Urgeix claredat democr¨¤tica

"Artur Mas no s'ha mogut d'on era des del comen?ament¡± acostumen a afirmar els sobiranistes per significar que el president no s'ha apartat gens del full de ruta fixat a principis d'aquesta legislatura, complint puntualment totes les seves promeses. Aquests mateixos sobiranistes acostumen a destacar-ne dues: va prometre que convocaria el poble de Catalunya a les urnes i aix¨ª ho va fer (fins i tot amb gran pompa) i, quan el TC va suspendre de manera cautelar la consulta, va mantenir fins al final la seva promesa que "hi hauria urnes i paperetes".

Podrien esmentar-se m¨¦s promeses, per¨° amb aquestes dues n'hi haur¨¤ prou per comprovar la particular manera que t¨¦ Mas de no faltar a la seva paraula. ?s obvi que, si ens fixem en la literalitat de les frases, no cal retreure-li cap incompliment. Per¨° el llenguatge, a m¨¦s de descriure de manera literal, d¨®na a entendre determinades coses. Aix¨ª, qualsevol ciutad¨¤ normal interpreta, quan se li diu que ser¨¤ convocat, que aquesta convocat¨°ria es materialitzar¨¤ en una jornada electoral v¨¤lida amb car¨¤cter general, i que la refer¨¨ncia al fet de la convocat¨°ria no deixa de ser una sin¨¨cdoque en la qual una part (el moment de convocar) fa refer¨¨ncia al tot (el proc¨¦s en el seu conjunt, desenlla? de votaci¨® incl¨°s).

Record¨¤vem al principi la literalitat de l'anunci de Mas: ¡°hi haur¨¤ urnes i paperetes¡±. De nou la sin¨¨cdoque, per¨° aquesta vegada sense que calgui plantejar-nos el dubte. El l¨ªder de CiU estava donant a entendre, sabent la falsedat de la interpretaci¨® que estava potenciant, que, malgrat la suspensi¨®, es duria a terme la consulta (de fet, aix¨ª ho indicaven les paperetes). L'engany propiciat era tan groller com el que propiciaria aquell que es dirig¨ªs a la ciutadania anunciant que en una determinada data seria convocada a acudir als col¡¤legis electorals i, arribat el dia, manifest¨¦s que la convocat¨°ria era per a un berenar en aquests col¡¤legis, defensant-se de les acusacions d'engany amb l'argument que mai havia declarat de manera expressa amb quin motiu es feia la convocat¨°ria.

He plantejat els meus dubtes sobre l'aut¨¨ntic destinatari de l'engany a la vista de la rendibilitat que sectors sobiranistes estan intentant extreure de la jornada del 9-N. L'operaci¨® recorda les declaracions efectuades a aquest diari per Oriol Junqueras l'1 de novembre passat. Va afirmar llavors, no ja que la impugnada consulta hauria tingut efectes pol¨ªtics, sin¨® que, si el resultat hagu¨¦s estat molt bo per als seus objectius, les conseq¨¹¨¨ncies haurien equivalgut a les d'un refer¨¨ndum perqu¨¨ ¡°el vot dels ciutadans ho converteix en vinculant¡±. I si el resultat hagu¨¦s estat dolent?, caldria interrogar-se.

La resposta ¨¦s f¨¤cil d'imaginar: hagu¨¦s estat igual, ja que si Catalunya ¨¦s considerada pr¨¨viament subjecte pol¨ªtic, t¨¦ dret a convocar tants refer¨¨ndums com siguin necessaris fins que aquesta condici¨® preexistent, determinada de manera voluntarista pels sobiranistes, obtingui suport popular.

Despr¨¦s del 9-N, es diria que hem entrat en la segona fase de l'engany. No insistir¨¦ en el que ja s'ha escrit sobre la manca de cens, la inexist¨¨ncia d'interventors o junta electoral, etc¨¨tera. Tampoc crec que valgui la pena remarcar la forma en qu¨¨ l'oficialisme catal¨¤ ha retor?at les xifres perqu¨¨ acabin destil¡¤lant una lectura en termes d'un triomf de la iniciativa de mobilitzaci¨® i, m¨¦s en particular, del s¨ª-s¨ª. Ni tan sols m'aturar¨¦ en un aspecte que, d'altra banda, no crec que hagi de ser considerat irrellevant: de deb¨° els ciutadans de Catalunya poden en aquestes condicions confiar que les dades que s'han fet p¨²bliques responen fidelment a la realitat?

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.