El ¡®Twitterleaks¡¯ que intriga el Marroc

El cas Chris Coleman s'est¨¤ convertint al Marroc en un intrigant esc¨¤ndol de revelacions de secrets compromesos per a l¡¯Estat, per¨° que no ha generat cap mena de posici¨® oficial, ni una querella, ni tan sols una paraula a la premsa local. En un pa¨ªs on el control policial ¨¦s intens, un tuiter revela des de comen?aments d'octubre al compte @chris_coleman24 ¡ªanomenat Le Makhzen amb refer¨¨ncia al poder¨®s aparell de l¡¯Estat marroqu¨ª¡ª documents de ministeris, ambaixades, i fins i tot suborns a periodistes per comprar el seu suport en casos tan delicats com la disputa sobre el S¨¤hara.

Aquest Twitterleaks marroqu¨ª ha estat comparat al cas Wikileaks, i Coleman, a Edward Snowden. El compte de Le Makhzen s'ha convertit en mat¨¨ria de conversa al pa¨ªs, tot i que poc m¨¦s de 3.000 persones s'identifiquen com a seguidors seus. Les seves publicacions combinen algunes veritats demostrades (papers, gestions i pressions internacionals que no es coneixien), diverses mitges veritats i moltes inc¨°gnites. Quan es pregunta sobre l'esc¨¤ndol als responsables d'algun dels departaments afectats, per exemple al Ministeri d'Afers exteriors, nom¨¦s responen que ¨¦s un tema delicat i que el hacker ha piratejat algun dels seus comptes de correu.

L'¨²nica personalitat que ha parlat p¨²blicament del cas ha estat la ministra delegada d'Afers Exteriors, Mbarka Bouaida, perqu¨¨ el compte va arribar a publicar fotografies privades irrellevants amb el seu marit. Bouaida va acusar Coleman de "ser un element del Polisari al servei d¡¯Arg¨¨lia" i va avan?ar que s¡¯hi querellaria. Mai m¨¦s se¡¯n va saber res.

El compte barreja informes genu?ns de ministeris amb acusacions sense base

El ministre d¡¯Exteriors, Salahedin Mezouar, ha estat un dels blancs principals dels atacs. Mezouar, que no ha volgut oferir la seva versi¨® a EL PA?S, ¨¦s un dels pol¨ªtics amb m¨¦s projecci¨® davant les properes eleccions i el secretari general del Reagrupament Nacional dels Independents (RNI), una formaci¨® de centredreta. El compte denuncia que va inc¨®rrer en tr¨¤fic d'influ¨¨ncies quan va concedir diversos milions de d¨°lars a la consultora nord-americana McKinsey per elaborar un estudi sobre el rellan?ament de l'economia marroquina a canvi de contractar la seva filla. La filla treballa per a McKinsey, per¨° el ministre sost¨¦ que ho fa pels seus propis m¨¨rits.

Des del 3 d'octubre el compte tamb¨¦ publica escrits i cartes d'alts c¨¤rrecs d¡¯Exteriors, ambaixadors a Washington, Ginebra o a l¡¯ONU fent la seva feina, ¨¦s a dir, recaptant suports per defensar la posici¨® del Marroc, particularment sobre el S¨¤hara i contra Arg¨¨lia i el Polisari. No obstant aix¨°, el to d'alguna d'aquestes xerrades ¨¦s incisiu i denigrant, per exemple contra Christopher Ross, l'enviat especial del secretari general de l¡¯ONU per al S¨¤hara, al qual s¡¯acusa d'alcoh¨°lic, malgrat que en el seu dia va donar suport al pla d'autonomia que el Marroc va oferir al S¨¤hara.

La diplom¨¤cia queda al descobert mitjan?ant correus d'ambaixadors

La difusi¨® d'aquests documents desvela una fuga de seguretat greu al Ministeri d¡¯Exteriors. Una de les grans revelacions de Coleman t¨¦ a veure amb l'acord secret aconseguit el novembre del 2013 al Despatx Oval de la Casa Blanca durant la visita del rei Mohamed VI a Barack Obama. L¡¯aleshores president nord-americ¨¤ va donar el seu suport al pla d'autonomia previst pel Marroc per al S¨¤hara, i els Estats Units no van incloure la vigil¨¤ncia dels drets humans entre els objectius de la Minurso, la missi¨® de l¡¯ONU sobre el terreny. Un ¨¨xit per al Marroc. El pacte descobert ara per Coleman, i que ning¨² no ha desmentit, afegeix m¨¦s condicions: un pla de visites a la zona d'alts c¨¤rrecs, posar fi als judicis a civils als tribunals militars i legalitzar ONG sahrau¨ªs independentistes. El Marroc ja ha complert les dues primeres promeses.

Un altre aspecte escabr¨®s de l'esc¨¤ndol ¨¦s el dels suborns a periodistes internacionals perqu¨¨ escriguin a favor de les tesis marroquines sobre el S¨¤hara. El presumpte mediador d'aquestes prebendes seria el periodista marroqu¨ª Ahmed Charai, director del setmanari L'Observateur, un personatge influent a qui es relaciona amb els serveis secrets marroquins, amb una afinitat que no amaga pel rei, el Govern i contactes en think tanks nord-americans i jueus.

Les piulades de Coleman aporten com a prova un certificat de recepci¨® d'un periodista nord-americ¨¤, Richard Miniter, vinculat amb l¡¯American Media Institute, amb una transfer¨¨ncia de 60.000 d¨°lars. Miniter i Charai han facilitat cartes dels seus bancs en qu¨¨ s'afirma que aquesta operaci¨® no es va fer mai.

Charai sost¨¦ que tot ¨¦s fals, i que un hacker instigat per Arg¨¨lia i el Polisaro va piratejar el correu del seu ordinador amb els seus contactes just quan va ingressar a la fi de setembre en un hospital per sotmetre's a una operaci¨®. Lamenta que el Govern marroqu¨ª ni investigui ni denunci? la situaci¨®, que ell ha posat en mans dels seus advocats a Nova York i Espanya per interposar diverses querelles.