Contra si mateix

El m¨¦s notable de l'¨²ltim discurs d'Artur Mas no ¨¦s el seu definitiu decantament cap a l'independentisme ni el seu to de desafiament a l'Estat que ell representa a Catalunya. La innovaci¨® ¨¦s que completa una estrat¨¨gia que amena?a de soscavar el sistema pol¨ªtic catal¨¤, cosa que ha de preocupar els catalans i el conjunt dels espanyols.

No ¨¦s estrany voler arraconar un partit com Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, desgastat per la corrupci¨®, amb el fundador q¨¹estionat i la seu embargada. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que ho pretengui el president actual, que a m¨¦s a m¨¦s, amb la seva din¨¤mica divisionista, ha expulsat parcialment el seu soci, Uni¨®; ha desestabilitzat el PSC, que, juntament amb CiU, assegurava l'estabilitat; ha creat problemes a Iniciativa, i ara pret¨¦n deglutir Esquerra, que potser es deixar¨¤, segons s'infereix de les declaracions dels seus l¨ªders.

El resultat ¨¦s un trastorn generalitzat del subsistema catal¨¤ de partits, part consubstancial de l'espanyol i pilar del sistema democr¨¤tic: sense partits, la llibertat d'associaci¨® resulta un concepte buit.

Per¨° hi ha una cosa pitjor. En el seu calendari de transici¨® cap a la independ¨¨ncia, el paper reservat al Parlament durant 18 mesos, en cas de vict¨°ria secessionista, ¨¦s de mer corifeu; i el nou Executiu no podria dedicar-se a governar, sense programa per a aix¨°, at¨¨s que aquest es reduiria a un ¨²nic punt.

Sense Parlament ni Consell Executiu, qu¨¨ quedaria de la Generalitat? L'estrat¨¨gia de Mas atempta? contra l'arquitectura institucional que encap?ala: l'ha de preocupar a ell igual que a milions de catalans i espanyols, que aprecien la continu?tat i legitimitat hist¨°riques restablides a la Transici¨® amb Josep Tarradellas.

L'erosi¨® dels partits, la neutralitzaci¨® del Parlament i el menyspreu a l'Executiu casen amb el perfil d'una elecci¨® falsament plebiscit¨¤ria: es plebiscitaria m¨¦s el seu nom que el seu programa. I el truc d'oferir posar-se en ¨²ltim lloc a la llista no enganya ni tan sols els d'Esquerra.

Mas ha demostrat una obstinada perseveran?a i la capacitat de revertir conjuntures adverses. Amb aquestes en t¨¦ prou per acabar de desmantellar la pol¨ªtica catalana, menyscabar la ja atribulada estabilitat espanyola i generar m¨¦s problemes que solucions. Per¨° res augura que millori en algun sentit el benestar econ¨°mic, la cohesi¨® social i la felicitat dels seus conciutadans. Ell s'ha fixat la tasca d'aconseguir la ¡°llibertat de Catalunya¡±, com si els catalans manquessin de llibertats i del dret a decidir que els governi fins i tot Artur Mas.