Els drons catalans volen volar alt

Estan de moda i ¨²ltimament en sentim a parlar molt. Des que vam saber que podrien ser els coloms missatgers del segle XXI amb el gran anunci de la botiga en l¨ªnia m¨¦s gran de la xarxa ¨Cquan ens va prometre que els paquets ens arribarien volant a casa¨C que no ens els podem treure del cap. Tot i que el negoci dels drons es mou en part per reclams futuristes dif¨ªcils d¡¯implementar, a Catalunya hi ha almenys una desena d¡¯empreses que s¡¯obren cam¨ª en aquest sector, segons dades d¡¯Aerpas, l¡¯associaci¨® professional que agrupa aquestes companyies en l'¨¤mbit estatal.

Podr¨ªem definir els drons ¨Cabellots en la seva traducci¨® literal¨C com a robots voladors que s¡¯enlairen sense cap tripulant a bord, sovint no arriben als dos quilos de pes, i malgrat que durant molt de temps hem associat les naus no tripulades a missions b¨¨l¡¤liques, actualment aquest tipus de dispositius tenen tamb¨¦ finalitats d¡¯all¨° m¨¦s c¨ªviques. A casa nostra, per exemple, hi trobem aplicacions en l¡¯optimitzaci¨® de conreus, en el camp de les emerg¨¨ncies m¨¨diques i en la filmaci¨® d¡¯imatges des de l¡¯aire. ?s a dir, feines que fins fa uns anys eren sempre molt aparatoses i per a les quals era imprescindible l¡¯¨²s d¡¯un helic¨°pter.

A Catalunya es desenvolupen drons amb finalitats d¡¯all¨° m¨¦s c¨ªviques

Despr¨¦s d¡¯un auge considerable d¡¯aquests dispositius, el Govern espanyol va aprovar l¡¯estiu passat el Reial Decret Llei 8/2014 com a primera regulaci¨® del sector. El president d¡¯Aerpas, Manuel O?ate, est¨¤ content d¡¯aquest primer pas i es felicita que el Govern central hagi at¨¨s la petici¨® de comen?ar a legislar el sector amb l¡¯objectiu de fer m¨¦s f¨¤cil el desenvolupament de les empreses que representen.

Tot i aix¨°, el fet que la nova normativa no permeti sobrevolar amb drons cap zona urbana per motius de seguretat no est¨¤ gens lliure de pol¨¨mica. A Jordi Santacana, per sort seva, aquesta limitaci¨® l¡¯afecta poc. ?s el director de CATUAV, una empresa que va comen?ar a treballar amb drons l¡¯any 2003 i que ¨¦s capdavantera a tot el m¨®n. S¡¯ha pogut adaptar b¨¦ a la nova legislaci¨® perqu¨¨ des dels seus inicis s¡¯ha dedicat a sobrevolar zones no poblades.

Supervisi¨® de conreus

Un dels usos de les aeronaus no tripulades que fabrica CATUAV a les seves instal¡¤lacions, a Moi¨¤ (Bages), ¨¦s el de control de camps, principalment de vinya, blat de moro i arbres fruiters. Els aparells que la companyia dissenya a mida, tant pel que fa el maquinari com el programari, serveixen, per exemple, per fer un control de les subvencions agr¨¤ries que gestionen la Generalitat i altres administracions auton¨°miques. Els aparells, equipats amb c¨¤meres, sobrevolen els camps per verificar que realment hi ha plantat all¨° que el productor ha expressat que tenia la intenci¨® de plantar-hi.

La legislaci¨® no permet que els drons sobrevolin nuclis habitats

A l¡¯equip de Santacana hi treballa un especialista en visi¨® per computador que ha arribat a dissenyar un complex sistema que permet fer una an¨¤lisi de les imatges captades pels drons i que detecta en quins punts dels conreus hi ha males herbes. D¡¯aquesta manera, els pagesos poden aplicar herbicida nom¨¦s all¨¤ on realment cal, a les sub¨¤rees delimitades per les coordenades GPS que indica el dron, cosa que implica un estalvi econ¨°mic i d¡¯impacte ecol¨°gic considerable. Amb un sistema similar treballen amb el fertilitzant: fent una an¨¤lisi del vigor de les plantes poden determinar en quins trossos de terra ¨¦s necessari aplicar-ne.

