Puig, un segle d¡¯ambici¨® i perfums

L'edifici, de 100 metres i 22 plantes, est¨¤ cobert per tires de vidre amb 15 graus d'inclinaci¨®. Signat per Rafael Moneo i GCA Arquitectos, brilla amb el sol a la zona d'oficines coneguda com a pla?a d¡¯Europa, a l'Hospitalet de Llobregat. La inauguraci¨® de Torre Puig ¨¦s una de les demostracions m¨¦s ostensibles dels ¨¨xits de la companyia del mateix nom, que aquest 2014 ha celebrat el centenari de la seva fundaci¨®. Nom¨¦s els somnis de grandesa m¨¦s salvatges d¡¯Antonio Puig li haurien perm¨¨s imaginar que els seus n¨¦ts festejarien aquest aniversari venent somnis embotellats en flascons de perfum a m¨¦s de 130 pa?sos amb l'ajuda de 4.200 treballadors (el 40%, a Espanya) i per valor de 1.499 milions d'euros a l'any. Que serien el sis¨¨ productor mundial de perfumeria selectiva o que la Universitat de Harvard faria un cas d'estudi amb la seva hist¨°ria. I, tot i aix¨°, la Torre Puig no ¨¦s m¨¦s que la plasmaci¨® de l'her¨¨ncia que Antonio va inculcar.

Fill d'un productor de patata primerenca de Vilassar de Dalt, Antonio (1889-1979) va estudiar en una escola de jesu?tes de Londres i va tornar a Barcelona el 1912 amb la representaci¨® d'un cat¨¤leg de productes heterogenis: de llibres a cautx¨², passant per perfums. Quan dos anys despr¨¦s un submar¨ª alemany va fer naufragar un vaixell carregat amb la seva mercaderia en una acci¨® de la Primera Guerra Mundial, no es va acovardir. Va tornar a comen?ar, decidit a centrar-se exclusivament en la distribuci¨® de perfumeria. Era l'any 1914 i aquesta determinaci¨® va ser la llavor d'un imperi que avui compr¨¨n la propietat de quatre marques de moda i perfumeria (Paco Rabanne, Carolina Herrera, Nina Ricci i Jean Paul Gaultier), i les llic¨¨ncies per produir les frag¨¤ncies de Valentino, Comme des Gar?ons, Prada i Benetton, entre d¡¯altres. Un negoci que va generar 176 milions de beneficis nets el 2013.

D'una escala a un gratacel, l'ambici¨® de la fam¨ªlia sempre va apuntar cap amunt. Encara que la seva primera f¨¤brica era als soterranis i als baixos de l'edifici del carrer de Val¨¨ncia ¨Ca l¡¯Eixample barcelon¨ª¨C, on Antonio vivia amb la seva dona, J¨²lia, i els seus quatre fills (Antonio, Mariano, Jos¨¦ Mar¨ªa i Enrique), es van traslladar a un immoble a la travessera de Gr¨¤cia el 1946, cosa que va propulsar l'empresa. Antonio aviat va comen?ar a fabricar els seus propis productes, i ja el 1922 va produir el primer pintallavis fet a Espanya. Per¨° va ser el 1939 quan va obtenir el seu m¨¤xim ¨¨xit comercial, Agua Lavanda. Era una col¨°nia nascuda de la dificultat, ja que els obstacles per importar ess¨¨ncies en la postguerra espanyola el van obligar a buscar solucions properes. Al costat del perfumista franc¨¨s Segal, va desenvolupar una aroma buc¨°lica i campestre que va deixar un rastre d'esp¨ªgol, s¨¤lvia i farigola a una Espanya trista i dolguda.

