La dif¨ªcil ¡®conllevancia¡¯

Estimat JV,

Ja he llegit la confer¨¨ncia que vas fer a Madrid fa uns mesos.

Ets bastant persuasiu en argumentar que, com que totes les altres alternatives (recentralitzaci¨® constitucional, federalisme¡­) s¨®n pol¨ªticament inviables, ateses les opinions p¨²bliques existents, la ¡°conllevancia¡± ¨¦s l'¨²nica previsi¨® possible que seria m¨¦s o menys pac¨ªfica. M'ha agradat la definici¨® de la conllevancia: "una incomoditat cr¨°nica, rec¨ªproca i insoluble", i tamb¨¦ l'alarma de la "progressiva erosi¨® de la inviabilitat" de la f¨®rmula.

A vegades em sembla que Catalunya ¨¦s encara m¨¦s lluny d¡¯Europa que la major part d¡¯Espanya

Al final, deies (fa sis mesos) que una consulta ajudaria a trobar una sortida a la tensi¨® actual. Per¨° ara ja s'ha fet una mena de cosa aix¨ª i es faran unes eleccions que alguns pretendran que tamb¨¦ siguin una mena de cosa aix¨ª..., per¨° no veig que la tensi¨® baixi, al contrari.

Per mi, el m¨¦s important ¨¦s el que al¡¤ludeixes a l'¨²ltim par¨¤graf: el "derrumbe" europeu, que jo anomeno una reestructuraci¨® de l'espai europeu. Recordo sempre una expressi¨® que vas dir en un acte p¨²blic, deu fer fa vint anys, que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs perif¨¨ric d'un Estat perif¨¨ric d'un continent perif¨¨ric. De fet, darrerament em sembla que ja no ¨¦s gaire clar que Catalunya sigui "m¨¦s a prop" d'Europa que la resta d'Espanya; la geografia ja no compta tant com abans (malgrat les manies de l¡¯amic Enric Juliana), com a conseq¨¹¨¨ncia dels canvis tecnol¨°gics, i a vegades em sembla que Catalunya ¨¦s encara m¨¦s lluny d'Europa que la major part d'Espanya, ja que hi augmenten les opinions contra l'euro, "l'austeritat" de la UE, l'OTAN... Al rev¨¦s que a Esc¨°cia, per exemple.

Parlant d'ideals, m'agrada la proposta que, aix¨ª com es va propugnar en el seu moment la separaci¨® de la religi¨® i l'Estat, s'hauria de propugnar la separaci¨® de la naci¨® i l'Estat; ¨¦s a dir, declarar el sentiment nacional, com el religi¨®s, una cosa privada, i discutir nom¨¦s les f¨®rmules institucionals per a la conllevancia. Vaig estar mirant fa poc les constitucions dels Estats europeus i, de fet, la sobirania nacional (ni la sobirania de cap tipus) no ¨¦s esmentada ni un sol cop, evidentment, com sabem, a la constituci¨® dels Estats Units, per¨° tampoc a la compilaci¨® constitucional del Regne Unit ni a les constitucions d'Alemanya, ?ustria, B¨¨lgica, Holanda, Su¨¨cia, Noruega, Dinamarca, o sigui, els pa?sos ideals, ni tan sols en la d'It¨¤lia. Als altres pa?sos, la majoria dels quals s¨®n democr¨¤cies m¨¦s recents, s'esmenta la "sobirania popular" com a sin¨°nim de democr¨¤cia. Espanya ¨¦s l'¨²nic pa¨ªs europeu en qu¨¨ la constituci¨® no nom¨¦s consagra la sobirania nacional, sin¨® que se'n fan garants les Forces Armades!

Un altre ideal seria la proposta recent de Carles Casajuana: separaci¨® de l'Estat i els partits pol¨ªtics. El "derrumbe" europeu hi pot ajudar.

Ben cordialment,