El pen¨²ltim deliri

La degradaci¨® de la cultura civil a Espanya ha provocat efectes com la rendici¨® davant la fama sense m¨¨rit o la recerca de fils conspiratius per explicar una crisi econ¨°mica i pol¨ªtica que s'est¨¤ fent cr¨°nica. L'exercici de poders pol¨ªtics sense responsabilitat, un Parlament convertit en escenari de baralles est¨¨rils o els casos de presumptes corruptes i assassins convictes als quals es presten grans altaveus medi¨¤tics han format part del paisatge p¨²blic d'Espanya durant els ¨²ltims anys.

L'eclosi¨® del groguisme pret¨¦n compensar la falta de serietat en la vida p¨²blica, fins a culminar en el cas d'un estudiant de 20 anys que utilitza plataformes medi¨¤tiques amb la pretensi¨® que el prenguin seriosament quan es presenta com a instrument del Centro Nacional d'Intel¡¤lig¨¨ncia, de la Casa del Rei o de la vicepresid¨¨ncia del Govern, ni m¨¦s ni menys que per intervenir en operacions d'Estat. I que es recrea en explicar la mala estona que li va suposar la seva detenci¨® (despr¨¦s d'haver-se fet passar per qui no era).

El problema s'aguditza quan la pol¨ªtica es deixa de fer en els ¨¤mbits institucionals on hauria de ser recognoscible, i les institucions ni tan sols disposen d'un bon diagn¨°stic de les causes de la deterioraci¨® de la confian?a en elles. L'escamoteig del debat pol¨ªtic, substitu?t per la seva reducci¨® a formats televisius informals, for?a m¨¦s l'escarni que el respecte cap a les institucions. La politiqueria, els discursos encotillats basats en els argumentaris estereotipats de cada partit o l'¨²s constant del ¡°i tu m¨¦s¡± han fet molt de mal a la credibilitat de la pol¨ªtica. Estem en moments de recerca de bocs expiatoris, explicacions fabuladores o solucions taxatives per a assumptes complexos. No cal esperar de la pseudopol¨ªtica una gran capacitat d'influ¨¨ncia en positiu: el que fa ¨¦s contribuir a la demolici¨® de la confian?a. Les bosses d'abstenci¨® entre la ciutadania d'esquerres i de dretes, i els dubtes de molts exvotants sobre els seus antics partits constitueixen un bon brou de cultiu per buscar ¡°altres explicacions¡± a la crisi.

Els conceptes de democr¨¤cia, de transpar¨¨ncia i de responsabilitat estan en joc. Un desprop¨°sit tan gros seria impossible si els veritables actors pol¨ªtics d'Espanya es comportessin com a persones serioses i recognoscibles, que la poden encertar o equivocar-se, per¨° no optar per formes de comunicaci¨® com ara dirigir missatges a trav¨¦s de pantalles de plasma, telefonar a un programa de tafaneries o abusar de declaracions unidireccionals (¨¦s a dir, sense preguntes).

No ¨¦s estrany, en aquest context, que fins i tot l'anomenat petit Nicol¨¢s es cregui autoritzat a participar en el gran espectacle. La frivolitat prospera a causa de, en gran mesura, la falta de credibilitat dels actors de la vida p¨²blica i la seva passivitat a l'hora d'abordar la regeneraci¨® dels comportaments democr¨¤tics.