L¡¯endog¨¤mia arriba al 73% dels docents

L'episodi encara continua viu. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Castella i Lle¨® va anul¡¤lar el 2012 el nomenament d'?lvarez ¡ªque va rec¨®rrer contra la decisi¨® al Constitucional¡ª , ja que va considerar que la instituci¨® no s'havia ajustat als principis d'igualtat, m¨¨rit i capacitat i va obligar a adjudicar el lloc a P¨¦rez Lorences. Fa dues setmanes en va prendre possessi¨® i va demanar una exced¨¨ncia. ¡°La meva vida ha canviat. No podria tornar a Lle¨®. No crec que l'ambient de treball fos l'idoni. A m¨¦s, les meves filles han comen?at la universitat, el meu marit treballa a Val¨¨ncia, on s¨®c catedr¨¤tica des de fa set anys...¡±.

¡°Jo no tenia padr¨ª, nom¨¦s

La hist¨°ria est¨¤ farcida de casos que il¡¤lustren que la universitat espanyola es nodreix de persones que ha format, cosa que evita moltes vegades la compet¨¨ncia que afavoreix que s¡¯elegeixin els millors, i no sempre amb mecanismes nets. Luis Sanz-Men¨¦ndez, investigador del CSIC, ha comptabilitzat 35 anul¡¤lacions de places per tribunals superiors de just¨ªcia en 20 anys. Passa moltes m¨¦s vegades de les que arriben als jutjats, la bona not¨ªcia ¨¦s que passa cada vegada menys.

EL PA?S ha tingut acc¨¦s a les primeres xifres oficials sobre el fenomen de l'endog¨¤mia. El Ministeri d'Educaci¨®, que ha declinat participar en aquest reportatge, calcula que el 73% del cos docent de la universitat p¨²blica del curs 2013-14 va estudiar al centre on est¨¤ contractat. L'estad¨ªstica provisional creua el centre on treballa un docent o investigador amb aquell on va llegir la tesi. El que no reflecteix ¨¦s si, entre un pas i el seg¨¹ent, ha fet carrera a un altre campus.

El comit¨¨ d'experts nomenat pel ministre d'Educaci¨®, Jos¨¦ Ignacio Wert, per a la reforma universit¨¤ria, va descriure les conseq¨¹¨¨ncies d'aquesta pr¨¤ctica en un informe que descansa en pau des del febrer del 2013. ¡°Espanya no ha tingut cap premi Nobel cient¨ªfic des de fa m¨¦s d'un segle: l'¨²nic que hi ha hagut el va obtenir Santiago Ram¨®n y Cajal el 1906 (...). En el pol oposat es pot situar el Trinity College, amb 32, malgrat que ¨¦s nom¨¦s un college entre la trentena que t¨¦ Cambridge (...). El sistema universitari p¨²blic espanyol va tenir 401 patents el 2010. (...) Com a comparaci¨®, un sol professor del MIT, Robert Langer, en t¨¦ 811¡±.

Els Estats Units van aturar aquestes pr¨¤ctiques fa m¨¦s de mig segle?

Les classificacions internacionals s¨®n un reflex d'aquesta realitat: nom¨¦s una instituci¨® espanyola, la Universitat de Barcelona, ha aconseguit situar-se entre les 200 primeres del m¨®n al r¨¤nquing de Xangai. ¡°Si no ens exposem a diferents maneres de pensar la ci¨¨ncia, ¨¦s dif¨ªcil que entrin noves idees¡±, diu Louise McNally, vicerectora de professorat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Charles W. Elliot, exrector de Harvard (EUA), va veure clara aquesta relaci¨® entre endog¨¤mia i baixa productivitat abans fins i tot que ho demostressin els estudis emp¨ªrics, i el 1909 va advertir que calia posar-hi remei. Totes les universitats del pa¨ªs es van sumar al debat i van decidir no contractar els seus doctors fins que hagu¨¦s passat un temps. No va fer caldre fer cap llei. Cap a mitjan segle XX ja havien resolt el problema. L'endog¨¤mia nom¨¦s resistia, i molt suavitzada, en facultats de dret i en alguns Estats del sud.

Pel president dels rectors

El talonari, esclar, atreu m¨¦s f¨¤cilment el talent, i el fet que les universitats espanyoles estiguin lligades de peus i mans per oferir sous individualitzats ¡ªcoincideixen els experts¡ª ¨¦s un agreujant. Per¨° aquest ¨¦s nom¨¦s un dels problemes per posar fi a l'endog¨¤mia de la universitat espanyola, molt allunyada d'Europa pel que fa a la inversi¨® en R+D (gaireb¨¦ un punt menys, amb un 1,24% del PIB) i que ha vist com disminu?a un 14% els seus pressupostos des del 2010.

