Turisme i Forestals s¨®n les carreres amb pitjors sortides
Educaci¨® ultima el primer mapa d'ocupaci¨® universit¨¤ria
La Diplomatura en Turisme i l'Enginyeria T¨¨cnica Forestal s¨®n les dues carreres universit¨¤ries amb menys opcions al mercat de treball espanyol. Tant en una com en l'altra, un de cada dos titulats han acabat fent una feina per a la qual no els calia cap mena de qualificaci¨®: ni la universit¨¤ria ni cap estudi previ m¨¦s enll¨¤ del graduat escolar. El llistat amb les titulacions amb menys sortides laborals ¨¦s part del primer?mapa d'ocupabilitat que est¨¤ elaborant el Ministeri d'Educaci¨®, a les dades del qual ha tingut acc¨¦s aquest diari.
El 45% de titulats espanyols treballen per sota de la seva qualificaci¨®, segons les primeres grans xifres d'aquest informe, el contingut del qual es va publicar parcialment fa un mes. Aquest percentatge, que dobla la mitjana europea, denota un desfasament entre l'oferta i la demanda i reflecteix tamb¨¦ una realitat molt espec¨ªfica del mercat espanyol, amb les taxes m¨¦s altes d'atur del continent, un 50% de desocupaci¨® juvenil, i la ressaca d'una bombolla immobili¨¤ria que ja va esclatar. Poc menys de la meitat d'aquest percentatge de titulats (el 20%) han trobat una feina que requereix una formaci¨® mitjana i el 24,4% es dediquen a alguna cosa que no requeria cap tipus d'estudi previ.
El soci¨°leg que ha acabat fent de pastor
El soci¨°leg Luis ?ngel Alfonso ha passat els ¨²ltims tres anys amb un ramat de 300 cabres a les muntanyes del cant¨® su¨ªs de Gra¨¹bunden. Va acabar la carrera a la Universitat de Salamanca i va abandonar la seva C¨¤ceres natal per buscar-se la vida. Tenia un contacte familiar que li va dir que ser pastor a Su?ssa era una opci¨® ben pagada i no s'ho va pensar gaire perqu¨¨ no veia sortides. ¡°Em d¨®na per viure molt b¨¦, guanyo m¨¦s que qualsevol persona que treballi a Espanya d'acord amb la seva qualificaci¨®¡±, explica al tel¨¨fon. Intercala temporades de cinc mesos a l'any a la muntanya amb el ramat, amb un horari diari de 05.00 a 22.00 i sense descans setmanal, amb per¨ªodes d'inactivitat a Espanya. Cobrava un sou mensual brut de 4.200 francs su?ssos (gaireb¨¦ 3.500 euros). Despr¨¦s d'estudiar un curs intensiu d'un mes, ha ascendit a formatger, una feina per la qual cobra 5.000 francs (4.158 euros) i que li permet treballar 10 mesos seguits a l'any. Alfonso no es veu fent aquesta feina tota la vida, per¨° encara no s'ha posat data de tornada. Assegura que s'ha desvinculat ¡°totalment¡± de la carrera i que pot considerar-se el m¨¦s afortunat de la seva promoci¨®: ¡°Els companys amb qui tinc contacte... o encara continuen estudiant o ni treballen ni estudien¡±.
Les dades m¨¦s detallades de l'informe, analitzats per EL PA?S, ofereixen una fotografia fixa de les carreres amb m¨¦s sobrequalificaci¨®, recollides en el gr¨¤fic adjunt. Encap?alen la llista diferents diplomatures (Turisme, Gesti¨® i Administraci¨® P¨²blica o Relacions Laborals), enginyeries (T¨¨cnica Forestal, T¨¨cnica de Mines) i llicenciatures com Hist¨°ria de l'Art o Geografia.
