Invents ¡®fracassats¡¯ que han canviat el m¨®n

Els ordinadors personals ¡°van ser un producte contracultural, que cercava minvar el poder que les tecnologies de la informaci¨® situaven en mans dels governs i de les grans corporacions¡±, observa Lloren? Valverde, matem¨¤tic i inform¨¤tic, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncies de la Computaci¨® i Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial. De cop, retreu la paradoxa: emper¨° les computadores personals, pel seu ¨²s generalitzat en combinaci¨® amb Internet, han esdevingut ¡°la principal eina de control de la ciutadania¡±, de la mateixa manera que la xarxa de xarxes, creada per compartir recursos, genera ara ¡°reaccions irades¡± per aix¨° mateix, per compartir massa, sense preu.

¡°La hist¨°ria dels invents ¨¦s en bona part la hist¨°ria de fracassos¡±, explica Lloren? Valverde (1953), que ensenya a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i ha estat vicerector de Tecnologia de la UOC. ¡°Molts d¡¯invents no s¡¯han acabat utilitzant com pretenien els seus creadors. S¡¯han donat respostes encertades a preguntes equivocades¡±.

Valverde ha cavil¡¤lat sobre la biografia dels artefactes contemporanis, dels pares reals i dels inventors incerts, en el seu llibre de 270 planes, Set fracassos que han canviat el m¨®n, l'edici¨® en castell¨¤ (UOC) del qual ara ¨¦s calenta. L¡¯obra ¨¦s un tractat ¨¤gil de cultura tecnol¨°gica i es llegeix com una novel¡¤la, com observa el cient¨ªfic i prologuista Enric Banda, que apunta el cas mod¨¨lic dels cignes negres en l¡¯univers dels esdeveniments improbables a la selva de la investigaci¨®.

¡°Ara tot pareix un gran invent i tot se sap aviat arreu del m¨®n gr¨¤cies a la xarxa, per¨° ens manca capacitat i dist¨¤ncia per veure-ho tot b¨¦, destriar qu¨¨ quedar¨¤¡±, diu el cient¨ªfic. "Segurament dins un garatge alg¨² fa la recerca. Per¨° entre les dificultats d¡¯endevinar o preveure el futur, miri'n una prova: ning¨² va endevinar el gran creixement del tel¨¨fon m¨°bil¡±.

El rentaplats va ser inventat per una arist¨°crata que no volia que li trenquessin m¨¦s peces de porcellana

Precisament la hist¨°ria secreta dels sistemes que van fer possibles les comunicacions per m¨°bil i Wi-fi tenen a veure amb l¡¯actriu Hedy Lamarr, que es despullava als anys trenta i era un gran ¨¨xit. El seu marit feia armes per a Hitler per¨° els torpedes teledirigits podien retornar a l¡¯origen en ser interferida la freq¨¹¨¨ncia del sistema d¡¯ordres. Lamarr va fugir als EUA, era la dona m¨¦s bella del m¨®n, emper¨° creia que tenia els pits petits i va contactar amb un m¨²sic, George Antheil, que mitjan?ant m¨¨todes naturals podia fer-li cr¨¦ixer la talla.

El m¨²sic tenia experi¨¨ncia en cintes forades de pianola i l¡¯actriu va pensar en els codis de comunicacions i salts de freq¨¹¨¨ncies del frac¨¤s del seu primer home, traficant d¡¯armes. El 1940 Hedy i George van imaginar el Secret Comunication System mentre tocaven el mateix piano, tots dos, prement les mateixes tecles, l'una darrera l'altra. "Sincronitzaven i mudaven les freq¨¹¨¨ncies de manera constant", diu Valverde.

Amb el m¨²sic van contactar amb un professor de tecnologia de l'Institut Californi¨¤ de Tecnologia, Samuel Staurt Mackeowm, i ell va posar notes t¨¨cniques, els detalls per sustentar la patent que es va registrar l'any 1941. Aix¨ª va n¨¦ixer una de les mares de les comunicacions. Ells no van saber que el seu invent seria per aix¨°, per¨° va ser aix¨ª; qui ho diria?

El consell d'inventors va donar el vistiplau a la patent i la va passar a l¡¯Ex¨¨rcit, que va refutar de fer-la servir, els militars creien que era una beneitura que la base fos una joguina (la cinta de pianola), ideada per una actriu de cine; estrangera, a m¨¦s. Els torpedes anaven en aire comprimit, encara. El sistema es va declarar secret i, despr¨¦s, quan es va desclassificar als vuitanta, va esdevenir el que ¨¦s, i ning¨² no es recorda ni de l¡¯actriu ni del m¨²sic.

