El caganer creix i es multiplica
La figura va entrar als pessebres a final del segle XVIII i ara ¨¦s al mercat dels 'souvenirs' internacionals
La figura tradicional del pag¨¨s caganer en un rac¨®, ben amagat, del pessebre, ha viscut aquests darrers anys una enorme evoluci¨®. Els personatges s¡¯han multiplicat. Ara hi apareixen pol¨ªtics, esportistes i celebritats de tota mena. M¨¦s d¡¯un particular subhasta exemplars a eBay. Un d¡¯aquests, un playmobil modificat a m¨¤, es ven per 29 euros. A m¨¦s, artesans decidits han obert mercats a l¡¯estranger. Aquest ¨¦s el cas de Caganer.com, una empresa familiar de Torroella de Montgr¨ª que fabrica m¨¦s de 30.000 figures l¡¯any, de les quals un 10-12% va a mans de clients de fora d¡¯Espanya, particularment (un 65%) dels Estats Units.
Es tracta d¡¯una empresa familiar, explica Sergi Al¨®s, d¡¯aquesta companyia fundada l¡¯any 1992. ¡°L¡¯estrat¨¨gia d¡¯internacionalitzaci¨® la vam encetar l¡¯any 2005¡±. Al¨®s va anar a M¨¨xic i es va comprar un dels t¨ªpics barrets d¡¯ala gran. ¡°Quan vaig tornar a Barcelona, a l¡¯aeroport en venien. Aleshores vam pensar que nosaltres podr¨ªem fer el mateix amb els caganers¡±. Aquesta decisi¨® els va portar a fer m¨¦s internacional el repertori de personatges. Aquest Nadal, de les 45 novetats del cat¨¤leg hi ha figures com Shakespeare, Groucho, Napole¨®, Madonna i Freddy Mercury, que s¡¯afegeixen a propostes d¡¯altres anys com... un caganer que ¨¦s d¡¯Anonymous.
Al¨®s ent¨¦n que la figura del caganer transmet simpatia i, per aquest motiu, no acostuma a provocar conflicte. Una excepci¨® va ser l¡¯any passat la figura de la Moreneta. Tant la comunitat benedictina com la Confer¨¨ncia Episcopal Tarraconense van manifestar el seu disgust per la utilitzaci¨® ¡°grotesca¡± de la figura de la Mare de D¨¦u. L¡¯empresa va argumentar aleshores que havien fet servir la Moreneta com un referent de la catalanitat per commemorar el tricentenari del 1714, no com una icona religiosa. Amb tot, explica Al¨®s, quan es van esgotar, molt r¨¤pidament, els set centenars d¡¯exemplars fabricats van decidir no reeditar la figureta. Aquest any al seu cat¨¤leg hi ha un cavaller deixant-se anar sobre un drac. El cat¨¤leg esmenta la llegenda de Sant Jordi, per¨° el producte, prudentment, no est¨¤ batejat d¡¯aquesta manera. Es diu ¡°Cavaller i drac¡±.
Aquest Nadal, de les 45 novetats del cat¨¤leg hi ha figures com Shakespeare, Groucho, Napole¨® i Madonna
L'antrop¨°leg Llu¨ªs Mallart explica molt precisament perqu¨¨ aquesta figura no desperta, en general, recel. ¡°Tots sabem ¡ªi la mainada ho sabr¨¤ un dia¡ª que el ti¨® no caga i que en aquest context nadalenc, cagar vol dir obsequiar (els psicoanalistes tamb¨¦ ho dirien). Aquesta transformaci¨® simb¨°lica ens d¨®na la clau per comprendre la figura del nostre caganer. Com el ti¨®, el pag¨¨s tamb¨¦ caga ¡®pel naixement de Nostre Senyor¡¯ i els seus excrements s¨®n igualment un ¡®present¡¯ que ofereix a l'infant Jes¨²s. No cal dubtar-ne m¨¦s. El caganer ¨¦s un dels personatges m¨¦s excels, m¨¦s honorable del nostre pessebre, potser m¨¦s que els pastors i els tres Reis d'Orient. Aquests ofereixen a l'infant Jes¨²s quelcom de material, exterior a ells mateixos: mel i mat¨®; or, encens i mirra..., mentre que el caganer es d¨®na a si mateix oferint amb tota humilitat quelcom que ¡®li surt de dins¡¯, de les seves pr¨°pies entranyes, quelcom que tots els pagesos del m¨®n consideren el millor adob per fer fructificar la terra...¡±
A Caganer.com, que reivindica la seva feina com una manera de portar m¨¦s lluny un aspecte de la cultura catalana, treballen quatre persones al taller, per¨° d¨®na feina a una vuitantena, membres de cooperatives de persones discapacitades, que es fan responsables de pintar les figures.