Amb l'impuls d¡¯Agua Lavanda, Antonio es va aventurar a comprar l'edifici de la travessera de Gr¨¤cia i a construir-hi una majestuosa escala que semblava que prometia l'acc¨¦s a un m¨®n m¨¦s exquisit i refinat. El seu segon fill, Mariano Puig, recorda la import¨¤ncia d'aquest pas: ¡°Quan Edwin R¨¹schmeyer, alt directiu d'una de les marques que represent¨¤vem, va veure el nou local, va exclamar: ¡®Aquesta ¨¦s una g¨¤bia molt gran per a un ocell molt petit!'¡±. ¡°Despr¨¦s de veure l'escala, et miraven d'una altra manera¡±, confirma el seu germ¨¤ Jos¨¦ Mar¨ªa Puig. ¡°No necessitaves cap m¨¦s targeta de presentaci¨®¡±. Williams, Jean Patou, Max Factor o 4711 van ser algunes de les marques que van treballar amb ells. Llavors, Myrugia i Gal eren empreses cosm¨¨tiques molt m¨¦s pr¨°speres que Puig. La primera, entre el 1946 i el 1960, era el primer exportador de perfumeria a Espanya.

Els ¨¨xits d'una generaci¨® s¨®n nom¨¦s el punt de partida per a la seg¨¹ent. L'escala d'aire parisenc es va quedar petita per a les ambicions dels fills d¡¯Antonio. A partir dels anys cinquanta, Antonio fill (Barcelona, 1924) i Mariano (Barcelona, 1927) es van incorporar a Puig. Jos¨¦ Mar¨ªa (Barcelona, 1931) va ser destinat a l'empresa de productes met¨¤l¡¤lics que el patriarca havia creat per fabricar els estoigs dels seus pintallavis i aix¨ª no dependre de prove?dors. Enrique Puig (1939-2008) va arribar anys despr¨¦s que els seus germans al negoci i va passar a ocupar-se de les relacions p¨²bliques. Un camp en qu¨¨ va demostrar un gran talent, amb iniciatives com el patrocini de la Copa del Rei de vela a Palma. Progressivament, el pare va anar cedint el control. ¡°No va ser cosa d'un dia, ni d'una setmana, sin¨® un proc¨¦s¡±, recorda Mariano. ¡°Era un home molt gener¨®s, i solia dir que a la vida hi ha cinc etapes. La primera ¨¦s aprendre a fer; la segona, fer; la tercera, fer de deb¨°; la quarta, ensenyar a fer, i l'¨²ltima, deixar fer¡±. Durant els seus ¨²ltims anys, afligit de reuma i sordesa, va viure al balneari de Caldes de Bo¨ª. Abans de morir, el febrer del 1979, va trucar als seus quatre fills i els va deixar una altra de les frases que ha marcat la seva filosofia vital i professional. ¡°Feu pinya, junts sereu m¨¦s forts¡±, asseguren que els va dir en els seus ¨²ltims moments.

El motor del canvi de la segona generaci¨® Puig va ser la combinaci¨® de forces entre dos germans amb car¨¤cters molt diferents. Antonio fill va destacar per ser creatiu i Mariano, per la seva visi¨® per a l'expansi¨® internacional. El primog¨¨nit va mostrar un olfacte per al disseny industrial ins¨°lit a l¡¯Espanya aut¨¤rquica dels anys cinquanta. ¡°El meu pare intu?a que la perfumeria i l'art anaven lligats. Ens va donar molta llibertat per trobar el nostre cam¨ª¡±, assegura. Antonio fill primer va innovar amb la publicitat, que el 1958 va encarregar a un curi¨®s t¨¤ndem format pel fot¨°graf Oriol Maspons i el cr¨ªtic d'art i grafista Alexandre Cirici i Pellicer. Per¨° aviat li va semblar evident que Agua Lavanda necessitava transformar la seva presentaci¨® i remodelar l¡¯antiquat flasc¨®.