Drons ambul¨¤ncia

A 45 quil¨°metres de Moi¨¤, a Barcelona, un flamant graduat a ESADE, Alfonso Zamarro, ha comen?at fa poc la seva aventura a les altures. Ha creat la seva pr¨°pia empresa, DEA Drones, i juntament amb el Sistema d¡¯Emerg¨¨ncies M¨¨diques (SEM) ha ideat un projecte que consisteix en la creaci¨® d¡¯una xarxa d¡¯aparells voladors instal¡¤lats en punts estrat¨¨gics de la ciutat ¨Cen terrats d¡¯edificis¨C capa?os de sortir volant amb extrema celeritat en cas d¡¯accident de tr¨¤nsit.

El projecte de Zamarro, guardonat amb el Premi Adecco a la idea jove m¨¦s brillant i finalista al World Smart Cities Awards al congr¨¦s de ciutats intel¡¤ligents que es va fer a Barcelona la setmana passada, xoca inicialment amb una legislaci¨® que no permet sobrevolar zones urbanes. Malgrat aix¨°, ell espera poder acabar-lo implementant perqu¨¨, com que es tracta d¡¯un servei d¡¯emerg¨¨ncies, creu que es pot arribar a obtenir un perm¨ªs especial.

Imatge d¡¯un aterratge for?¨®s

Voler materialitzar projectes com el d¡¯Amazon que hem mencionat a l¡¯inici o el de DEA Drones ¨¦s fer volar coloms segons el parer de la responsable d¡¯una companyia especialitzada en obtenci¨® de fotografies i v¨ªdeos des de l¡¯aire, especialment de pobles i ciutats. Aquesta empresa familiar, amb seu a Girona i que ha preferit no fer p¨²blic el seu nom, considera que la legislaci¨® est¨¤ encara massa verda i que, a les ciutats, ¨¦s molt f¨¤cil que els drons perdin el senyal GPS i, per tant, perdin el control quan estan, per exemple, entre dos edificis.

El reial decret en vigor estableix que per fer volar drons amb finalitats comercials cal disposar d¡¯una llic¨¨ncia espec¨ªfica, diferent de la requerida en els camps de vol d¡¯aeromodelisme, l¡¯¨²nic lloc on poden volar actualment les aeronaus no tripulades amb finalitats recreatives, segons detalla el president d¡¯Aerpas. Hi ha dos tipus de perm¨ªs: el b¨¤sic permet controlar l¡¯aparell dins del camp visual del pilot, i l¡¯avan?at ¨¦s per fer-lo anar m¨¦s lluny.

Una empresa cessa la seva activitat en desacord amb la normativa

La norma pret¨¦n garantir la seguretat de les operacions ¨Cprincipalment evitar que cap dron caigui al cap de ning¨²¨C i permetre ¡°el desenvolupament d¡¯un sector tecnol¨°gicament avan?at i amb molta capacitat de creixement¡±, i el text del BOE ressalta que aquesta intenci¨® ¨¦s especialment vital ¡°per diversificar l¡¯activitat econ¨°mica¡± en un context de dificultat econ¨°mica.

Malgrat que Aerpas considera la legislaci¨® vigent com un ¨¨xit, els responsables de l¡¯empresa gironina entrevistats ¨Cuna parella¨C hi estan en total desacord perqu¨¨ ja no poden dur a terme la seva principal activitat, sobrevolar pobles i ciutats. S¡¯han vist obligats a un aterratge for?¨®s. De moment no poden acceptar cap oferta per gravar des de l¡¯aire, per exemple, curses populars o nuclis habitats tot i que es queixen que sempre hi ha altra gent que accedeix a fer aquestes gravacions de manera clandestina.

Pendents d¡¯una llei definitiva

¡°Durant la Setmana Santa d¡¯aquest any va arribar la notificaci¨® de l¡¯ag¨¨ncia Aesa que recordava que no estava perm¨¨s el vol d'RPA¡± [aeronaus no tripulades, en les seves sigles en angl¨¨s], recorda O?ate. El fet que tres mesos despr¨¦s s¡¯acab¨¦s el guirigall en qu¨¨ estava immers el sector amb l¡¯aprovaci¨® d¡¯una normativa ¨¦s molt positiu segons la seva opini¨®. Tot i aix¨°, O?ate reconeix que han quedat al tinter uns quants aspectes importants. Per aquest motiu, s¡¯espera que arribi una regulaci¨® ¡°definitiva¡±.