Aquesta figura entra al pessebre a final del segle XVIII
El personatge del caganer apareix als pessebres, que adopten un notable realisme amb pinzellades costumistes, a final del XVIII. Se¡¯n troben a pessebres de M¨²rcia, Portugal, N¨¤pols.. encara que ¨¦s a Catalunya on arrela i agafa m¨¦s popularitat. A Catalunya hi ha fins i tot una associaci¨®, Amics del Caganer, dedicada a estudiar i divulgar aquesta figura. Entre altres activitats, recullen la creixent bibliografia sobre el tema. Actualment s¨®n uns 70 socis i n¡¯hi ha d¡¯It¨¤lia, Alemanya, els Estats Units i el Jap¨®.
Des del moment que el poble introdueix escenes dom¨¨stiques al pessebre apareix el caganer
L¡¯artista Jordi Sarrate, que n¡¯¨¦s vocal des de la fundaci¨®, l¡¯any 1990, recorda unes primeres reunions al Museu del Joguet de Figueres i que la primera distinci¨® que va donar l¡¯entitat, el Caganer de l¡¯Any, va ser per a Joan Brossa el 1991. L'any 1956, el poeta havia fet la seva primera instal¡¤laci¨®. En un elegant aparador de Gales, al passeig de Gr¨¤cia, hi va posar un paraigua negre obert fent de cel per a una escena del pessebre amb molts pocs elements, per¨° on hi havia, no gens camuflat, un caganer. Sarrate reivindica el caganer com una expressi¨® de l¡¯art popular que entra al pessebre precisament quan aquest surt dels palaus de la noblesa, on nom¨¦s es representava el naixement i l¡¯arribada dels Reis. Des del moment que el poble introdueix escenes dom¨¨stiques, diu, apareix el caganer. A iniciativa de Sarrate, el 14 de desembre s¡¯obrir¨¤ a Centelles, el seu poble, el Museu del Caganer, amb 1.234 exemplars, a m¨¦s de bibliografia i obra pict¨°rica de Sarrate relacionada amb aquest personatge.
Blasf¨¨mia i amistat
L'antrop¨°leg Manuel Delgado ja va publicar en aquest diari l'any 1991 un article titulat "Merda, cultura i societat", on estudiava la c¨¤rrega simb¨°lica contradict¨°ria i aparentment paradoxal que la nostra societat d¨®na a les dejeccions. Contaminants i, alhora, benefactores, s'associen, per exemple, als diners. La paraula merda es fa servir en manifestacions de viol¨¨ncia verbal ("V¨¦s-te'n a la merda") per¨°, tamb¨¦, la gent del teatre es desitja ¨¨xit a les estrenes amb un "molta merda". Ara vaig preguntar-li sobre la figura del caganer. Aquest ¨¦s un resum de les reflexions que, despr¨¦s de parlar-ne, va fer arribar escrites.