Despr¨¦s de molt buscar, el 1962 va trobar en Andr¨¦ Ricard un dissenyador capa? d'insuflar modernitat als productes. El seu env¨¤s amb forma de castanya ha decorat les prestatgeries dels lavabos espanyols durant d¨¨cades (a partir del 1968 com a recipient d'una altra frag¨¤ncia, Agua Brava). El dissenyador gr¨¤fic su¨ªs Yves Zimmermann va rematar el canvi amb un logotip emblem¨¤tic. A partir d'aqu¨ª, la sintonia entre ells i els Puig es va plasmar en productes que formen part de l'educaci¨® sentimental i visual d'un pa¨ªs: Azur (1968), Brummel (1977) o Quorum (1982). Gr¨¤cies a ells, Ricard va rebre el Premi Nacional de Disseny el 1987; la firma Antonio Puig, el 1988, i Zimmermann, el 1995.

Mentrestant, Mariano projectava la seva inquietud i ambici¨® cap a altres territoris. Despr¨¦s d'estudiar a la segona promoci¨® de l'escola de negocis IESE el 1958, va comen?ar a somiar a escapar-se de les fronteres que Espanya imposava. Fernando Aleu, un atrevit estudiant de medicina, va proposar als Puig de manera espont¨¤nia distribuir Agua Lavanda als Estats Units i aix¨ª van crear el 1962 la primera filial de Puig a l'estranger. Sis anys despr¨¦s, l'esperit de modernitat va passar de l'exterior a l'interior de l'ampolla amb la creaci¨® d¡¯Agua Brava, una cop de frescor i simplicitat. ¡°En aquest moment es va passar de productes primitius a d¡¯altres molt m¨¦s moderns¡±, explica Alberto Casacuberta, que va treballar al departament de m¨¤rqueting des del 1968 fins al 2004. Puig es va convertir en una de les primeres companyies a tenir una divisi¨® dedicada a aquesta disciplina a Espanya. Enrique, el germ¨¤ petit, hi va tenir un paper destacat.

Antonio va comprendre que el seu disseny estava antiquat i Mariano, que necessitaven exportar. Tamb¨¦ que amb un producte espanyol no n¡¯hi hauria prou per defensar-se a l'escena internacional de la moda i la perfumeria, on les batalles es feien a Par¨ªs. ¡°Espanya estava molt mal vista en aquell moment. No ¨¦rem un pa¨ªs democr¨¤tic i no agrad¨¤vem a ning¨². Per fer negocis a Fran?a necessit¨¤vem un nom i un rostre que no fossin espanyols¡±, recorda Mariano. Jean Amic, instituci¨® de la perfumeria francesa i amic de Mariano, els va aconsellar que coneguessin un tipus anomenat Paco Rabanne. Un dissenyador nascut a Sant Sebasti¨¤ que havia revolucionat Par¨ªs el 1966 amb vestits met¨¤l¡¤lics i futuristes. Antonio i Mariano el van visitar al seu min¨²scul local de parets negres on la seva germana confeccionava peces amb alicates. Es van entendre i van signar un contracte, en ple Maig del 68, que encara avui es mant¨¦ i que ha donat fruits com 1 Million, un perfum del qual el 2011 es venia una unitat cada cinc segons a tot el m¨®n. Amb el temps, els Puig tamb¨¦ en van comprar la divisi¨® de moda, encara que durant diverses d¨¨cades es va amagar aquest vincle perqu¨¨ els francesos la sentissin com una marca pr¨°pia i no estrangera.

Al salt a Par¨ªs i a l'aventura nord-americana s¡¯hi sumava una tercera via oberta a Panam¨¤ per Mariano Puig. Amb aquests tres eixos controlats des de Barcelona i el prestigi que proporcionava una firma internacional com Rabanne, la f¨¤brica del Bes¨°s ¨Cconstru?da el 1962¨C va comen?ar a despatxar perfums per dos continents. Encara en actiu, aquest centre ¨¦s un dels cinc que avui t¨¦ la companyia i produeix 30.000 litres de perfum a la setmana i 30 milions d'unitats a l'any. En part, gr¨¤cies a l¡¯impuls de la marca Carolina Herrera. El 1988 es va llan?ar la seva primera frag¨¤ncia i el 1995 es va adquirir la divisi¨® de moda. ¡°Introduir el disseny i la internacionalitzaci¨® als anys seixanta van ser decisions revolucion¨¤ries¡±, analitza Marian Puig, fill gran de Mariano. ¡°Avui ¨¦s f¨¤cil dir-ho perqu¨¨ tothom exporta. Per¨° en aquella ¨¨poca el made in Spain estava lluny de ser un senyal de qualitat. I el disseny sonava ali¨¨ en un pa¨ªs tan poc desenvolupat¡±.