"Amb els salts de freq¨¹¨¨ncies, fills de la cinta de pianola, l'actriu i el m¨²sic es van anticipar set anys al resultats de dos experts que el 1948 van assenyalar que com m¨¦s ample fos el canal (de les comunicacions) m¨¦s fiable seria transmetre informaci¨®, amb un robust salt de freq¨¹¨¨ncies o un interval m¨¦s ample", raona Lloren? Valverde. En definitiva, el sistema de Hedy Lamarr i George Antheil "oferia confidencialitat a les comunicacions per r¨¤dio i, a m¨¦s, millorava la qualitat de les transmissions i aprofitava molt millor l'espectre de radiofreq¨¹¨¨ncies".

El matem¨¤tic creu que alguns contractistes de les forces armades dels EUA van tenir acc¨¦s a la patent. "Resulta dif¨ªcil determinar fins a quin punt la idea va inspirar l'aparici¨® de les tecnologies digitals que van fer possibles i viables els salts i les t¨¨cniques que avui configuren l'espectre ampliat i que s¨®n la base de la telefonia m¨°bil i d'altres sistemes de comunicaci¨® indispensable." Valverde conclou sobre el cas: "Els tel¨¨fons sense fil i el Bluetooth encara utilitzen la t¨¨cnica dels salts de freq¨¹¨¨ncia tal com el van imaginar Hedy Lamarr i George Antheil".

Andreas Pavel va inventar el 'walkman' l¡¯any 1972. Va fracassar perqu¨¨ aleshores la gent no volia dur auriculars pel carrer

Al llibre de Valverde se¡¯ns xerra de les versions oficials i de les veritats i s¡¯esmenta el no-inventor ¨²nic de la bombeta el¨¨ctrica, en la hist¨°ria-llegenda s¡¯atorga la paternitat a Thomas Edison als EUA, emper¨° ell va arribar despr¨¦s que Joseph Swan registr¨¦s el seu artefacte al Regne Unit. S¡¯explica que el millor llibre contra els errors ¨¦s de Ramon Llull al segle XIII, Ars magna, una figura i un dispositiu mec¨¤nic que no va funcionar malgrat les t¨¨cniques de notaci¨® simb¨°lica i els diagrames combinatoris. Llull, en la seva obsessi¨®, no va tenir acceptaci¨®, ¡°per¨° va ser un gran precursor¡±, diu Valverde.

El matem¨¤tic mallorqu¨ª narra el cas de la troballa i la presentaci¨® del ratol¨ª d¡¯ordinador, com va n¨¦ixer el rentaplats inventat per una arist¨°crata que no volia que li trenquessin m¨¦s peces de porcellana. Tamb¨¦ escriu i retrata la natura de la patent de la pin?a d¡¯estendre roba ¨Cl¡¯¨²ltim disseny de la qual, in¨²til, s¡¯exposa al museu MOMA de Nova York. I com els bolquers d¡¯un sol ¨²s per als nadons van entrar al mercat despr¨¦s que els fessin servir els astronautes en els seus viatges per poder anar de ventre¨C.

El fundador i president de Sony fins al 1994, Akio Morita, es va vanagloriar sempre d¡¯haver inventat el walkman, que li feia possible all¨° que m¨¦s li agradava: escoltar m¨²sica i jugar a golf. Emper¨°, Andreas Pavel va ser primer que ell perqu¨¨ l¡¯any 1972 havia inventat un cintur¨® estereof¨°nic amb uns grans auriculars. Va fracassar perqu¨¨ aleshores la gent no volia dur auriculars pel carrer. Sony li va comprar just parts de l¡¯enginy. El 2004, cinc anys despr¨¦s de la mort del magnat japon¨¨s, la multinacional va pagar 10 milions de d¨°lars a Pavel, que el 1977 havia patentat l¡¯aparell port¨¤til.

Lloren? Valverde es reconeix testimoni del frac¨¤s d¡¯un invent que no va tenir ¨¨xit, devora del seu doctorand Tomeu Estrany, que va intentar fer servir l¡¯impuls el¨¨ctric que es genera als ulls humans, al moviment del globus que muden la mirada, per fer moure el cursor a la pantalla de l¡¯ordinador. El prototip va arribar a funcionar, per¨° el producte no es va concretar. Emper¨° ell creu que l¡¯invent ser¨¤ realitat.