¡°En els sistemes de governan?a, el que es t¨¦ en compte fins i tot per ser cap de departament s¨®n les lleialtats i els vots¡±, explica Sanz-Men¨¦ndez, doctor en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Sociologia per la Complutense de Madrid. ¡°La universitat s'assembla a un joc pol¨ªtic, afavoreix la formaci¨® de coalicions esp¨²ries¡±. El rector es tria entre els membres del campus per a quatre anys mitjan?ant eleccions ¡ªamb vot ponderat¡ª dins de la comunitat universit¨¤ria. ¡°Necessita els vots i busca lleialtats. Hi ha hagut intents per canviar-ho, per¨° si la universitat diu que no, no hi ha Govern que s'hi atreveixi¡±, afegeix.

El proc¨¦s de selecci¨® del professorat es va descentralitzar el 1983. Fins llavors es convocava una oposici¨® ¨²nica per ¨¤rea de coneixement, a la qual concorria gent de tot Espanya. Els que m¨¦s punts treien, triaven destinaci¨®. La decisi¨® de deixar-ho en mans de les universitats va afavorir pol¨¨miques sonades recollides per revistes com Nature i Science. El 2001, la Llei Org¨¤nica d¡¯Universitats (LOU) va tornar a recentralitzar el proc¨¦s, per¨° la pressi¨® de molts campus, que van boicotejar el sistema, va fer que decaigu¨¦s el 2007.

Mas-Colell: ¡°S'ha demostrat que el talent atreu diners"

La prestigiosa revista?Cronicle of Higher Education recollia aquest any el cas de la professora Victoria L¨®pez Rodas, que malgrat tenir 25 anys d'experi¨¨ncia docent en destacades facultats de Veterin¨¤ria, haver publicat 58 articles i tenir patents al seu nom, avui, set, va quedar fora de la c¨¤tedra de Gen¨¨tica en quatre ocasions. ¡°En els tribunals qui no t¨¦ padr¨ª no es bateja i jo no tenia padrins, simplement tenia treballs¡±, recorda. ¡°En tot cas, dir¨¦ que tots els que van aconseguir les places tenien m¨¨rits suficients. Aix¨° s¨ª, potser jo en tenia m¨¦s. Vaig sentir una doble injust¨ªcia, perqu¨¨ moltes vegades els qui et jutgen tenen menys curr¨ªculum que tu¡±.

Despr¨¦s, Victoria L¨®pez Rodas diu que, afortunadament, tot ha anat a millor. Situa el punt d'inflexi¨® el 2007. Des de llavors, qui acredita ¨¦s l'ag¨¨ncia nacional ANECA, molt q¨¹estionada pels experts de Wert, i una comissi¨® de la mateixa universitat ¡ªformada pels membres que fixin els estatuts de cada universitat¡ª ¨¦s qui decideix a qui atorgar les places.

Nom¨¦s unes dades. Segons l'estudi fet per Sanz-Men¨¦ndez i el seu col¡¤lega del CSIC Laura Cruz el 2006, en el 95% dels casos el docent que va guanyar una pla?a ja treballava al centre on va aconseguir un lloc fix; el 70% no va tenir cap contrincant. A m¨¦s, el 69% va obtenir la pla?a en l'autonomia on va n¨¦ixer.

¡°El problema no es planteja b¨¦ si es parla d'endog¨¤mia¡±, diu el president dels rectors espanyols, Manuel L¨®pez. ¡°El problema ¨¦s de falta de mobilitat. No hi ha condicions que l'afavoreixin. Cal buscar incentius¡±. Salvador Barber¨¢, catedr¨¤tic d¡¯Economia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), hi coincideix: ¡°La q¨¹esti¨® s'ha aguditzat tamb¨¦ amb la creaci¨® de tantes universitats lligades a cada comunitat aut¨°noma¡±.

La Universitat de M¨¤laga?(UMA) ha estat q¨¹estionada en m¨¦s d'una ocasi¨® per endog¨¤mica, l'¨²ltima vegada, aquesta tardor, despr¨¦s de con¨¨ixer-se que a l'agost havia convocat cinc places, a les quals es van presentar nou aspirants, set de la mateixa instituci¨®. Al concurs per impartir l'assignatura d¡¯Audiovisual nom¨¦s es va presentar una candidata, casualment, la vicedegana de la facultat, que ha aconseguit el lloc. ¡°La convocat¨°ria ¨¦s p¨²blica, com estipula la llei. Si no hi ha m¨¦s candidats...¡±, justifica la vicerectora d¡¯Ordenaci¨® Acad¨¨mica, Mar¨ªa Jos¨¦ Blanca. A la pla?a de Fisiologia Vegetal es va presentar tamb¨¦ una ¨²nica persona, treballadora ja a la Universitat... ¡°Em semblen exagerades les cr¨ªtiques sobre endog¨¤mia¡±, assenyala. ¡°Per poder conc¨®rrer a aquestes places un ha de tenir l'acreditaci¨® de l¡¯ANECA, ¨¦s a dir, que s¨®n persones amb un perfil adequat per a doc¨¨ncia i investigaci¨®¡±.

