La ¡®barcelonitat¡¯

La primera vegada que vaig venir tot sol a Barcelona va ser l'agost del 1987. Tenia quinze anys i vaig passar una setmana allotjat a l'hostal Mar¨ªtima, el m¨¦s barat que vaig trobar, ple de putes i camells. Vaig tenir sort, el propietari va veure que al meu DNI hi posava Francisco Jos¨¦ i li vaig dir que el meu tercer nom, que no hi apareix, ¨¦s Benito. Ja, s¨ª, en fi, a mi tamb¨¦ em faria gr¨¤cia, per¨° quina millor carta de presentaci¨® per a l'amo d'una pensi¨® que tenia penjats els retrats del Caudillo, Jos¨¦ Antonio i Mussolini.

Quina setmana! Vaig visitar museus, vaig anar als Encants i a les llibreries de vell i la meva sorpresa va ser maj¨²scula quan vaig arribar a Gr¨¤cia i vaig veure que acabaven de decorar els carrers. Etc¨¨tera. Barcelona era una festa, s¨ª, per¨° m¨¦s que Barcelona, la festa era jo, que tenia quinze anys i era immune als juraments de l'amo, que repetia el que haureu sentit milers de vegades: que aquesta Barcelona era una porqueria i que la bona era la de feia vint anys. Va ser la primera vegada que ho vaig sentir i des de llavors, fins avui.

Vaig arribar per quedar-me a Barcelona l'octubre del 1991. La ciutat i jo est¨¤vem cap per avall. Vaig ser molt feli?, per¨° no patiu, no us parlar¨¦ de la meva Barcelona meravellosa. Mirar-se el melic s'aguanta als dinou, per¨° a partir dels quaranta hi ha melics m¨¦s atractius que el propi.

Les ciutats barregen temps de decad¨¨ncia i creixement, per aix¨° sona tan buida l'apel¡¤laci¨® a la decad¨¨ncia de Barcelona

Hi ha Barcelones m¨ªtiques per a tots els gustos, la dels anys deu, vint i trenta, la dels seixanta i setanta. N'hi ha, com el propietari de la pensi¨®, que troben meravellosa la Barcelona del franquisme, que era un luxe d'intel¡¤lectualitat i obertura. Ja. D'altres, la de fa vint anys o l'arxiu de cortesia del Quixot, cadasc¨² troba la seva excusa per injuriar un present que no van imaginar aix¨ª fa vint anys. Tan importants com havien estat ells.

Tenim alguns metres de llibres a les prestatgeries sobre qu¨¨ ha passat a Barcelona i molt¨ªssims quil¨°metres de carrer. I no, no estem per tirar coets, per¨° quan els nostres pensadors es queixen de la situaci¨® de Nou Barris i l'assenyalen com un s¨ªmptoma inequ¨ªvoc de decad¨¨ncia, em temo que no van passejar pels seus carrers fa deu, vint o trenta anys. De fet, els qui m¨¦s afectadament es queixen de l'oc¨¤s de la ciutat s¨®n, en moltes ocasions, els qui menys la coneixen. Canyelles, la Bordeta, carrer Bol¨ªvia? Eh? On? Qu¨¨?

?s cert, la dist¨¤ncia entre els s¨ªmbols del turisme al centre de la ciutat i la situaci¨® econ¨°mica en alguns barris supera la ironia i fins i tot el sarcasme per arribar a l'escarni, per calibrar possibles conseq¨¹¨¨ncies n'hi ha prou amb recordar Can Vies. Per¨° tot aix¨°, d'on ve? Quan van comen?ar a posar-se les bases d'aquest tipus de desenvolupament? En els temps de la primera moda Gaud¨ª a finals dels vuitanta? Despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics? Ha estat el mateix esdevenir de la relaci¨® de la ciutat amb el m¨®n? I ha estat tot negatiu?

Les ciutats barregen temps de decad¨¨ncia i creixement que, a m¨¦s, no solen afectar els mateixos grups socials, per aix¨° sona tan buida l'apel¡¤laci¨® a la decad¨¨ncia de Barcelona. Una cosa ¨¦s assenyalar problemes i l'altra descriure la ciutat com un desastre nom¨¦s quan i en all¨° que ens interessa.

El ciutadanisme dels vuitanta, que va intentar oposar la barcelonitat a la catalanitat, t¨¦ alguna responsabilitat en els canvis a pitjor de la ciutat? Ara es lamenten dels aparadors d'algunes botigues de renda antiga, que es tornen cl¨°nics. No van estar apostant pel cosmopolitisme? De qu¨¨ es queixen? No van callar quan es va produir la brillant idea de el F¨°rum de las Cultures, de tan trist record?

El turisme va i ve, per¨° qui dotava Barcelona de cert contingut, a m¨¦s d'Espanya i el m¨®n, era Catalunya. Qu¨¨ hagu¨¦s estat de Barcelona sense Catalunya? Marsella? Val¨¨ncia? G¨¨nova? ?s clar, ¨¦s clar, les comarques feien mala olor. El monopoli del sofriment se'l quedava el Bes¨°s i el Bergued¨¤ era terra inc¨°gnita. Una Barcelona ¡°absolutament cosmopolita, perfectament espanyola¡±, recorda F¨¦lix de Az¨²a, per descriure una Barcelona-Catalunya nacionalista que mira els espanyols com a ¡°lletjos, baixos, amb espardenyes i boina¡±, i amb els qui els barcelonins no volen barrejar-se. Jo crec que clava el retrat de l'aristocr¨¤cia cultural barcelonina quan veu que perd el control del seu feu, que D¨¦u n'hi do quina tabarra els claven les comarques.

No s¨¦ si Barcelona est¨¤ en decad¨¨ncia, qui ho sap. Per¨° si aquestes s¨®n les raons que s'addueixen, del turisme al nacionalisme, diria que gaudeix d'una salut de ferro. Dolenta, com totes les ciutats, per¨° de ferro. Una altra cosa ¨¦s la barcelonitat, que no mor per¨° que avorreix i ¨¦s que quan es descriu l'apocalipsi durant tres d¨¨cades, fins i tot l'apocalipsi cansa. Mentre uns diuen que Barcelona s'acaba, altres s'acomiaden de la cultura, l'assaig, la novel¡¤la, el periodisme, la universitat o la pol¨ªtica. No passa dia que no tinguem un funeral o un altre, per¨° no descarteu que siguin els enterradors els qui morin.

No em feu gaire cas, per¨° jo mai no l'havia vist tan viva, ni quan sortia de l'hostal Mar¨ªtima.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.