El mapa m¨¦s gran del c¨¤ncer destapa difer¨¨ncies enormes per pa?sos
Un macroestudi analitza la superviv¨¨ncia de 25 milions de pacients en 67 pa?sos
El mapa mundial m¨¦s gran de la superviv¨¨ncia enfront del c¨¤ncer torna a mostrar que el codi postal ¨¦s m¨¦s important que el codi gen¨¨tic en la salut p¨²blica. El treball, elaborat per 500 investigadors amb dades de 25 milions de pacients en 67 pa?sos, demostra que el c¨¤ncer ¨¦s molt m¨¦s letal en unes regions que en unes altres. Per exemple, la superviv¨¨ncia al cap de cinc anys pel que fa al c¨¤ncer m¨¦s com¨² en nens, la leuc¨¨mia limfobl¨¤stica aguda, aconsegueix el 90% al Canad¨¤, ?ustria, B¨¨lgica, Alemanya i Noruega, en contraposici¨® amb pa?sos com Jord¨¤nia, Tun¨ªsia, Indon¨¨sia i Mong¨°lia, en els quals oscil¡¤la entre el 16% i el 50%.
L'estudi, anomenat Concord 2, afirma que la majoria de les difer¨¨ncies observades ¡°s¨®n probablement atribu?bles a la desigualtat en l'acc¨¦s als serveis de diagn¨°stic i tractament ¨°ptims¡±. Els autors recorden que la pres¨¨ncia d'acceleradors lineals ¡ªles m¨¤quines utilitzades per produir rajos X capa?os de destruir les c¨¨l¡¤lules canceroses d'un pacient¡ª varia enormement per pa?sos. A Europa, habitualment hi ha com a m¨ªnim una m¨¤quina per cada 500.000 habitants. A l'?ndia, una per a entre 2 i 5 milions de persones. En pa?sos com K¨¨nia i Tanz¨¤nia, amb prou feines hi ha un aparell per m¨¦s de 5 milions habitants. I en m¨¦s de 30 pa?sos de l'?frica i l'?sia no n'hi ha cap.
El programa Concord ¨¦s una col¡¤laboraci¨® cient¨ªfica internacional que intenta influir amb dades en les pol¨ªtiques nacionals de control del c¨¤ncer. La seva primera avaluaci¨®, publicada el 2008, va disposar de xifres de quatre classes de c¨¤ncer en 31 pa?sos i va destapar grans difer¨¨ncies en la superviv¨¨ncia entre els blancs i els negres dels EUA. Aquest segon treball, publicat avui?a la revista m¨¨dica The?Lancet, disposa de xifres de deu classes de c¨¤ncer en pa?sos en qu¨¨ viuen dues terceres parts de la poblaci¨® mundial.
Entre els 10 tipus de c¨¤ncer estudiats, els de fetge i pulm¨® s¨®n els de pron¨°stic m¨¦s dolent, amb una superviv¨¨ncia de menys del 20%
L'estudi recull dades del per¨ªode 1995-2009. En aquest lapse, la superviv¨¨ncia al cap de cinc anys del diagn¨°stic d'un c¨¤ncer de pulm¨® va millorar en pa?sos com Israel (passant d'un 17% a un 24%) i el Jap¨® (d'un 23% a un 30%), per¨° segueix sent ¡°molt mediocre¡± en algunes parts d'Europa, com el Regne Unit, on nom¨¦s arriba al 10%. A Espanya voreja el 13%.
L'an¨¤lisi constata que, entre les deu classes de c¨¤ncer estudiades, les de fetge i pulm¨® s¨®n les que tenen un pron¨°stic m¨¦s dolent, amb una superviv¨¨ncia al cap de cinc anys de menys del 20% en la majoria dels pa?sos, tant rics com pobres. A G¨¤mbia, la superviv¨¨ncia al c¨¤ncer de fetge nom¨¦s arriba al 5%. Pel que fa al c¨¤ncer d'est¨®mac, la superviv¨¨ncia ¨¦s m¨¦s elevada al sud i l'est de l'?sia, ja que arriba al 54% al Jap¨® i al 58% a Corea del Sud. A Espanya ¨¦s del 27%. Aquestes dades suggereixen que hi ha ¡°importants lli?ons que es poden aprendre d'aquests pa?sos¡±, com l'¨¨mfasi en el diagn¨°stic precoc, segons un comunicat de la revista The?Lancet.
"Les nostres troballes mostren que, en alguns pa?sos, el c¨¤ncer ¨¦s molt m¨¦s letal que en uns altres. Al segle XXI no hi hauria d'haver un abisme tan dram¨¤tic en la superviv¨¨ncia¡±, sentencia l'epidemi¨°loga italiana Claudia Allemani, professora de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres i autora principal del treball.