Els experts recomanen a Wert que impedeixi que les universitats contractin un doctor propi tret que hagi estat a l'exterior almenys tres anys. ?s una q¨¹esti¨® pol¨¨mica. Per qu¨¨ no es fa si ¨¦s excel¡¤lent? ¡°Aquest sistema de no contractar el personal que est¨¤s formant i que ja est¨¤ en certes l¨ªnies d'investigaci¨® consolidades no em sembla adequat¡±, diu la vicerectora de la UMA. ¡°I fins i tot em sembla que va contra el principi d'igualtat d'acc¨¦s a la funci¨® p¨²blica¡±. Jordi Caball¨¦, catedr¨¤tic d¡¯Economia de la UAB, matisa: ¡°Un jurista podria dir que ¨¦s inconstitucional. Per¨° als EUA, per exemple, no est¨¤ prohibit per llei per¨° hi ha un consens. Qu¨¨ passa aqu¨ª? Que moltes vegades prefereixen el sistema feudal, s¡¯hi troben m¨¦s c¨°modes perqu¨¨ els exigeixen menys. Cal aconseguir que cada vegada el sistema de provisi¨® de fons dels departaments estigui condicionat a la productivitat. S'adonaran que aquest sistema no fa que es tinguin investigadors competents¡±.

La proposta ja ha comen?at a agafar for?a. Les facultats d¡¯Econ¨°miques de la UAB i les universitats Pompeu Fabra, Carlos III i d¡¯Alacant van adoptar ja fa anys aquesta pol¨ªtica, conven?uts que la forma de caminar cap a una universitat d'excel¡¤l¨¨ncia ¨¦s un sistema de reclutament de professors semblant al que fan servir en pa?sos com els EUA: el tenure track. ¡°El moment clau hauria de ser l'entrada a la universitat i l'acceptaci¨® social que set anys m¨¦s tard, si no has rendit cient¨ªficament, te n'has d'anar¡±, diu Barber¨¢. El que fan aquestes facultats ¨¦s emp¨¨nyer els seus doctors a competir als mercats d'economistes del m¨®n i reclutar doctors de fora per als seus departaments.

Algunes iniciatives a?llades han tractat els ¨²ltims anys de posar l¨ªmit al problema de l'endog¨¤mia. El conseller catal¨¤ d¡¯Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va impulsar el 2001, quan era titular d¡¯Universitats, la Instituci¨® Catalana de Recerca i Estudis Avan?ats (Icrea), que el que fa b¨¤sicament ¨¦s buscar talent a trav¨¦s d'una convocat¨°ria internacional, atreure¡¯l amb diners p¨²blics ¡ªla Generalitat paga els seus sous individualitzats fins que es jubilen¡ª i encastar-lo a les universitats i centres d'investigaci¨®. ¡°La falta de participaci¨® externa ha estat una font de limitaci¨® de la competitivitat i ens vam plantejar qu¨¨ es podia fer. Calia injectar talent en el sistema. ?s impossible una universitat de primera si no t¨¦ talent de primera. A m¨¦s, s'ha demostrat com a cert que el talent atreu molts diners¡±. Icrea, amb un pressupost anual que voreja els 23 milions d'euros, ha contractat 307 investigadors d¡¯especialitats molt diverses. La Generalitat maneja el c¨¤lcul que per cada mili¨® d'euros gastats en Icrea, els investigadors han reportat tres milions.

Per¨° Icrea, igual que Ikerbasque, la iniciativa germana promoguda pel Govern Basc el 2007, no deixa de ser un pegat, l'exist¨¨ncia de la qual no tindria ra¨® de ser en un sistema universitari m¨¦s ¨¤gil i flexible. ¡°La universitat ha canviat i millorat molt¨ªssim en trenta anys¡±, diu Mas-Colell. ¡°Per¨° si la mires en el context europeu, ens llastren vicis hist¨°rics i una estructura funcionarial. Les reformes nom¨¦s necessiten una mica de voluntat pol¨ªtica. No fa falta una revoluci¨® dr¨¤stica que ho regiri tot, n'hi ha prou amb canvis, sobretot en la governan?a, que facin que les universitats passin de ser institucions molt r¨ªgides a institucions ¨¤gils. Nom¨¦s aix¨° ajudaria molt¡±.

El Ministeri d¡¯Educaci¨® fa mutis.