Una Nadala de palla resplendent

Un nen Jes¨²s c¨°modament assegut al cim d'una gran bala de palla d¨®na la benvinguda als visitants de la Fundaci¨® Mir¨®. Des que el 2007 s'institu¨ªs el ritual art¨ªstic nadalenc de la Nadala, ¨¦s la primera vegada que un artista traspassa les portes d'aquest edifici immaculat i la col¡¤loca a l'exterior. Ha estat Fina Miralles (Sabadell, 1950), artista conceptual, performer i en la seva ¨²ltima ¨¨poca tamb¨¦ pintora, coneguda per obres vinculades amb la naturalesa, el cos i els ritmes biol¨°gics. "He aprofitat la feli? coincid¨¨ncia que el personatge en bronze de Mir¨®, que normalment ocupa aquest lloc, havia estat prestat per a una mostra a Turquia", explica Miralles.

La instal¡¤laci¨®, batejada Fina, sembra, que uns altres ja recolliran, evoca el cicle anual de regeneraci¨® unit pels dos solsticis, el d'hivern i el d'estiu. "?s el cicle de les llavors i tamb¨¦ de la llum. El temps del solstici hivernal ¨¦s el temps del naixement de la llum i l'inici del cicle del cereal. Durant el solstici d'estiu ¨¦s temps de recol¡¤lectar i cremar les ¨²ltimes gavelles perqu¨¨ el nou esperit pugui tornar a brollar", indica Miralles, que tancar¨¤ el cicle de la seva obra, l'11 de gener, quan la instal¡¤laci¨® es desmantellar¨¤ i la palla es convertir¨¤ en aliment per als animals del zool¨°gic.

Perqu¨¨ la pe?a reflect¨ªs la llum, transformant-se amb els rajos del sol en el m¨¦s semblat a un disc resplendent, l'artista va utilitzar ordi, "molt m¨¦s blanca i pura que el blat", assegura. Finalment, m¨¦s enll¨¤ de la tradicional iconografia religiosa, el nen simbolitza el germen de la vida.

"Una criatura, una nova vida neix d'un entorn summament inf¨¨rtil, on hi ha una dona que no ha estat mai fecundada, un home vell que ja ha sublimat la sexualitat, un ¨¤ngel que no t¨¦ sexe i dos animals ¡ªun bou i una mula¡ª que no poden reproduir-se. Este ¨¦s el missatge del pessebre", afirma Miralles, lamentant que l'evangelitzaci¨® cristiana hagi desvirtuat els rituals ancestrals, convertint-los en celebracions religioses alienes al seu sentit originari.

El ritu de la Nadala va comen?ar amb una muntanya de suro de Perejaume que, com a molts dels artistes que el van seguir (Ignasi Aball¨ª, Tere Recarens, Antoni Llena, Fernando Prats, Jaume Pitarch i Eul¨¤lia Valldosera), va treballar amb materials org¨¤nics i vegetals i va instal¡¤lar la seva obra al pati interior en di¨¤leg amb la vella olivera que hi viu de forma permanent.