Un passeig amb les ¨¤vies de la crisi

Encara no ¨¦s l¡¯hora acordada i quinze dones, ve?nes de Nou Barris, ja esperen amb impaci¨¨ncia que arrenqui la ¡°Caminada en temps de crisi¡±. S¨®n s¨°cies del casal de la gent gran de Roquetes, usu¨¤ries habituals dels seus tallers. Aquesta activitat ¨¦s una m¨¦s de les que organitza el casal. ¡°Es tracta de visitar espais emblem¨¤tics de la ciutat que no coneixen i sense gastar gens¡±, explica Eduardo Jara, empleat del grup de dinamitzaci¨® de la gent gran de Nou Barris. Cap home s¡¯ha afegit al grup. ¡°Els homes no s¨®n tan actius. Els agrada quedar al bar per parlar de futbol i pol¨ªtica. Vaig estar 38 anys casada i mai vaig fer cap excursi¨® amb el meu marit. Tots els viatges els he fet en els 17 anys que fa que s¨®c v¨ªdua, fins i tot per mig Europa¡±, diu Lola S¨¢nchez. Jara sent devoci¨® per elles: ¡°Durant 50 anys no van fer res m¨¦s que aixecar la fam¨ªlia. S¨®n veritables lluitadores¡±.

Segrestar un autob¨²s

Torcuato Rodr¨ªguez ¨¦s el president de l¡¯associaci¨® d¡¯avis de Roquetes. Rodr¨ªguez custodia la barra del bar del casal, envoltat dels seus garrots i d¡¯altres objectes de fusta que ell elabora. Rodr¨ªguez conclou que ¡°els homes no s¡¯inscriuen en les activitats perqu¨¨ prefereixen jugar a cartes o a d¨°mino¡±. M¡¯insisteix perqu¨¨ deixi escrit que est¨¤ fart de demanar a l¡¯Ajuntament que instal¡¤lin al casal l¡¯antena de televisi¨®. Rodr¨ªguez ¨¦s un lluitador veter¨¤. Jara m¡¯explica que Torcuato Rodr¨ªguez va ser un dels ve?ns que el 1974 van segrestar un autob¨²s de l¨ªnia del centre i el van fer arribar a Roquetes, per demostrar que el barri podia tenir servei de transport p¨²blic.

De les Arc¨¤dies a l¡¯atur

Les dones de la caminada tamb¨¦ tenen peticions. S¨¢nchez em demana que expliqui que d¡¯en?¨¤ de la crisi, la seva pensi¨® de jubilaci¨® nom¨¦s augmenta 2 euros l¡¯any. ¡°Digues que regalo els 2 euros a Rajoy, que el convido a un caf¨¨!¡±. Encarna Funes ¨¦s la m¨¦s jove del grup. T¨¦ 54 anys i acaba de quedar-se sense feina. Despr¨¦s de 14 anys ha mort l¡¯home que cuidava a la resid¨¨ncia de luxe Les Arc¨¤dies. Asseguda al vag¨® del metro, destinaci¨® Liceu, Funes pregunta a les amigues i al periodista si saben d¡¯alg¨² que necessiti una assistenta. Les seves amigues s¨®n la Mar¨ªa Luisa, una cartera jubilada que viu en un apartament de 40 metres quadrats a Verdum, i Carmen V¨¢zquez, de 67 anys. V¨¢zquez va arribar a Catalunya amb els seus pares quan tenia 10 anys. Recorda que de jove acompanyava la mare a la pla?a Reial per fer uns calamars i una cervesa: ¡°Ara no hi vindria, no m¡¯hi sentiria segura. L¡¯ambient a Roquetes tamb¨¦ ha empitjorat, per¨° m¡¯hi trobo b¨¦¡±.

Escola d¡¯adults

La primera etapa de la caminada ¨¦s la Boqueria. V¨¢zquez hi va treballar en una xarcuteria de l¡¯empresari Juan Mas. Recorda amb afecte els sis anys que va passar en aquesta empresa. A la Boqueria, N¨²ria Tavernero, l¡¯¨²nica del grup que em parla en catal¨¤, pregunta si tinc contactes en el m¨®n editorial. Vol publicar una novel¡¤la que acaba d¡¯escriure sobre un drama familiar que passa en un poble de Seg¨°via. La seva vida ¨¦s m¨¦s interessant que la ficci¨®: es va traslladar de Sants a Torre Bar¨® quan era una nena. La mare treballava en f¨¤briques t¨¨xtils de la zona i el pare feia el que podia. Tavernero mai va anar a escola. L¡¯ensenyan?a m¨¦s elemental la va rebre en una barraca que un home tenia a Collserola on, per 5 pessetes al mes, ensenyava a llegir i escriure. Tavernero va treballar en diversos oficis, sobretot en confecci¨®. Quan va fer 53 anys va decidir que volia estudiar. Va aconseguir el graduat escolar a l¡¯escola d¡¯adults i ja ha escrit tres llibres, dos d'autoeditats.

