Coses que passen fora del proc¨¦s

Llibres. Fa alguns anys, en una transmissi¨® de futbol per televisi¨® en qu¨¨ l'entrenador basc Javier Irureta feia de comentarista, li vaig sentir improvisar un qualificatiu als xuts desganats i esfilagarsats que surten de vegades als davanters. Tiritos,?en deia. Em va agradar el diminutiu, tan desdeny¨®s com il¡¤lustratiu. R¨¤pidament el vaig incorporar al meu l¨¨xic literari. Quan un amic em pregunta per determinada novel¡¤la, solc respondre-li, si el llibre no d¨®na la talla, amb el gr¨¤fic concepte de Irureta: b¨¦, tiritos. ?s clar que aix¨° no podria dir-ho en una cr¨ªtica liter¨¤ria com D¨¦u mana a Babelia, que ja m'agradaria. Em farien fora, amb absoluta legalitat period¨ªstica, a cops de peu.

Un amic, fa uns dies, em va preguntar per l'¨²ltim llibre de Francesc Ser¨¦s, La pell de la frontera, en observar que el tenia sobre el meu escriptori. Com que mai no m'he parat a pensar en l'ant¨°nim de tiritos (que en l'argot futbol¨ªstic podria ser m¨ªssil o gardela, com diu Joaquim Maria Puyal, o trallazo en castell¨¤), li vaig contestar ugl, que ¨¦s com contesto els meus amics quan em fan preguntes com aquesta per correu electr¨°nic: un gran llibre. Una oda i alhora una elegia als confins humans i geogr¨¤fics, una oda i elegia dividida en relats calidosc¨°pics sobre la intemp¨¨rie f¨ªsica i social i privada. I una oda, si voleu, al semidesert ple de llum inabastable que s¨®n els Monegres, sempre que el projecte Gran Scala no el destrueixi com a paisatge ¨²nic i el converteixi en un dels territoris d'oci lud¨°pata m¨¦s gran d'Europa.

El fiscal general de l'Estat no t¨¦ gaire bona fama a Catalunya

Llegint aquest llibre, vaig pensar en un altre que tamb¨¦ apunta a conformar el que el soci¨°leg franc¨¨s Pierre Bourdieu va denominar en el seu assaig Les regles de l'art, ¡°camp literari¡±. Em refereixo a La Mor¨¤via, de Juli¨¤ Guillamon. Si hagu¨¦s de citar dos llibres escrits en catal¨¤ els ¨²ltims anys, no dubtaria a citar els de Ser¨¦s i Guillamon (em falta llegir l'¨²ltima novel¡¤la de Valent¨ª Puig, de la qual alg¨² em va avan?ar la seva opini¨®: ugl. Tots dos, cadascun en el seu espai corresponent entre rural i urb¨¤, configuren un camp de producci¨® sociol¨°gica, sense esbiaixar la refer¨¨ncia humana i ¨¨tica de la gent que l'habita.

Eduardo Torres-Dulce Lifante. El fiscal general de l'Estat no t¨¦ gaire bona fama a Catalunya. No s¨¦ si no la t¨¦ des que, com a president del Comit¨¨ d'Apel¡¤laci¨® de la Federaci¨® Espanyola de Futbol, va aixecar la sanci¨® d'un partit sense jugar que havia caigut sobre Hugo S¨¢nchez, referent merengue de l'¨¨poca i b¨¨stia negra de l'equip culer. Aquesta inopinada decisi¨®, nom¨¦s justificada donat l'indissimulat madridisme del fiscal actual, va suposar la seva dimissi¨® el 26 de febrer del 1986. Tamb¨¦ podria ser que aquesta mala fama ja li vingu¨¦s de la seva vinculaci¨® familiar amb Antonio Torres-Dulce i Ruiz, president del Tribunal d'Ordre P¨²blic durant el franquisme. Ara, la desgraciada fama li ve, evidentment, per la seva poca gosadia per desobeir les ordres (de querellar-se contra els impulsors 9-N) dels patrons pol¨ªtics que el van posar on ¨¦s.

El meu problema amb Torres-Dulce ¨¦s el seg¨¹ent. Aquest senyor, tot un fiscal general, em va informar d'un detall que se m'havia oblidat de la meva lectura, ja fa m¨¦s de cinquanta anys, d'un llibre cabdal en la meva formaci¨® liter¨¤ria: em refereixo a Qu¨¦ verde era mi valle, de l'escriptor angl¨¨s Richard Lewellyn. Un dia vaig descobrir un llibre d'Eduardo Torres-Dulce titulat Armas, mujeres y relojes suizos. En aquest llibre el fiscal m'ensenya que el text que portava a les mans el protagonista de Qu¨¦ verde era mi valle?era L'illa del tresor.

Llavors em vaig explicar per qu¨¨ el segon llibre que vaig llegir en la meva vida va ser la immensa novel¡¤la de Robert Stevenson. L'illa del tresor?tamb¨¦ ¨¦s un llibre de cap?alera del fiscal de l'Estat. El meu problema amb aquest senyor, a qui recordo com a tertuli¨¤ i cr¨ªtic de cinema en un dels millors programes que s'han fet a Espanya sobre cinema per televisi¨® ¡ªQu¨¦ grande es el cine!¡ª, ¨¦s que no s¨¦ si faria un caf¨¨ amb ell. D'una banda em molesta la seva decisi¨® extrajudicial (o ajudicial) respecte del joi¨®s 9-N i, d'una altra, penso que si no fes el caf¨¨ em perdria con¨¨ixer m¨¦s en profunditat a un home que confessa que t¨¦ un deute que saldar-se a si mateix: visitar Jerusalem, on ¡°va passar tot el que ¨¦s important de la humanitat¡±.

Em sabria greu rebutjar aquest caf¨¨ amb alg¨² amb qui comparteixo la seva passi¨® per Jerusalem (la ciutat que mai visitem), per John Ford (que va obtenir cinc Oscar el 1941 amb la posada en escena de la novel¡¤la de Richard Lewellyn) i per Llibertat, l'¨²ltima portentosa novel¡¤la de Jonathan Franzen. Un cin¨¨fil amic i independentista m'aconsella s¨¤viament que si es don¨¦s el cas, faci aquest caf¨¨, que hi ha coses a la vida que de vegades no conv¨¦ confondre.

Podem. Desconec el futur del partit de Pablo Iglesias. Per¨° sigui el que sigui, haur¨¤ servit perqu¨¨ la gent comenci a creure's subjecte hist¨°ric del seu present i no mer votant cada quatre anys. I haur¨¤ servit perqu¨¨ l'esquerra, en aquesta situaci¨®, comenci a espavilar-se.

J. Ernresto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari