La societat civil d'Artur Mas

La societat civil catalana o ¨¦s una realitat gaireb¨¦ inexplorada, inclassificable i en constant mutaci¨® o, per contra, ¨¦s una foto fixa sovint utilitzada com a cartell electoral. Tot pol¨ªtic desitja tenir una societat civil que el propulsi. Fa anys, vaig asistir per curiositat a la confer¨¨ncia d'un pol¨ªtic destacat de Catalunya. En entrar en una sala, una hostessa em va preguntar: ¡°En representaci¨® de qui ve?¡±. Vaig haver de dir-li, amb dolorosa humilitat, que no representava ning¨². Ella va dir: ¡°Ah, societat civil¡±. I em va indicar les butaques corresponents. All¨¤ m¨¦s aviat s'hi va conglomerar una societat extractiva.

Quina ¨¦s la societat civil d'Artur Mas? El concepte de societat ha anat acumulant matisos al llarg del temps. Recentment, ha estat una manera de contraposar societat i Estat. Curiosament, Artur Mas convoca la societat civil catalana per crear un Estat. O b¨¦ ¨¦s alguna cosa espec¨ªfica de la societat catalana o ¨¦s que es tracta de posar-la com sigui al servei d'un nou Estat. Societat pol¨ªtica, societat civil, societat: en el fons, s¨®n reflexos molt variats de la mateixa realitat, que ¨¦s el fet vital i canviant de la relaci¨® entre els ¨¦ssers humans. El bon estat d'una democr¨¤cia, especialment, dep¨¨n d'una societat permanentment revitalitzada.

Les grans iniciatives de la societat catalana no van necessitar la formulaci¨® de la societat civil. De fet, no s'havia parlat mai tant de societat civil com ara, en un moment en qu¨¨ la societat est¨¤ not¨°riament desconcertada i la pol¨ªtica ¡ªaparentment¡ª nom¨¦s es representa a si mateixa. La societat catalana continua sent creativa, per¨° no se la veu implicada en grans iniciatives, com les que anaven des de la Renaixen?a fins al proteccionisme, de la modernitat econ¨°mica propugnada per Vicens Vives als Jocs Ol¨ªmpics, de l'autonomisme a la societat del coneixement passant pel noucentisme.?Quan es visita un parc tecnol¨°gic, en sorpr¨¨n el talent, l'energia i la capacitat d'iniciativa avui en desplegament. La pol¨ªtica est¨¤ a l'altura? Inevitablement, a continuaci¨® un es pregunta si aquests nous clusters corresponen a la societat civil segons la concep Artur Mas, un pol¨ªtic que va comen?ar sent business friendly i pot acabar allunyant els inversors estrangers.

En l'acte de proclamaci¨® de la nova era sobiranista, qui sap si hi era la societat civil. En tot cas, quina? En rigor, una de les raons de la societat civil ¨¦s el pluralisme. El soci¨°leg V¨ªctor P¨¦rez D¨ªaz la defineix com un determinat tipus o car¨¤cter ideal d'institucions sociopol¨ªtiques amb cinc components: autoritat p¨²blica, imperi de la llei o rule of law, esfera p¨²blica, mercats i associacions volunt¨¤ries. No sembla, per exemple, que agrupacions com l'ANC o ?mnium Cultural s'identifiquin de ple amb aquesta definici¨®.

Sobre la societat civil catalana, tal com fins ara l'ha concebuda el nacionalisme, hi ha m¨¦s preguntes que respostes. No sabem com encaixa el populisme independentista en una societat civil que es regeix per l'articulaci¨® i el pluralisme cr¨ªtic. D'altra banda, qui sap a quina societat civil pertanyen els dos ter?os de la ciutadania que es va abstenir de votar en la macroenquesta del 9-N. La resposta m¨¦s a m¨¤ ¨¦s que tot aix¨° t¨¦ a veure amb la pr¨°pia complexitat d'una societat postindustrial. Certament. Per¨° tamb¨¦ podr¨ªem preguntar-nos de quina manera el populisme independentista ha aconseguit una pres¨¨ncia tan sobredimensionada i com ¨¦s que en el dia a dia de la pol¨ªtica i de la vida institucional els dos ter?os abstencionistes hi tenen una representaci¨® tan escassa. Aix¨° tamb¨¦ t¨¦ a veure amb un sistema d'opini¨® p¨²blica. Dif¨ªcilment pot afirmar-se, si escau, que TV-3 reflecteixi el que ¨¦s la societat catalana d'ara mateix, tal qual, i no interpretada pel filtre nacionalista. TV-3 ¨¦s una televisi¨® de foto fixa. Potser per aix¨° no t¨¦ gaire audi¨¨ncia.

Mentrestant, el president de la Generalitat proclama el seu full de ruta davant de tres mil persones, a tot estirar, que han estat convocades com a societat civil catalana. Almenys, ¨¦s una contradicci¨® perqu¨¨ en la seva majoria els convocats estarien en l'¨°rbita convergent i en l'entramat sobiranista, amb escasses excepcions. Per¨° cala la imatge d'un Artur Mas en completa osmosi amb la societat civil. Per Tocqueville, una societat civil en auge dep¨¨n del bon car¨¤cter, alhora que el bon car¨¤cter t¨¦ molt a veure amb una societat civil potent, dos ¨¤mbits que tenen les seves respectives autonomies i que surten guanyant quan interactuen. En el cas de Catalunya existeixen indicis de creixent divisi¨® en la societat, un fraccionament al qual el full de ruta de Artur Mas gira l'esquena mentre prem l'accelerador del poder i la secessi¨®. Un estranyesa intensiva entre societat civil i comunitat pol¨ªtica no deu ser cap cosa nova.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.