El negoci ¨¦s on hi ha les persones, no als deserts on no hi ha res

¡°El negoci ¨¦s generalment on hi ha les persones, no als deserts on no hi ha res¡±, assegura el president d¡¯Aerpas. ?s per aix¨° que considera que el gran n¨²vol que priva de llum moltes empreses del sector ¨¦s el fet de no poder anar m¨¦s enll¨¤ de camps i boscos. De totes maneres, veu dif¨ªcil la possibilitat de sobrevolar de manera indiscriminada indrets on circuli gent pel risc que aix¨° suposa. Malgrat tot, per¨°, pensa que seria molt ¨²til poder circular per sobre d¡¯espais acotats per poder fer operacions com la inspecci¨® d¡¯edificis en rehabilitaci¨® i evitar operacions com fer pujar un operari a inspeccionar la fa?ana d¡¯un gratacel.

O?ate creu que el vol en ciutats ¨¦s l¡¯aspecte que requereix una soluci¨® a curt termini tot i que parla d¡¯altres punts clau com la regulaci¨® del vol nocturn. Actualment els treballs d¡¯extinci¨® d¡¯incendis se suspenen a les nits. Amb l¡¯ajuda dels drons, aquest handicap podria quedar enrere.

El futur

¡°Els drons estaran a tot arreu, formaran part de les ciutats. Anirem pel carrer i els veurem fent coses com posar multes o en tasques de prevenci¨® d¡¯incendis¡±, pronostica l¡¯expert en tecnologia i ve¨ª de Barcelona Jes¨²s N¨²?ez, que t¨¦ un dron que utilitza en el seu temps lliure connectat a unes ulleres que li permeten veure les imatges de vista d'ocell que capta el dispositiu. Pel b¨¦ del seu negoci d¡¯ambul¨¤ncies voladores no tripulades, Zamarro espera que aix¨ª sigui i considera que ¡°la llei s¡¯haur¨¤ d¡¯obrir a un potencial econ¨°mic i tecnol¨°gic incre?ble¡±.

Els drons estaran a tot arreu, formaran part de les ciutats

CATUAV ja ha aconseguit fer realitat aplicacions dels drons molt sofisticades. A banda del control de conreus l¡¯empresa treballa en projectes d¡¯abast internacional d¡¯entre els quals destaca un projecte de detecci¨® de mines antipersona a la zona de Dolac, a B¨°snia i Hercegovina. A m¨¦s, disposa d'unes instal¡¤lacions amb un espai aeri propi obert a desenvolupadors de drons d¡¯altres companyies.

¡°Si la llei es modifica, ho tornarem a intentar¡±, afirma la responsable de l¡¯empresa gironina entrevistada. No obstant aix¨°, es mostra bastant esc¨¨ptica i considera que ser¨¤ molt dif¨ªcil viure del negoci aeri. Segons ella, a la llarga nom¨¦s podran fer-ho ¡°quatre o cinc grans empreses¡± perqu¨¨ creu que les exig¨¨ncies legals requereixen una inversi¨® dif¨ªcil d'assumir.

El president d¡¯Aerpas creu que ¡°l¡¯aeron¨¤utica canviar¨¤ de la mateixa manera que els tel¨¨fons m¨°bils han canviat les telecomunicacions¡±, tot i que opina que ¨¦s complicat que moltes de les aplicacions d'RPA que ¡°es veuen als mitjans i a la publicitat¡± esdevinguin realitat.

Sobre la proposta d¡¯Amazon, O?ate considera ¡°poc probable que pugui funcionar com a model de negoci perqu¨¨ els paquets es transporten millor en furgoneta¡±. El mateix pensa del transport de desfibril¡¤ladors. ¡°Pesen bastant¡±, comenta. En tot cas, veu que aquestes aplicacions no s¨®n trivials i que les primeres que interessa que es facin realitat s¨®n aquelles que permetin no haver d¡¯enviar persones all¨¤ on puguin arribar els drons.

Interessa no enviar persones all¨¤ on puguin arribar els drons

El futur del sector dels drons est¨¤ condicionat a l¡¯aprovaci¨® d¡¯una normativa que en principi ja est¨¤ en marxa i que es preveu que s¡¯obri a la possibilitat de sobrevolar nuclis habitats. Aquesta regulaci¨® ser¨¤ clau perqu¨¨ les empreses immerses en el negoci emergent al qual ha donat pas la tecnologia dels robots carregats d¡¯h¨¨lices puguin continuar volant i arribar cada vegada a cotes m¨¦s altes.