Barcelona ¨¦s capital

?s clar que ¨¦s capital. Capital de Catalunya i capital per a Espanya. Hi ha una confusi¨® sobre la bicapitalitat: els qui en som partidaris volem que Barcelona sigui, com a m¨ªnim, capital de dos pa?sos: de la Catalunya plenament lliure i autogovernada i de l¡¯Espanya plurinacional i moderna que fa de pont entre les Am¨¨riques i Europa. Naturalment, per aconseguir-ho cal que Madrid i els seus partidaris tamb¨¦ es conformin a compartir amb Barcelona algunes coses i en concret algunes institucions i s¡¯avinguin a m¨¦s a fer una profunda reforma federal de l¡¯Estat. Un no res, vist com han anat les coses.

Tot aix¨° ¨¦s fer volar coloms, certament. La dura i implacable realitat ¨¦s ara amb els qui volen una Barcelona que nom¨¦s sigui capital catalana i una Espanya que nom¨¦s tingui una capital a Madrid que regni sobre totes les prov¨ªncies. Per¨° la realitat ¨¦s petita i mesquina i caldr¨¤ que alg¨² vulgui canviar-la. Amb tot el realisme del m¨®n per¨° tamb¨¦ amb tot el voluntarisme que calgui.

La realitat ¨¦s petita i mesquina i caldr¨¤ que alg¨² vulgui canviar-la

Barcelona ¨¦s tan capital que voldria ser tamb¨¦ capital mediterr¨¤nia i europea, i entre uns i altres no l¡¯han deixada ser-ho, encara. L'¨²nica instituci¨® internacional que hi t¨¦ la seu ¨¦s la minsa Uni¨® per la Mediterr¨¤nia que va inventar-se Nicolas Sarkozy per treure pit en una presid¨¨ncia francesa esguerrada.

Per aix¨° ¨¦s incomprensible que gent, sobre el paper patriotes, vulguin que Barcelona limiti el seu paper a fer de capital catalana; de la Catalunya independent, afegeixen, sense adonar-se que per aquest cam¨ª ens quedarem sense capital i sense independ¨¨ncia. Jo no dubtaria gens si em fessin triar entre una independ¨¨ncia que encara no s¨¦ qu¨¨ ¨¦s i una autoritat aeroportu¨¤ria catalana, sota control de l¡¯Ajuntament i de la Generalitat, que gestion¨¦s, probablement amb concessions privades, el port de Barcelona, l¡¯aeroport del Prat i fins i tot potser els de Reus i Girona, que ja solen portar l¡¯afegit¨® de Barcelona als noms per atreure m¨¦s viatgers i companyies.

Aquests s¨®n els debats que afecten la gent i els seus interessos, i no els que ens programen els esfor?ats i meritoris dirigents del proc¨¦s en curs. La boira desapareix tan bon punt ens posem a discutir de fets tangibles i no d¡¯ess¨¨ncies, identitats i centenaris gloriosos d¡¯unes gestes hist¨°riques massa sovint amplificades o inventades. Volem m¨¦s infraestructures i compet¨¨ncies i menys commemoracions, vet aqu¨ª. Menys voleiar de coloms i m¨¦s pollastres a la cassola.