L¡¯ase dels cops es diu Zubizarreta

Andoni Zubizarreta ha estat des de sempre l¡¯ase dels cops al Bar?a.

Quan era porter, se¡¯l va rebre amb una pancarta a favor d¡¯Urruti i se¡¯l va xiular m¨¦s d¡¯un cop al Camp Nou. Mai va ser un jugador populista ni tampoc un capit¨¤ agradable per a alguns entrenadors, sempre defensor del vestidor. Cruyff el va degradar a favor de Bakero i va fer saber en determinats escenaris que li agradava m¨¦s Buyo. El t¨¨cnic preferia els porters que la tocaven amb els peus als que feien servir les mans, com es va veure amb Busquets. Zubizarreta va ser acomiadat a peu dret per Gaspart, quan anava a l¡¯autocar, cam¨ª de l¡¯avi¨® de tornada cap a Barcelona, despr¨¦s de la final d¡¯Atenes, com si hagu¨¦s estat el culpable de la dolorosa derrota amb el Milan.

Va tornar al Bar?a el 2010 com a director esportiu en substituci¨® de Begiristain. Rosell hi volia posar un t¨¨cnic de la seva confian?a, un home de palla, i Guardiola va demanar que es contract¨¦s Zubizarreta. L¡¯amistat va quedar finalment malmesa quan el Bar?a no va espaiar l¡¯ad¨¦u de Guardiola de l¡¯arribada de Tito Vilanova a la banqueta del Camp Nou. A Zubizarreta tampoc li va anar b¨¦ despr¨¦s que Rosell fes saber que havia fitxat Tata Martino. Les coses han empitjorat amb el temps fins que, en menys d¡¯una setmana, s¡¯ha vist en el punt de mira de l¡¯afici¨® i de la cr¨ªtica per la seva aparici¨® al v¨ªdeo d¡¯homenatge a Messi i m¨¦s encara per l¡¯operaci¨® de Vermaelen.

Va dir Zubizarreta, i encara ho repeteix, que el belga era un jugador d¡¯un rendiment immediat quan se li va demanar per les garanties que oferia un fitxatge com el del jugador de l¡¯Arsenal, que feia dos anys que carregava amb gaireb¨¦ una vintena de lesions i justament s¡¯havia hagut de retirar del Mundial del Brasil 2014 en el partit B¨¨lgica-R¨²ssia. Ning¨² no va entendre com es podien pagar 15 milions d¡¯euros i quatre de variables per un futbolista que no se sabia molt b¨¦ quan podria reapar¨¨ixer i l¡¯equip necessitava un central com D¨¦u mana d¡¯una punyetera vegada.

La resposta del barcelonisme m¨¦s cr¨ªtic ha estat rotunda: fins aqu¨ª hem arribat. Hi ha qui es pregunta si la seva continu?tat no perilla, i m¨¦s si es t¨¦ en compte que el president Bartomeu vol arribar fins al 2016 i presentar-se a les eleccions. Plou sobre mullat. Zubizarreta ¨¦s el paraigua d¡¯una junta sobre la qual no se sap res de gustos ni d¡¯ideologia futbol¨ªstica. Ja no ¨¦s com abans, quan era p¨²blic i notori que a Rosell li agradava remenar l¡¯¨¤lbum de cromos i apostar per entrenadors del perfil de Scolari. Pel que sembla, tots els fitxatges que no han sortit b¨¦ s¨®n culpa de Zubizarreta, de la mateixa manera que aquells que funcionen es consideren obvis o b¨¦ els ha contractat el club, com podrien ser Luis Su¨¢rez o Neymar.

La llista d¡¯altes i baixes, tant al Camp Nou com al Miniestadi, no ajuda pas gaire Zubizarreta, segurament m¨¦s ben considerat com a persona i ciutad¨¤ que no pas com a director esportiu, un c¨¤rrec d¡¯altra banda molt poc valorat al Bar?a, i m¨¦s ara que el Madrid no en t¨¦ i, pel que sembla, als seus socis i seguidors ja els est¨¤ b¨¦ que la pol¨ªtica esportiva sigui cosa exclusiva de Florentino P¨¦rez. Se suposa que no hi ha feina m¨¦s f¨¤cil al m¨®n que fer de secretari t¨¨cnic en un club com el Bar?a, que t¨¦ fama i cal¨¦s i, per tant, els jugadors fan cua per fitxar.

Ning¨² sembla disposat a defensar l¡¯obra de Zubizarreta, i menys la premsa, segurament perqu¨¨ no acostuma a filtrar not¨ªcies i els amics periodistes que t¨¦ saben que mai els revelar¨¤ un secret del club. Tamb¨¦ ha fet fortuna la seva caricaturitzaci¨® d¡¯home desvagat que es ven al programa Crac¨°via. I la seva vulnerabilitat ha augmentat des que es posa en dubte l¡¯honradesa d¡¯algun dels seus col¡¤laboradors, cosa que fa mesos ja va estar a punt de provocar la seva dimissi¨®, despr¨¦s desmentida.

Ning¨² sembla disposat a defensar l¡¯obra de Zubizarreta

Hi hauria molt a discutir sobre la gesti¨® de Zubizarreta. El seu problema, de totes maneres, ¨¦s haver estat fidel a l¡¯empresa i haver assumit molts errors de directius i d¡¯empleats qualificats de l¡¯entitat quan s¡¯han posat a exercir, precisament, de secretaris t¨¨cnics del Bar?a. I ara, justament quan se l¡¯assenyala com a culpable de portar Vermaelen, no troba la justa correspond¨¨ncia en els seus companys de viatge al Camp Nou. El drama de Zubizarreta ¨¦s ser, doncs, un home de club en un moment en qu¨¨ el club ¨¦s fr¨¤gil, inestable i voluble, trista dissort per a un personatge intel¡¤ligent, culte, noble i honest.

Aquests atributs no compten en el futbol, m¨®n en el qual es mouen mercaders sense gaires escr¨²pols, gent que es fa la punyeta els uns als altres, intermediaris que controlen el negoci amb les seves pr¨°pies lleis. El car¨¤cter, la timidesa, un discutible sentit de l¡¯humor i l¡¯actitud defensiva tampoc l¡¯han ajudat. Tot se li discuteix, fins i tot que hi entengui de porters, com quan va fitxar Ter Stegen i Bravo en comptes de Courtois, i que dediqui moltes estones a un programa anomenat COR (Coneixement, Organitzaci¨® i Rendiment), destinat a conservar l¡¯esp¨¨cie al Bar?a.

Tal vegada el seu m¨¨tode i sentit cient¨ªfic del futbol costi d¡¯encaixar en un club tan singular com el Bar?a. Ara mateix, en qualsevol cas, Zubizarreta est¨¤ m¨¦s exposat que mai als resultats, com si fos l¡¯entrenador i no el director esportiu, a l¡¯espera que entri la pilota, convertit en l¡¯ase dels cops. La sensaci¨® ¨¦s que fins ara mai ha pogut gaudir del Bar?a, gaudir-ne del tot vull dir, mentre ha format part de la instituci¨® i, en canvi, va significar-se com un dels millors cronistes en l¡¯¨¨poca d¡¯¨¨xit de Guardiola.