Per elaborar aquest primer mapa de titulacions i sortides professionals, el Ministeri ha fet un seguiment dels ¨²ltims quatre anys de vida laboral de m¨¦s de 190.000 universitaris de centres p¨²blics i privats de 146 titulacions. S¨®n alumnes que van acabar les seves carreres en el curs 2009-2010. Entre ells, els metges s¨®n els m¨¦s ben situats a l'hora de trobar feina, juntament amb altres carreres cient¨ªfiques (¨°ptics, farmac¨¨utics, enginyers electr¨°nics...). ?s la primera gran fotografia fixa de l'ocupaci¨® i les universitats, realitzada amb dades d'Educaci¨®, la Seguretat Social, l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica i la Confer¨¨ncia dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles.
Les dades relacionades amb la sobrequalificaci¨® d'aquest informe no agafen per sorpresa els degans i responsables universitaris consultats. ¡°Nosaltres mateixos ens vam adonar que calia elevar el nivell¡±, explica Concepci¨®n Garc¨ªa, degana de la Facultat de Comer? i Turisme de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El gruix dels treballadors analitzats en l'estudi es van matricular en el pla antic previ a l'Espai Europeu d'Educaci¨® Superior (llicenciatures, diplomatures i enginyeries). La Complutense va assumir el grau de Turisme ¡ªque s'impartia com a diplomatura en un centre adscrit¡ª una vegada implantada la transformaci¨® europea, el Pla Bolonya.
¡°Quan vam passar de la diplomatura al grau ens vam plantejar que era molt poc ambiciosa perqu¨¨ els titulats acabaven fent de recepcionistes o guies tur¨ªstics¡±, afegeix la degana, que explica que el nou t¨ªtol inclou m¨¦s ensenyaments relacionats amb el dret o l'administraci¨® per intentar formar directius del sector, no pas empleats. Amb les dues primeres promocions ja fora de la universitat, esperen els resultats d'una primera enquesta d'inserci¨® laboral per veure si han avan?at en aquest objectiu.
¡°No, no m'estranyen aquests resultats¡±, afirma Germ¨¢n Glar¨ªa, director de l'Escola Universit¨¤ria d'Enginyeria T¨¨cnica Forestal de la Universitat Polit¨¨cnica de Madrid. Dues de les especialitats d'aquesta titulaci¨® ¡ªInd¨²stries Forestals i Explotacions Forestals¡ª encap?alen el llistat. Glar¨ªa aporta dos arguments de pes. D'una banda, la crisi immobili¨¤ria i d'obra p¨²blica ha rebaixat ¡°considerablement¡± la necessitat dels estudis d'impacte ambiental que requerien algunes construccions. De l'altra, afirma que la demanda real d'aquest tipus de perfils es veu ¡°sobrepassada¡± per la quantitat d'universitats que ofereixen aquests t¨ªtols. Va comen?ar la UPM fa 30 anys i ara ja en s¨®n tretze.
El deg¨¤ de l'escola t¨¨cnica considera responsables d'aquest desequilibri entre oferta i demanda les comunitats aut¨°nomes ¡ªque s¨®n les que atorguen els permisos per a noves universitats¡ª per ¡°obrir un exc¨¦s d'escoles en llocs sense demanda sobre aquest tema¡±, i els campus: ¡°Les universitats haurien de tenir en compte les demandes i sortides d'un t¨ªtol abans d'engegar-lo¡±.
¡°El ministeri hauria de divulgar molt m¨¦s les informacions relacionades amb el mercat de treball i les oportunitats laborals, promoure i facilitar que la gent conegui les dades que es tenen, per¨° que es divulguen poc¡±, afegeix al debat Jos¨¦ Mar¨ªa Peir¨®, fundador de l'Observatori d'Inserci¨® i Assessorament Laboral de la Universitat de Val¨¨ncia. Aquest expert en sortides laborals reclama que el primer mapa estatal es repeteixi en anys posteriors i que se segueixi l'evoluci¨® dels primers 190.000 titulats analitzats per elaborar aquest treball. La tend¨¨ncia, afegeix, ¨¦s que la traject¨°ria professional millori i s'ajusti m¨¦s al perfil adequat ¡°a mitj¨¤ i llarg termini¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