Al segle XXI no hauria d'existir un abisme tan dram¨¤tic en la superviv¨¨ncia", afirma la principal autora de l'estudi
¡°Aquests estudis d'avaluaci¨® s¨®n fonamentals, perqu¨¨ reflecteixen en bona mesura el funcionament del sistema sanitari¡±, opina Miquel Porta, catedr¨¤tic de Salut P¨²blica a l'Institut d'Investigacions M¨¨diques de l'Hospital del Mar, a Barcelona. Que el c¨¤ncer sigui una sent¨¨ncia de mort o no?dep¨¨n de la detecci¨® i el tractament preco?os.
¡°Si no funciona b¨¦ l'atenci¨® prim¨¤ria i la seva coordinaci¨® amb els hospitals, el diagn¨°stic i l'inici del tractament es retarden de forma inacceptable. A Espanya i altres pa?sos occidentals aquests retards segueixen sent inacceptablement llargs. Aix¨° ¨¦s molt m¨¦s important que aplicar tractaments car¨ªssims, que sovint amb prou feines allarguen la vida dels pacients¡±, afirma l'epidemi¨°leg.
Porta, que no ha participat en el Concord 2, recorda que el registre de tumors del seu hospital ¨¦s un dels m¨¦s complets d'Espanya. En un dels seus estudis, amb 2.000 dones amb c¨¤ncer de mama, va mostrar que aquests tumors ¡°es diagnostiquen en estadis molt m¨¦s preco?os que fa 20 anys i que la superviv¨¨ncia ha millorat de forma espectacular¡±. La superviv¨¨ncia al cap de cinc anys va augmentar del 73% en el per¨ªode 1992-1995 al 86% en el 2001-2005. ¡°A Espanya, aquestes conquestes sanit¨¤ries s'estan fent malb¨¦ per les pol¨ªtiques ultraliberals de CiU, el PP i companyia: veiem com els retards tornen a augmentar, per exemple, els temps entre el diagn¨°stic i l'inici del tractament¡±, creu Porta, expresident de la Federaci¨® Europea d'Epidemiologia.
Les dades del Concord 2 no sostenen la seva tesi, ja que nom¨¦s arriben al 2009, abans que comencessin les retallades en la sanitat p¨²blica. ¡°Encara no hi ha dades que les coses hagin empitjorat a Espanya, tot i que detectem un retard en l'acc¨¦s a proves diagn¨°stiques¡±, opina, d'altra banda,?Josep Mar¨ªa Borr¨¤s, coordinador del grup d'epidemiologia de la Xarxa Tem¨¤tica d'Investigaci¨® Cooperativa en C¨¤ncer. Amb les dades del 2009, ¡°Espanya est¨¤ per sobre de la mitjana europea, tot i que amb marge de millora respecte a altres pa?sos¡±, explica Borr¨¤s.
A Espanya, el diagn¨°stic i l'inici del tractament es retarden de forma inacceptable", segons l'epidemi¨°leg Miquel Porta
Aquest epidemi¨°leg fa ressaltar les difer¨¨ncies entre pa?sos rics i pobres i aplaudeix ¡°el bon treball que estan fent alguns pa?sos a l'Am¨¨rica Llatina amb els recursos disponibles¡±. La nova an¨¤lisi mostra que la superviv¨¨ncia contra els c¨¤ncers de mama i colorectals ha millorat en tots els pa?sos desenvolupats i tamb¨¦ a Sud-am¨¨rica, sobretot al Brasil, Col¨°mbia i l'Equador. En aquest ¨²ltim pa¨ªs, el 68% dels pacients de c¨¤ncer de c¨°lon segueixen vius cinc anys despr¨¦s del diagn¨°stic, en contraposici¨® amb el 59% a Espanya, segons les dades de l'estudi.
Pel que fa al c¨¤ncer de mama, el Brasil arriba a cotes de superviv¨¨ncia del 87%; els EUA, de gaireb¨¦ el 89%; Espanya, del 84%, i Mong¨°lia, el pitjor en aquesta classificaci¨®, de tan sols el 56%.
El Concord 2 deixa clara la import¨¤ncia de les pol¨ªtiques sanit¨¤ries. A Litu¨¤nia, la superviv¨¨ncia al c¨¤ncer de pr¨°stata va passar del 52% el 1995 al 92% el 2009, gr¨¤cies a la millora a l'acc¨¦s a la sanitat i a la implantaci¨® l'any 2000 de proves de diagn¨°stic preco? d'aquest tumor.
Els autors principals de l'estudi, entre els quals hi ha l'epidemi¨°leg espanyol Rafael Marcos Gragera, de la Universitat de Girona, conclouen fent una crida a l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut i a les Naciones Unides perqu¨¨ redueixin ¡°les creixents dificultats legals i de procediment¡± per accedir a les dades dels registres de pacients de c¨¤ncer. Per exemple, recorden, les noves lleis de protecci¨® de dades que prepara la UE ¡°convertirien en il¡¤legals o impossibles els registres de c¨¤ncer i la majoria de la investigaci¨® en el camp de la salut p¨²blica en els 28 pa?sos europeus¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.