Els quatre germans Puig van formar durant d¨¨cades un nucli familiar i de decisions que tenia el seu eix a la finca les Ginesteres, que el seu pare va construir al seu poble natal als anys trenta. All¨¤ es reunia el clan. ¡°No manten¨ªem reunions estructurades¡±, assegura Jos¨¦ Mar¨ªa. ¡°Per¨° tots est¨¤vem informats. Eren consells molt informals i lleugers¡±. ¡°No sempre hem estat d'acord, per¨° ens hem posat d'acord¡±, remata Mariano. Una estructura que resultava inviable amb la grand¨¤ria de l'empresa als anys noranta i amb l'arribada de la tercera generaci¨®, formada pels 14 n¨¦ts del fundador. La primera successi¨® va estar marcada per la intu?ci¨®, per¨° calia un sistema m¨¦s professional.

La segona generaci¨® va plantejar a la tercera que fossin ells els que decidissin com volien organitzar-se. ¡°Va ser un acte de generositat per part de la segona generaci¨®, i una gran responsabilitat per a nosaltres¡±, relata Marian Puig. Ell va ser el primer n¨¦t d¡¯Antonio Puig que va treballar a la companyia. Camuflat sota el seu cognom matern, Guasch, va vendre productes Williams a Gal¨ªcia. Amb 35 anys va ser nomenat conseller delegat de Paco Rabanne a Par¨ªs i avui ocupa aquest c¨¤rrec a Isdin (participada al 50% amb la fam¨ªlia Esteve). Amb ell, s¨®n tres els cosins que han format part de l'empresa.

Es va establir un comit¨¨ format per 7 dels 14 integrants de la tercera generaci¨® que durant dos anys va tractar de destil¡¤lar la filosofia empresarial i vital de la fam¨ªlia en uns fonaments que permetessin construir el futur. De fet, un punt cr¨ªtic va ser imposar un criteri de limitaci¨® del poder del clan. Es va fixar que en els consells de les societats operatives sempre hi hauria m¨¦s membres no familiars que de familiars. Especialment, en el que decideix l'entrada a l'empresa a partir de criteris professionals. Segons Marc Puig, un altre dels fills de Mariano i actual conseller delegat i president: ¡°Una empresa familiar t¨¦ una motivaci¨® diferent. Els seus membres estan involucrats a crear alguna cosa per a la seg¨¹ent generaci¨® i que, per tant, va m¨¦s enll¨¤ de la seva pr¨°pia exist¨¨ncia o benefici. Aquest ¨¦s l'avantatge. Els riscos s¨®n el nepotisme i l'arbitrarietat en la selecci¨®. Per aix¨° els sistemes de supervisi¨® del lideratge s¨®n l'¨²nica forma de mantenir l'equilibri¡±.

Per¨° aquesta transici¨® va travessar algunes turbul¨¨ncies. ¡°Mariano Puig va entendre que necessitava directius que poguessin ajudar i per aix¨° va arribar Javier Cano¡±, assegura Eul¨¤lia Alfonso, m¨¤xima responsable de recursos humans en l'actualitat. Als noranta, Cano va aportar professionalitat i modernitzaci¨® d'equips i processos. Va presidir l'empresa entre el 2001 i el 2006 i va tancar acords que van permetre a Puig convertir-se en el l¨ªder absolut del mercat espanyol en comprar els seus principals rivals (Gal i Myrurgia). Gr¨¤cies a aix¨° es van incorporar al cat¨¤leg de Puig les marques Adolfo Dom¨ªnguez, Agatha Ruiz de la Prada i Mango. A m¨¦s, la posici¨® al mercat internacional es va afermar amb la compra de Nina Ricci el 1998. ¡°Als anys vuitanta vam comen?ar a veure que aquesta era una guerra de l¨ªders¡±, assegura Manuel Puig, fill d'Antonio, i vicepresident des del 2004. ¡°L¡¯expansi¨® internacional ja no era una opci¨®. Era imprescindible¡±. Entre el 1992 i el 2001 es van obrir nou filials i tamb¨¦ oficines a Moscou o Singapur. ¡°Antonio Puig va construir una companyia a Espanya, els seus fills la van fer internacional i els seus n¨¦ts, global¡±, assegura Robert McClatchie, exdirector general al Regne Unit.

El sistema, tot i aix¨°, mantenia la independ¨¨ncia de cada unitat de negoci fins a l'extrem. ¡°Va haver-hi un moment dif¨ªcil¡±, recorda McClatchie. ¡°La relaci¨® entre les marques estava trencada i cadasc¨² treballava pel seu compte¡±. ¡°Els equips no es parlaven¡±, segons Manuel Puig. L'estructura s'havia embolicat encara m¨¦s amb la primera f¨®rmula de govern que va triar la tercera generaci¨®, que repartia el poder entre quatre persones. Aquest esquema es va unir a un descens en les vendes, al frac¨¤s de diversos llan?aments, a la complexitat de gestionar un cat¨¤leg tan ampli i a un canvi desfavorable entre l'euro i el d¨°lar. La companyia va deixar de ser rendible i els mals resultats econ¨°mics van obligar a una reestructuraci¨® completa el 2004. ¡°Els Puig destaquen per dues qualitats: la capacitat per trobar solucions creatives i el sentit com¨² per veure si funcionen. Es permeten el coratge de somiar, per¨° tenen el coratge d'assumir el que no d¨®na resultat i canviar-ho¡±, assegura Ivan Lansberg, expert en empreses familiars que els va ajudar en la transici¨®. Finalment, es va optar perqu¨¨ Marc Puig, el quart fill de Mariano, fos el conseller delegat (i tamb¨¦ president a partir del 2007) i Manuel Puig, fill ¨²nic d¡¯Antonio, el vicepresident.

El pla de sanejament va passar per concentrar-se en el que la companyia sabia fer millor: explicar hist¨°ries a trav¨¦s de la moda i la perfumeria. La multinacional es va apartar de les activitats i productes que no anaven en aquesta direcci¨® (gels de bany o maquillatge, entre d¡¯altres) i la plantilla es va reduir un 20% entre el 2001 i el 2008. L'empresa es va reinventar. ¡°Quan les coses van comen?ar a anar malament, l'habilitat de Marc va ser salvaguardar el nom de Puig. Fins i tot en els moments adversos vam saber comunicar als treballadors que els valors seguien sent els mateixos¡±, reflexiona Eul¨¤lia Alfonso. ¡°Es va produir tamb¨¦ el canvi a una nova generaci¨® de treballadors. Vam aprendre a ser un equip, abans era m¨¦s una q¨¹esti¨® de personalitats¡±.

