Catalunya, Espanya i Podem, vistos des de lluny

Espanya viu en permanent tensi¨® pol¨ªtica, amb la q¨¹esti¨® catalana, l'ascens de Podem i la caiguda del bipartidisme PP-PSOE en primer pla. I, no obstant aix¨°, aquesta convulsi¨® no s'acaba de percebre a l'estranger, on la situaci¨® hispana s'analitza en un context m¨¦s ampli. Quatre grans centres d'estudis internacionals consultats per aquest diari la comenten.

¡°Em preocupa menys la q¨¹esti¨® territorial que la de les forces populistes¡±, sost¨¦ Ian Bremmer, president i fundador de la consultora global de risc pol¨ªtic Eurasia Group. ¡°La q¨¹esti¨® territorial se sol utilitzar com a palanca per aconseguir m¨¦s descentralitzaci¨® i aix¨° ¨¦s apropiat i necessari tenint en compte el desequilibri de les balances fiscals amb Catalunya¡±, afegeix.

Kirkegaard: ¡°La sortida m¨¦s probable ¨¦s un gran coalici¨® PP-PSOE¡±

¡°No crec que Espanya sigui un gran problema per a la resta d'Europa i del m¨®n en els propers anys¡±, opina Jacob Kirkegaard, investigador nord-americ¨¤ de l'Institut Peterson per a l'Economia Internacional (PIIE, sigles en angl¨¨s), amb seu a Washington. ¡°Hi haur¨¤ xocs pol¨ªtics i n'emergiran noves forces, per¨° la democr¨¤cia es tracta precisament d'aix¨°, especialment en un pa¨ªs amb una taxa d'atur tan alta¡±, assegura.

Segons el seu parer, la crisi de PP i PSOE ¡°era bastant previsible, especialment perqu¨¨ el seu domini ha alimentat una cultura de corrupci¨® i suborns¡±. No obstant aix¨°, no creu que a Espanya puguin sorgir forces nacionalistes antieuropees com el lepenisme?franc¨¨s ¡°perqu¨¨ el nacionalisme tendeix a oposar-se a les identitats regionalistes de Catalunya i el Pa¨ªs Basc i els independentistes tendeixen a veure la UE com un aliat potencial contra Madrid¡±.

¡°Crec que Podem est¨¤ augmentant ara la seva popularitat gr¨¤cies a les revelacions de corrupci¨® i, si no hi ha m¨¦s casos en el futur, probablement comen?ar¨¤ a declinar abans de les eleccions de 2015¡±, afegeix Kirkegaard. ¡°En tot cas, crec que la sortida m¨¦s probable ¨¦s una gran coalici¨® entre PP i PSOE¡±, aventura.

Grant: ¡°El Govern espanyol est¨¤ portant m¨¦s catalans cap a la independ¨¨ncia¡±

Charles Grant, director i cofundador del Centre per a la Reforma Europea (CER, sigles en angl¨¨s), amb seu a Londres, subratlla que Espanya ha perdut pes a Europa amb Zapatero i Rajoy: ¡°Hi t¨¦ poca influ¨¨ncia, encara que mant¨¦ el potencial de crear dificultats¡±. Tamb¨¦ ell creu que si Podem arrib¨¦s al poder ¡°seria una mala not¨ªcia per a Alemanya¡± perqu¨¨ podria inclinar el debat sobre l'austeritat a favor de Fran?a, que vol relaxar la pressi¨®. ¡°Aix¨° provocaria una crisi, per¨° crec que en realitat seria bo per a la UE perqu¨¨ no comparteixo la visi¨® alemanya en aquesta q¨¹esti¨®¡±, puntualitza.

¡°Sobre Catalunya, em costa veure com pot crear problemes a la UE en el seu conjunt perqu¨¨ l'¨²nic problema ¨¦s que el Govern espanyol a Madrid es pot distreure i perdre moltes energies a resoldre la q¨¹esti¨® catalana¡±, sost¨¦ Grant. ¡°Per descomptat, si Catalunya trenca d'alguna manera seria una veritable guerra civil entre Madrid i Barcelona i ¨°bviament seria molt diferent¡±, adverteix.

