Mossos i malaltia mental: el ¡®cas Bayard¡¯
No es discuteix la necessitat d'utilitzar la for?a en cas de trastorn; la q¨¹esti¨® ¨¦s qui ha de dirigir l'operatiu
Fa poc, Alfonso Bayard va morir en unes circumst¨¤ncies tristes que van transcendir als mitjans de comunicaci¨® per ser qui era ¨Cun actor reconegut i una persona amb molts amics¨C i sobretot, pel que va envoltar la seva mort. Alfonso Bayard era un home cordial, d'una clara intel¡¤lig¨¨ncia, sensat i tranquil, amb un sentit de l'humor molt afinat i bon amic dels seus amics, que ¨¦rem molts, com es va demostrar en el seu multitudinari i emotiu funeral. Tamb¨¦ havia patit algun episodi de trastorn mental puntual, que l'havia portat, en el passat, a algun ingr¨¦s i tractament psiqui¨¤tric.
El dia de la seva mort, Alfonso Bayard era en una terrassa d'un bar a la ciutat de Barcelona. Feia for?a estona que hi era i tots els testimonis han coincidit a declarar que era obvi que no estava mentalment b¨¦, malgrat que no havia mostrat gens d'agressivitat envers els clients del local. De fet, el mateix mat¨ª ja havia tingut un episodi semblant, a la gossera municipal on feia de voluntari, que va acabar amb la trucada a la Gu¨¤rdia Urbana i al SEM per part del personal de la gossera.
Despr¨¦s d'una xerrada amb ell i quan tornava a estar aparentment b¨¦, l'ambul¨¤ncia del SEM se'n va anar i una patrulla de la Gu¨¤rdia Urbana, despr¨¦s de recomanar-li que deix¨¦s la moto a la gossera, el va acompanyar fins a prop de casa seva. A la tarda, quan van arribar els Mossos a la cafeteria, els treballadors del local els van donar a entendre que Alfonso Bayard estava en un estat mental anormal. Despr¨¦s d'uns minuts de conversa entre els Mossos i ell, es van produir els fets coneguts, amb una reducci¨® per la for?a que va acabar amb el tr¨¤gic final que tots sabem.
El que volem ¨¦s plantejar la necessitat de millorar les actuacions policials en casos com el d¡¯Alfonso Bayard, cosa que seria possible aplicant els protocols que ja existeixen
No discutim la necessitat de la utilitzaci¨® de la for?a i sabem que quan s'aplica sempre hi ha un risc inherent de dany f¨ªsic, que tampoc es discuteix. Els psiquiatres i el personal d'infermeria sabem de sobres que, de vegades, no hi ha cap altra manera de reduir un malalt d'aquestes caracter¨ªstiques. El que est¨¤ en discussi¨® ¨¦s: qui ha d'emprar aquesta for?a en un cas com aquest?, els Mossos o el personal m¨¨dic especialitzat?; qui ¨¦s responsable en un cas aix¨ª: els Mossos o el personal sanitari?, qu¨¨ han de fer els Mossos quan es troben davant d'aquestes situacions?
Aquestes q¨¹estions s¨®n molt importants perqu¨¨ el tractament del malalt i la resoluci¨® del cas pot variar sensiblement, fins i tot vitalment, en funci¨® de qui dirigeix l'acci¨® i, eventualment, qui utilitza el recurs de la for?a. Es podria pensar que totes aquestes q¨¹estions no tenen resposta o no estan previstes. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Estan previstes i molt especificades al protocol d'actuaci¨® per a l'atenci¨® a les urg¨¨ncies, els trasllats i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental, signat i vigent des del 2006 i elaborat conjuntament per la Generalitat de Catalunya (Departaments d'Interior, Just¨ªcia i Sanitat), l'Ajuntament de Barcelona, la Delegaci¨® del Govern a Catalunya, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, la Federaci¨® de Municipis de Catalunya i l'Associaci¨® Catalana de Municipis i Comarques. Les conclusions d'aquest document no poden ser m¨¦s clares:
¡°Davant d'una urg¨¨ncia psiqui¨¤trica hauran d'actuar sempre en primera inst¨¤ncia els serveis sanitaris. Nom¨¦s excepcionalment far¨¤ falta la pres¨¨ncia dels cossos de seguretat. Sovint la situaci¨® es pot resoldre amb la pres¨¨ncia del personal sanitari. ?s important recordar que la persona amb trastorn mental ha de ser tractada en igualtat de condicions i els mateixos drets que qualsevol ciutad¨¤ que presenti una urg¨¨ncia sanit¨¤ria. La probable associaci¨® d'un ingr¨¦s involuntari amb la pres¨¨ncia policial ¨¦s absolutament desaconsellable i moltes vegades innecess¨¤ria¡±.
El cas d'Alfonso Bayard ens afecta a tots. A alguns ens afecta molt directament perqu¨¨ el coneix¨ªem i l'estim¨¤vem. Per¨° qualsevol lector i qualsevol ciutad¨¤ han de saber que tothom, sense excepci¨®, es pot trobar en un moment determinat en la mateixa situaci¨® que es va trobar ell, sigui quin sigui l'origen de la causa del trastorn. No es tracta d'un cas excepcional i a?llat.
El que volem ¨¦s plantejar la necessitat de millorar les actuacions policials en casos com el d'Alfonso Bayard, cosa que seria possible simplement aplicant els protocols que ja existeixen. Demanem i exigim a les autoritats competents que posin tots els mitjans necessaris per evitar que un cas aix¨ª es repeteixi en el futur. Si la mort d'Alfonso Bayard i el tipus de reclamacions que aquest escrit representa serveixen per evitar futurs errors i millorar el tracte al malalt mental, ens sentirem, els sotasignats i tota la ciutadania, m¨ªnimament confortats.
Jordi Obiols i Susana Subir¨¢ s¨®n psiquiatres, catedr¨¤tic i professora titular, respectivament, de la UAB.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.