El debat impossible

Fa unes setmanes vaig participar en un debat sobre la independ¨¨ncia de Catalunya organitzat per la Universitat de Girona. Al final de cadascuna de les sessions (quatre en total), als assistents se'ls oferia l'opci¨® de votar una de les tres opcions seg¨¹ents: 1) el debat ha contribu?t a enriquir les meves idees; 2) m'ha fet canviar d'opini¨®; 3) m'ha mantingut en la mateixa posici¨® que em trobava. Joan Verg¨¦s, el promotor dels debats, em deia que gaireb¨¦ per unanimitat la m¨¦s votada havia estat la tercera. ?s a dir, el debat sobre la independ¨¨ncia ¨¦s est¨¨ril, no mou a ning¨² de la seva posici¨® inicial sobre el tema.

No m'estranya, per¨° ¨¦s preocupant que sigui pr¨¤cticament impossible apropar posicions sobre una cosa que ens hauria d'inquietar a tots. M¨¦s encara quan el context acad¨¨mic incita a una discussi¨® que ¨¦s pura deliberaci¨®, al contrari del que ha de ser una negociaci¨® pol¨ªtica, que ha de desembocar en un acord. Tot i aix¨°, la meva experi¨¨ncia com a articulista i conferenciant m'ensenya que hi ha q¨¹estions que es resisteixen a la discussi¨® raonable, i pertanyen a dos ¨¤mbits: el de la pol¨ªtica i el de la religi¨®.

Quan el debat ¨¦s est¨¨ril ¨¦s perqu¨¨ est¨¤ mal plantejat, perqu¨¨ discorre des d'"ismes" o dogmes intocables. En aquest cas, les posicions que opten per la moderaci¨® i les terceres vies, les que fugen de les opinions extremes, manquen d'atractiu i no s¨®n escoltades. Si entre Rajoy i Mas ha estat fins ara in¨²til l'intent de negociar ¨¦s perqu¨¨ la posici¨® d'un ¨Cla Constituci¨® no es toca¨C i la de l'altre ¨Cla independ¨¨ncia ¨¦s l'¨²nica via¨C s¨®n actes de fe, resistents a la flexibilitat i als matisos. ?s cert que Mas segueix preferint parlar d'autogovern a utilitzar el terme independ¨¨ncia, una posici¨® assenyada, per¨° que ell sap que no t¨¦ la complicitat ni dels partits ni de les entitats socials que l'han acompanyat en el proc¨¦s, almenys fins ara.

Quan el debat ¨¦s est¨¨ril ¨¦s perqu¨¨ est¨¤ mal plantejat, perqu¨¨ discorre des d¡¯¡°ismes¡± o dogmes intocables

De la impossibilitat d'apropar posicions a partir del di¨¤leg, que no ¨¦s una altra cosa que aportar raons a favor o en contra d'una q¨¹esti¨® conflictiva (el terme enraonar donaria compte d'aquest sentit de manera perfecta), deriva el fet que la soluci¨® democr¨¤tica hagi de ser la regla de la majoria. Negociar esdev¨¦ ins¨°lit quan pocs pol¨ªtics s¨®n de deb¨° estadistes, personatges amb visi¨® d'Estat, i no amb perspectives de curt abast. La regla de la majoria com a soluci¨® als conflictes ¨¦s un frac¨¤s d'all¨° m¨¦s espec¨ªficament hum¨¤, que ¨¦s la ra¨®, el logos, el llenguatge. Quan els acords s¨®n impossibles perqu¨¨ ning¨² vol parlar, el que s'imposa ¨¦s la quantitat, el nombre d'opinions a favor o en contra del que es tracta de decidir. Votar ¨¦s renunciar a l'acord.

Tocqueville, que va ser un dels grans te¨°rics de la democr¨¤cia moderna, va alertar de la paradoxa de la regla de la majoria, una f¨®rmula per la qual ¡°l'opini¨® comuna es converteix en una mena de religi¨® el profeta de la qual ¨¦s la majoria¡±. ?s cert que quan es confia en l'opini¨® de la majoria s'est¨¤ renunciant a dictats aristocr¨¤tics. El sup¨°sit que la majoria t¨¦ ra¨® radica en la creen?a il¡¤lustrada que l'individu ¨¦s capa? de pensar per si mateix i que el que molts pensen ¨¦s m¨¦s susceptible de no ser erroni que el que pensen uns pocs. Ara b¨¦, aix¨° no impedeix ¨Ci aquesta ¨¦s la paradoxa¨C que aquesta opini¨® massiva, quan es manifesti, acabi arrossegant tota tra?a de pensament aut¨°nom i s'imposi com un nou despotisme.

I quina ¨¦s aquesta majoria prof¨¨tica? Fins ara, el que el 9-N ha deixat clar ¨¦s que la suposada majoria de catalans a favor de la independ¨¨ncia no ¨¦s tan majoria com semblava. Molts dels que no van acudir a la pseudoconsulta no s¨®n contraris a la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum seri¨®s i de deb¨°, aposten per una revisi¨® de l'Estat auton¨°mic, per¨° es neguen a subscriure cegament les bondats de la secessi¨®. Ara b¨¦, per celebrar un refer¨¨ndum en tota regla es requereixen dues condicions: pactar-lo amb l'Estat i tenir informaci¨® suficient per decidir amb coneixement. Tots dos haurien de ser els objectius m¨¦s immediats.

?s un al¡¤licient que en el panorama pol¨ªtic espanyol i catal¨¤ es prevegin canvis importants amb la irrupci¨® de Podem i Guanyem, canvis que trencarien les hegemonies i les majories absolutes. Encara que la fragmentaci¨® parlament¨¤ria dificulti la governabilitat, pot ser bona per reorientar el debat cap a una reforma constitucional que permeti el refer¨¨ndum. Sigui com sigui, cal evitar el que temia Tocqueville i que el moviment suposadament majoritari, nom¨¦s perqu¨¨ fa m¨¦s soroll, faci callar els intents de discutir el que volem saber sobre el futur Estat del benestar, la desocupaci¨®, la precarietat, la corrupci¨®, i tamb¨¦ la reforma territorial. Un refer¨¨ndum no es mereix aquesta denominaci¨® si, a m¨¦s de ser legal, no va precedit d'informaci¨® abundant i diversa.

Vict¨°ria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB.