¡°M¨¦s de cent catalans en escena!¡±

Deixant de costat que ¨¦s tot un risc cantar al costat d'una parada de verdures, l'original presentaci¨® aquest migdia del musical Fang i setge, sobre el 1714, al mercat de la Llibertat (!) del barri barcelon¨ª de Gr¨¤cia, ha estat tot un esdeveniment. L'acte ha congregat un p¨²blic nombr¨®s que estava comprant, atret pel curi¨®s fenomen d'observar la popular Lloll Bertran, una de les protagonistes, cantant vestida d'¨¨poca en una parada de xarcuteria i aviram, envoltada de botifarres i davant del r¨¨tol polis¨¨mic ¡°Espatlles del pa¨ªs¡±. Al davant, un altre actor ben conegut, Pep Molina, s'ha instal¡¤lat en una parada de fruites, i l'un i l'altra, amb megafonia, s'han dedicat a vendre el musical, al crit de ¡°M¨¦s de cent catalans a l'escenari!¡± i ¡°la flor i nata de l'escena catalana!¡±. Despr¨¦s ells i altres actors han interpretat diversos dels temes acompanyats per un pianista acomodat en un piano de cua instal¡¤lat al mateix mercat.

Fang i setge ¨¦s una gran producci¨® a cavall del m¨®n professional i el pedag¨°gic i el teatre amateur que s'estrena el dia 13 al Teatre de la Passi¨® d¡¯Olesa de Montserrat, amb direcci¨® de Joan Font de Comediants, dramat¨²rgia de Marc Rosich i m¨²sica de Salvador Brotons. L'espectacle, que arrenca, com ha destacat Font, d'una iniciativa de la societat civil ¨Cvaja, el m¨¦s habitual en aquests temps¨C vol ser una aproximaci¨® des de dins, des de la perspectiva de la gent an¨°nima que va viure el setge, als fets que van culminar en l'Onze de Setembre del 1714.

Fang i setge, que ¨°bviament juga amb la sonoritat de sang i fetge, encara que no aspira a competir amb Balaguer¨® m¨¦s enll¨¤ d'all¨° de Rec (Comtal), vol ser, segons el dossier de premsa, ¡°m¨¦s que un producte comercial, la resposta a una inquietud del poble catal¨¤¡±. Joan Font ha matisat aquest enunciat: ¡°La proposta ¨¦s explicar una part de la nostra hist¨°ria no com un fet tancat sin¨® obert a l'actualitat: el que va passar, passa ara, el mateix que va passar al Fossar ho veiem ara a S¨ªria. Qualsevol setge ¨¦s una salvatjada, i la guerra nom¨¦s porta desgr¨¤cia¡±.

Font, per qui ¡°cultura i art s¨®n la bandera¡±, ha afegit que el musical ¨¦s ¡°una rondalla¡±, la hist¨°ria d'una gent que pateix un setge, amb quatre personatges femenins protagonistes, una nena, dos joves i una dona madura (la Lloll). Tamb¨¦ hi apareixen dos homes joves que simbolitzen el seny i la rauxa. Font ha advertit que no hi ha una lectura lineal com la de sempre, de bons i dolents. ¡°Villarroel defensa el pa¨ªs i parla en castell¨¤, mentre que el tra?dor, Onofre de Vallmitjana, ¨¦s un botifler que parla en catal¨¤¡±. El director ha recalcat que en aquest sentit l'espectacle ¡°no vol explicar nom¨¦s la hist¨°ria des del costat catalanista patri¨°tic, que hi ¨¦s, sin¨® oferir una cosa que es podria representar igual a Madrid o Londres¡±. Sobre aquest tema ha citat l'exemple d'Els miserables. A Fang i setge, ha continuat, apareixen intrigues i ¡°catalans malparits, perqu¨¨ de malparits n'hi ha a tot arreu¡±. I ha afegit: ¡°Hi ha catalans a dins com Pujol, igual que n'hi ha d'altres. Aqu¨ª, a l'obra, tamb¨¦ hi ha tra?dors per diners, l'economia llavors ja manava¡±.

El director ha explicat que el musical ¨¦s un gran espectacle amb ¡°guerra i tendresa¡±, en el qual apareixen escenes terribles per¨° tamb¨¦ la festa que produeix l'arribada de subministraments en un vaixell mallorqu¨ª que ha trencat el bloqueig. Pel que fa a la vida durant el setge, han rebut l'assessorament d'historiadors com Albert Garcia Espuche. Font, molt interessat com ¨¦s sabut en la cultura popular, ha explicat que a l'obra apareixen escenes quotidianes com una en la qual s'observa l'ocupaci¨® d'un excusat de l'¨¨poca, ¡°un cagador, per mostrar com es netejaven el cul¡±. Font ha prosseguit recordant que m¨¦s enll¨¤ de l'¨¨pica i la religiositat que s'atribueix a l'¨¨poca, la societat era molt donada ¡°a la festa, a la llum i al carnestoltes¡±. Molt sorprenentment, el director de Comediants ha acabat de parlar sense pronunciar la paraula ¡°m¨¤gia¡±. Despr¨¦s ha reconegut en privat que li ha costat un gran esfor?.

De la participaci¨® de Brotons i ell en el projecte, ha dit que els van anar a buscar. Ha recordat que ell ¨¦s ¡°fill d'Olesa¡±, i que ¡°molt antigament, amb Fabi¨¤ Puigserver i Pep Montany¨¦s ja van elaborar una idea d'espectacle sobre la hist¨°ria de Catalunya per al Teatre de la Passi¨®. Llavors ¡°va caure perqu¨¨ no ens agradava la hist¨°ria¡±; ara ¡°s'han recuperat alguns papers de llavors i aprofitant els esdeveniments s'ha creat aquest musical¡±. L'espectacle t¨¦ dos actes, d'una hora i mitja el primer i 55 minuts el segon, i aspira a convertir-se en una cita estable, un cl¨¤ssic de les dates tardorenques a Olesa com la Passi¨® ho ¨¦s en les nadalenques.

Una de les hist¨°ries troncals de Fang i setge ¨¦s la d'una jove de fam¨ªlia noble, l'?nia (Neus P¨¤mies), que es nega a seguir les ordres del seu pare i abandonar la ciutat. La noia es queda a Barcelona per sumar-se a la defensa de la ciutat. Al seu costat, un soldat de fortuna angl¨¨s, en William (Jordi Llordella), enamorat, entendr¨¤ al final les raons de la lluita.

La presentaci¨® d'avui ha tingut moments culminants com el duo entre la Lloll i Oriol Gen¨ªs, i la imatge de Pep Molina advertint la fruitera que ¡°si guanya el Borb¨® ja no tindrem pinyes¡±. Un carnisser amb el davantal ensangonat ha seguit una de les can?ons m¨¦s emotives amb el ganivet a la m¨¤ i la cara enrojolada. Finalment, el teatre ha marxat i ha tornat el mercat.