El kitsch de la pres¨®

Un equip d¡¯investigadors de dues universitats nord-americanes ha dut a terme un estudi pilot que demostraria el poder de l¡¯arquitectura sobre les nostres emocions. Els exploradors de la psicologia arquitect¨°nica intentarien esbrinar si les persones que visiten museus i monuments experimenten una activitat cerebral similar a les que practiquen la meditaci¨®. Si ¨¦s aix¨ª, els beneficis d¡¯alliberar la nostra ment es podrien aconseguir no nom¨¦s per m¨¨todes interns indu?ts, sin¨® tamb¨¦ a trav¨¦s de l¡¯observaci¨® d¡¯edificis bells, singulars o an¨°mals (deformes?), com ara la catedral de Chartres, l¡¯Alhambra, el Pante¨®, la Pedrera o la capella Ronchamp. L¡¯informe, publicat recentment per la revista The Atlantic, conclou que, en efecte, hi ha respostes neurol¨°giques ¡°marcadament diferents" del cervell quan es visita o s¡¯observa un espai contemplatiu en comparaci¨® amb un de no contemplatiu. En concret, en els individus sotmesos a examen descendien els nivells d¡¯ansietat i augmentava la capacitat imaginativa i relacional. La hiperactivitat dels neurotransmissors justificaria la proliferaci¨® d¡¯aquestes catedrals de l¡¯art pel seu benefici espiritual. D¡¯aquesta manera, el cost d¡¯edificis tan sofisticats com el Guggenheim de Bilbao o de les successives ampliacions de MoMA estaria m¨¦s que amortitzat.

L¡¯estudi no esmenta qu¨¨ passa davant dels edificis de dubt¨®s valor est¨¨tic (el Palau de les Arts de Val¨¨ncia, de Santiago Calatrava?), si activarien negativament les regions corticals que controlen les nostres emocions i impulsos. Una cosa aix¨ª devia passar-li a l¡¯activista xin¨¨s Ai Weiwei (1957), objecte aquests dies d¡¯una retrospectiva al Palau de la Virreina.

La mostra t¨¦ inter¨¨s m¨¦s enll¨¤ de la informaci¨® que qualsevol curi¨®s pot trobar a la xarxa, i inclou alguns dels seus treballs m¨¦s coneguts, d¡¯un to kitsch (gerros i gerros de colors, empaperats, pipes de gira-sol, projectes arquitect¨°nics), a m¨¦s de les fotografies dels seus anys a Nova York, entre 1983 i 1993, preses molt abans que la revista brit¨¤nica Art Review el situ¨¦s en l¡¯elit de la ind¨²stria de l¡¯art com l¡¯artista m¨¦s influent del m¨®n. Lluci¨¤ Homs, director de l¡¯ICUB, fa temps que est¨¤ conven?ut que aquesta ¨¦s l¡¯exposici¨® que es mereix Barcelona, i que nom¨¦s el nom de Weiwei ¨¦s prou reclam per atreure ramats de p¨²blic. Estem com a Tele 5.

Per¨° tornem a tota aquella arquitectura simp¨¤tica. Ai Weiwei, efica? activista, dissenyador i arquitecte xin¨¨s, ha repetit, des de 1995, un mateix gest despectiu en una s¨¨rie de fotografies ir¨°nicament titulada Study of Perspective. En elles veiem el seu bra? amb la m¨¤ fent el gest del dit mitj¨¤ (fuck!) ¡ªla peineta¡ª davant de la Sagrada Fam¨ªlia (!). S¨ª, per¨° tamb¨¦ al mig de les places de Tiananmen i de Sant Marc, al Louvre, a la Tate Modern o al Pavell¨® Mies van der Rohe. Tot ¨¦s q¨¹esti¨® de perspectiva.

S¡¯est¨¤ m¨¦s pendent

Per als que no ho s¨¤piguen, el 2011 Weiwei va ser empresonat i declarat pel govern del seu pa¨ªs ¡°enemic del poble¡± despr¨¦s d¡¯haver estat acusat d¡¯evasi¨® fiscal i pornografia. Des de llavors viu permanentment vigilat i se li ha retirat el passaport. Tot aix¨° ha augmentat la seva popularitat i el valor de les seves peces. Els cr¨ªtics m¨¦s exigents opinen que la seva credibilitat i valentia pol¨ªtica s¨®n inversament proporcionals a la qualitat dels seus treballs, sempre derivatius, en la l¨ªnia minimalista i d¡¯objectes trobats, que distorsiona o transforma. ¡°La meva feina ¨¦s sempre un ready made, que pot ser cultural, pol¨ªtic o social; tamb¨¦ podria ser art¡±, argumenta.

Aquesta mostra ¨¦s tamb¨¦ un exemple de la penosa pol¨ªtica d¡¯exposicions de l¡¯Ajuntament de Barcelona, m¨¦s pendent de l¡¯espectacularitzaci¨® de l¡¯art (d¡¯aqu¨ª uns mesos s¡¯instal¡¤lar¨¤ una enorme escultura que surt de l¡¯aigua, obra de Jaume Plensa) que de compensar el buit d¡¯artistes locals que deixen els dos grans centres de Barcelona: el Macba i el MNAC. I ens preguntem pel sentit de la publicaci¨® d¡¯un cat¨¤leg (editat per La F¨¤brica, un segell abonat amb for?a regularitat a les publicacions de La Virreina, i caldria esbrinar per qu¨¨) que no aporta res a la literatura art¨ªstica. En la pol¨ªtica i en la gesti¨® cultural, sempre s¡¯han de posar les cartes sobre la taula.

?