A l¡¯esgl¨¦sia de Sant Agust¨ª, al Raval, Amelia C¨¢ceres ens explica la hist¨°ria de l¡¯edifici i les seves transformacions. Ho sap perqu¨¨ el dia abans va fer recerca a Internet. ?s de les poques que fa servir Internet. Lola S¨¢nchez no t¨¦ Internet a casa per¨° ¨¦s curiosa de mena. No para de preguntar coses. Quan creuem per la Reial Acad¨¨mia de Medicina explica que dins hi ha la sala de dissecci¨®. L¡¯hi han dit a l¡¯escola d¡¯adults, on s¡¯est¨¤ traient el certificat escolar: ¡°A hores d'ara no s¨¦ per qu¨¨ em serveix, per¨° m¡¯ho passo b¨¦¡±.

Votar el de la cua

A la pla?a dels ?ngels uns turistes fan fotografies del grup entre la muni¨® de patinadors. Les dones del casal es volen retratar davant del grafit de Keith Haring per la lluita contra la sida. El fot¨°graf explica qui era Haring i elles comenten els detalls de l¡¯obra: unes tisores ¨C¡°mira, al 89 ja tenien retallades¡±, diu Pilar Mart¨ªnez¨C, un preservatiu, ninots que ploren. Entren al Macba, cap sabia que exist¨ªs aquest museu ¨Cpossiblement la majoria de la poblaci¨® de Barcelona tampoc sap qu¨¨ ¨¦s el Macba. N¨²ria Tavernero demana de visitar les exposicions per¨° Jara avisa que cal pagar per entrar-hi. A Joaquim Costa, la Mar¨ªa Luisa apunta que l¡¯ambient al Raval sembla molt progre; Lola S¨¢nchez anuncia que votar¨¤ Podem: ¡°El de la cua m¡¯agrada, el votar¨¦¡±.

Cap d¡¯elles tampoc havia estat abans a la Rambla del Raval. Els testicles del gat de Botero donen joc per als acudits verds. Explico a Gracia Mart¨ªn la pol¨¨mica urban¨ªstica i ve?nal que va suposar la construcci¨® de la Rambla. Admet que no havia estat mai al Raval. Les hist¨°ries de l¡¯antic barri xino la transporten al passat, a la d¨¨cada dels seixanta a Roquetes, quan el diumenge pujaven a Collserola i cuinaven un arr¨°s entre les vinyes avui desaparegudes.

Jara havia demanat pr¨¨viament perm¨ªs a l¡¯hotel Barcel¨® Raval per portar el grup a l¡¯edifici, ¡°perqu¨¨ vegin una mica de la Barcelona moderna¡±. La terrassa, amb vistes precioses a la ciutat, aporta una intimitat adient per a confessions. Gracia Mart¨ªn i Lola S¨¢nchez expliquen que Nou Barris ¨¦s cada vegada m¨¦s pobre tot i que les infraestructures i els serveis p¨²blics s¨®n millors que mai. Quatre d¡¯elles debaten les informacions que han vist a televisi¨® i que asseguren que Nou Barris ¨¦s el districte amb m¨¦s nombre de desnonats. S¨¢nchez assegura que aix¨° ¨¦s m¨¦s un problema de la Meridiana que de Roquetes. Mart¨ªn creu que a Trinitat Vella estan pitjor, per¨° sap de molts casos de joves que han hagut de tornar a casa dels pares a Roquetes perqu¨¨ s¡¯han quedat sense habitatge. Totes apunten que si Nou Barris ¨¦s m¨¦s pobre que altres districtes ¨¦s per l¡¯alta densitat de nova immigraci¨®. ¡°Dels antics, en quedem pocs. Verdum ¨¦s un barri de vells. Per¨° jo hi vaig arribar amb 9 anys i a Verdum m¡¯enterraran¡±, afirma S¨¢nchez.