Blockmans creu que la fragmentaci¨® pol¨ªtica no afebleix Espanya dins la UE

El director del CER ¨¦s molt cr¨ªtic amb el Govern espanyol. ¡°Madrid est¨¤ portant a m¨¦s i m¨¦s catalans cap a la independ¨¨ncia. En realitat no la volen, per¨° com se senten tan frustrats per la posici¨® tancada de Madrid en la q¨¹esti¨® constitucional, s'hi senten empesos. Em recorda l'exemple hist¨°ric d'Irlanda. Sovint s'oblida que Irlanda no volia en absolut ser independent de Gran Bretanya. Durant la lluita nacional del segle XIX volien Home Rule, autonomia, i fins i tot ja el 1914, quan el Govern liberal els va oferir autonomia i els conservadors la van bloquejar, no volien independ¨¨ncia. I nom¨¦s perqu¨¨ durant la I Guerra Mundial es va parar el moviment per donar-los el Home Rule [autonomia], molts es van afartar i amb l'Aixecament de Pasqua, reprimit de forma brutal, van voler la independ¨¨ncia. Va ser nom¨¦s l'estupidesa, la incre?ble estupidesa, de la classe governant anglesa el que va portar a una Irlanda independent¡±, conclou.

Steve Blockmans, investigador del CEPS de Brussel¡¤les (Centre per l'Estudi de Pol¨ªtiques Europees), creu que ¡°la fragmentaci¨®¡± del panorama pol¨ªtic recorda el que passa a altres Estats membres. ¡°No haur¨ªem d'exagerar la possibilitat que aix¨° afebleixi Espanya com a pa¨ªs entre gran i mitj¨¤ dins de la UE¡±. ¡°Em sembla potencialment m¨¦s perillosa la dimensi¨® separatista de Catalunya i la crisi constitucional que s'ha anat creant. Crec que el que m¨¦s preocupa ¨¦s la falta de qualsevol di¨¤leg seri¨®s i l'abs¨¨ncia d'un proc¨¦s democr¨¤tic per discutir la situaci¨®. S'hauria d'abordar la q¨¹esti¨® de si ha d'haver-hi o no una reforma constitucional i, si ¨¦s aquest el cas, amb quins procediments¡±, opina. Al seu entendre, a la UE es veu la q¨¹esti¨® catalana ¡°com un problema¡±, per¨° sobretot, ¡°com un tema intern i no ha de semblar que hi estan interferint¡±.

Blockmans emfatitza que en un debat recent del CEPS ¡°va quedar clar que les difer¨¨ncies entre el cas escoc¨¨s i el catal¨¤ fan cada vegada m¨¦s dif¨ªcil que es puguin comparar, sobretot per les diferents din¨¤miques que van engegar els refer¨¨ndums, de baix a dalt a Catalunya i de forma molt pol¨ªtica de dalt a baix a Esc¨°cia¡±. ¡°A Esc¨°cia, el debat sembla haver mort amb gran rapidesa, amb Cameron prenent la iniciativa l'endem¨¤ del refer¨¨ndum i insistint que les lleis angleses es decideixin amb vots anglesos. No ¨¦s aquest el cas de Catalunya, on la gent est¨¤ cada vegada m¨¦s preocupada amb el plantejament legal¨ªstic adoptat pel PP i el Govern de Rajoy, que est¨¤ sent contraproduent a Catalunya, on accions com l'acusaci¨® contra Artur Mas pel seu paper en l'organitzaci¨® de la consulta no vinculant sembla haver llan?at llenya al foc. ?s com un conflicte a foc lent i l'abs¨¨ncia de perspectives de qualsevol tipus de di¨¤leg seri¨®s ¨¦s preocupant¡±, conclou Blockmans.