¡°La blasf¨¨mia forma part¡±, segons Mikha?l Bakhtin, del "llenguatge familiar de la pla?a p¨²blica", que "es caracteritza per l'¨²s freq¨¹ent de grolleries", dirigides especialment a les divinitats, que tenen la virtut de regenerar i de renovar i que passaven a ocupar un lloc central en la l¨°gica carnavalesca. La l¨°gica de l¡¯embrutiment d'all¨° que ¨¦s sant en un lloc no sim¨¨tric al del culte oficial, sin¨® instal¡¤lant-se al seu interior, el trobem justament en aquesta altra expressi¨® dels usos de les figures religioses. Em refereixo a les al¡¤lusions escatol¨°giques presents en les celebracions nadalenques catalanes, com s¨®n els tions i, sobretot, els caganers i pixadors, figures del pessebre catal¨¤ que al segle XVIII es localitzaven en altres zones de la conca mediterr¨¤nia, com N¨¤pols. L'exaltaci¨® que el pessebre fa de la tendresa, l'apologia al Nen D¨¦u, el cant als valors positius de la vida familiar ¨¦s perfectament compatible amb la pres¨¨ncia necess¨¤ria d'una grolleria. Prova de com l'ordre representacional de la religiositat popular articula en el seu interior les seves caricatures i escarnis.
Una altra explicaci¨® ¡ªcompatible del tot amb l'anterior?¡ª ¨¦s la que col¡¤locaria el caganer en la l¨ªnia del que anomenem els antrop¨°legs, seguint Radcliffe-Brown, relacions burlesques. De fet, aix¨° tamb¨¦ s'emparentaria amb la blasf¨¨mia entesa com un insult que no pret¨¦n ofendre i que t¨¦ una naturalesa del tot desideologitzada, fet que explica que sigui del tot previsible que una persona molt creient pugui renegar en tot moment. La teoria diria que la broma o la burla es produeix com a expressi¨® d'una paradoxal combinaci¨® d'amistat i antagonisme. Un individu l'executa en la seva interrelaci¨® amb un altre de manera que, en un altre context qualsevol, provocaria una situaci¨® d'hostilitat, fins i tot una resposta violenta. En canvi, no succeeix aix¨°, almenys si no se superen certs l¨ªmits establerts pel costum. El destinatari del tracte groller, irrespectu¨®s o obsc¨¨ aix¨ª formalitzat no es d¨®na per al¡¤ludit i no considera ni tan sols que se li hagi faltat el respecte. Amb aquesta f¨®rmula s'estableix un lla? estructural essencialment ambivalent, en qu¨¨ es combinen la separaci¨® i la uni¨®, l'associaci¨® i la dissociaci¨®.
Aquesta mena de relaci¨® paradoxal ha estat localitzada en nombroses societats, en general per definir certa classe de vincle i de parentiu. En el cas andal¨²s, s'ha estudiat com les relacions burlesques poden formar part estructural de l'amistat m¨¦s profunda. La relaci¨® jocosa consisteix, en aquest cas, en un improperi amb el qual es pret¨¦n posar a prova la solidesa d'una relaci¨® de confian?a. Tota broma ¨¦s un test a qu¨¨ se sotmet alg¨² que no acceptaria de cap manera el tracte injuri¨®s que se li fa si hagu¨¦s procedit d'una altra persona. Es pot anomenar "fill de la gran puta" o "cabron¨¤s" a una persona amb la qual es mant¨¦ una vinculaci¨® de la m¨¤xima afinitat precisament per fer manifesta la lleialtat. Aquesta no perilla, tot i la gravetat de l'insult, un insult que, d'altra banda, l'interlocutor no interpretar¨¤ mai com a tal. La blasf¨¨mia i el tracte irrespectu¨®s que d¨®na al conjunt del pessebre la figura del caganer, podria, a partir de tot aix¨°, conceptualitzar-se com una modalitat d'aquesta mateixa mena de relaci¨® burlesca, en qu¨¨ el destinatari del maltractament ¨¦s un superior absolut, amb el qual, tot i aix¨°, es mant¨¦ un relaci¨® de proximitat i familiaritat , considerada fins i tot de vegades excessiva¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
