en el coneixement, formar l'alumnat de manera innovadora o respondre als reptes socials actuals. Els murs que hem aixecat entre disciplines dificulten la innovaci¨® i l'experimentaci¨® en les noves fronteres del coneixement. Qualsevol persona que intenti sortir de la seva capseta disciplin¨¤ria xoca amb un mur de dificultats (incomprensi¨®, exclusi¨®, solitud), sense que cap dels actors implicats (des dels caps de departament o facultat fins als rectors i responsables pol¨ªtics) sembli tenir incentius, poder o voluntat per canviar-ho. Els equilibris i conflictes del regne de taifes drenen gran part de l'energia que hauria d'orientar-se a repensar el paper de la ci¨¨ncia, la universitat i el coneixement al segle XXI.

Morim, tamb¨¦, v¨ªctimes d'una estructura que sembla incapa? d'autoregenerar-se. La universitat sembla avui l'exemple paradigm¨¤tic de la trag¨¨dia dels comuns: com que ¨¦s de tots, no ¨¦s de ning¨². Cada califa gestiona el seu petit rac¨® del regne, i intenta preservar-lo del m¨®n exterior. Sense visi¨® estrat¨¨gica, sense rendici¨® de comptes, sense avaluaci¨® ni control, la m¨¤quina universit¨¤ria s'oxida i cronifica el campi qui pugui. I mentre s'enfonsa aquest Titanic, l'¨²nica m¨²sica que se sent parla d'un problema de finan?ament. Mentre s'aprofundeix l'abisme entre els qui treballen i els que signen el treball dels altres, es fan rimes amb paraules buides com excel¡¤l¨¨ncia i m¨¨rit.

Si el r¨¨gim del 1978 ha creat en l'¨¤mbit pol¨ªtic una casta m¨¦s preocupada per atendre els seus interessos particulars que per representar les majories, a la universitat el curtterminisme, l'autopreservaci¨® i la dualitat han creat una estructura autoreferencial, ineficient i injusta que bloqueja el potencial d'un pa¨ªs jove i format. El problema de la universitat, doncs, no ¨¦s la crisi. El que cal no ¨¦s disposar de m¨¦s diners, i menys en un pa¨ªs que ha d'emprendre un replantejament del seu model productiu i la seva estructura formativa. El que cal ¨¦s respecte, m¨¨rit, capacitat d'innovaci¨® i tota la llum possible sobre uns m¨¨todes i processos que estan viciats. El debat ¨¦s important perqu¨¨ no nom¨¦s ens hi juguem les condicions de treball actuals d'uns quants investigadors. Ens hi juguem el sistema de producci¨® i reproducci¨® del coneixement en la formaci¨® superior. Ens hi juguem el teixit productiu i intel¡¤lectual del futur. Ens hi juguem, en realitat, el futur.

Gemma Galdon Clavell ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.