La guerra de D¨¦u

¡°Moriran tots els primog¨¨nits d'Egipte, des del primog¨¨nit del fara¨® fins al de la serva que at¨¦n el mol¨ª (...) perqu¨¨ sapigueu que el senyor distingeix entre egipcis i israelians¡± (?xode, 11.5). ?s probable que la majoria de comentaris al voltant d'Exodus: dioses y reyes?¡ªacostament de Ridley Scott al relat b¨ªblic del cam¨ª f¨ªsic i moral d'alliberament del poble hebreu des de l'esclavitud a Egipte fins a l'arribada a la Terra Promesa¡ª?estiguin assentats en el car¨¤cter de superproducci¨® en tres dimensions, l'epopeia, l'aventura, el drama filial o la major o menor espectacularitat, salvant les dist¨¤ncies dels temps, entre la seva escena de l'obertura de les aig¨¹es del mar Roig, d'objectius m¨¦s realistes que m¨¤gics, i la creada per Cecil B. De Mille per a Els deu manaments (1956). No obstant aix¨°, el que m¨¦s sorpr¨¨n de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s sens dubte el seu car¨¤cter pol¨ªtic: l'accentuaci¨®, m¨¦s que mai, de la m¨¤ de ferro de D¨¦u, el seu car¨¤cter de guia ferri de Mois¨¨s en el seu cam¨ª i que, malgrat la seva representaci¨® virginal, les seves accions i mandats continguin un car¨¤cter tan revolucionari que limita perillosament amb la m¨¦s fosca de les venjances.

En l'aspecte t¨¨cnic, Scott s'aplica en les preses zenitals imponents i imposa la seva experi¨¨ncia per conformar una obra cinematogr¨¤ficament irreprotxable, en la l¨ªnia d'alguns dels seus ¨²ltims treballs, elegants en la forma per¨° mai sorprenents i ¨²nics, com s¨ª que ho van ser les seves primeres pel¡¤l¨ªcules. En l'organigrama narratiu, a les deu plagues no li haguessin vingut gens malament ser nom¨¦s tres o quatre perqu¨¨, encara que comencen amb l'espectacular escena dels cocodrils, es fan m¨¦s reiteratives que doloroses i al final amb prou feines queda temps per a un dels temes m¨¦s interessants del relat: els dubtes del poble amb Mois¨¨s en la seva extenuant peregrinaci¨®, representades en l'episodi del vedell d'or, que amb prou feines dura 20 segons.

De manera que el m¨¦s demolidor a?Exodus, amb difer¨¨ncia, resulta ser el seu vessant pol¨ªtic, que obre la veda a m¨²ltiples interpretacions i paral¡¤lelismes. Aix¨ª, D¨¦u, fins i tot representat per Scott i els seus guionistes com una criatura, ¨¦s un personatge iracund i salvatge, d'un exc¨¦s proper al fanatisme en els seus divins actes d'alliberament del poble hebreu; un D¨¦u a qui ni tan sols li importen els danys col¡¤laterals a l'innocent poble egipci ali¨¨ a la lluentor corrupta dels seus governants. Una actitud, en fi, extrapolable a variades situacions i actituds absolutament contempor¨¤nies d'un i altre extrems de l'arc geopol¨ªtic i religi¨®s de la zona.