Despr¨¦s d'aquesta crisi, Puig va ser capa? de capturar el 20% del creixement mundial en la seg¨¹ent d¨¨cada i doblar la seva quota de mercat. Era una baralla contra titans del luxe (LVMH, Chanel...) i Puig va jugar la carta de la creativitat. Marc recorda la r¨¤bia que va sentir un mat¨ª al cotxe quan un anunci a la r¨¤dio presentava els perfums com el regal menys excitant de Nadal. Va saber que calia recuperar la capacitat d'explicar hist¨°ries i es van convertir en novel¡¤listes d'aromes. ¡°Va passar a celebrar-se que la gent s'equivoqu¨¦s¡±, analitza Jos¨¦ Manuel Albesa, que porta les regnes creatives des del 2004. ¡°L'¨²nic error que podem cometre avui ¨¦s no intentar alguna cosa nova i proposar solucions mediocres. Aquesta nova premissa va interessar persones molt arriscades, que no estaven a gust en el r¨ªgid sistema d'altres empreses del sector. Ens vam tornar molt atractius perqu¨¨ ofer¨ªem llibertat combinada amb valors familiars. Invertint la meitat que els altres aconseguim el doble a for?a de desvergonyiment i risc¡±. ¡°Solem repetir una frase que ens defineix: estem orgullosos, per¨° no satisfets¡±, sost¨¦ Javier Bach, m¨¤xim responsable de mercats i operacions des del 2009.

La gran aposta a partir dels anys noranta va ser la conquesta de la moda. La ind¨²stria ja estava present al llan?ament del perfum 212 Carolina Herrera el 1997, en qu¨¨ van participar figures com el director d'art Fabien Baron o el fot¨°graf Patrick Demarchelier. Per¨° en aquesta d¨¨cada la moda va aterrar de ple al grup amb la compra de la divisi¨® t¨¨xtil de Carolina Herrera i la de Nina Ricci. Fins llavors, encara que controlaven Paco Rabanne, era una preocupaci¨® menor. El 2000 aquesta l¨ªnia es va refor?ar amb l'obertura de la primera botiga de la marca CH Carolina Herrera, que avui t¨¦ m¨¦s d'un centenar d'espais a tot el m¨®n. ¡°Per seguir venent perfums necessit¨¤vem la moda¡±, admet Manuel Puig. ¡°Per¨° en aquesta ¨¨poca en ten¨ªem poc coneixement i aix¨° ens feia dif¨ªcil reclutar bons talents¡±.

El cop va ser captar Comme des Gar?ons, una marca japonesa de culte i una instituci¨® de l'avantguarda parisenca. El 2002, Manuel va signar un acord per produir i distribuir les seves frag¨¤ncies que els va obrir les portes de la ind¨²stria. Un any despr¨¦s, se segellava una alian?a amb Prada, un dels l¨ªders del sistema. ¡°Signar amb Prada i llan?ar 1 Million van canviar el perfil de Puig. A partir de llavors, tothom estava molt atent al que f¨¨iem¡±, recorda Jos¨¦ Manuel Albesa. Aix¨° explica per qu¨¨ Valentino va rec¨®rrer a Puig el 2010 per a la nova etapa de la casa, liderada per Maria Grazia Chiuri i Pierpaolo Piccioli.

Per¨° crear perfums per a companyies de moda que no s¨®n seves no est¨¤ exempt de riscos. ¡°Una col¡¤lecci¨® de moda dura sis mesos, un perfum pot fer-ho 40 anys¡±, sintetitza Paco Rabanne. ?s una relaci¨® complexa perqu¨¨ les frag¨¤ncies no s¨®n nom¨¦s una extensi¨® del negoci, tamb¨¦ completen el discurs d'un dissenyador. Els Puig van observar que moltes olors s¡¯esvaeixen si la divisi¨® de moda no es mant¨¦ activa. Es van especialitzar a construir marques a trav¨¦s de la moda i traduir aquesta imatge al m¨®n de les frag¨¤ncies gr¨¤cies a la narrativa dels seus productes. Van decidir recuperar el disseny de roba a Paco Rabanne (avui a c¨¤rrec de Julien Dossena) i a Nina Ricci (que acaba de passar a mans de Guillaume Henry). Per casualitat l¡¯¨¨xit m¨¦s important en aquest ¨¤mbit es va aconseguir el 3 de maig del 2011 en signar la compra d'una porci¨® majorit¨¤ria de Jean Paul Gaultier. La firma, que ha decidit aquest any abandonar el pr¨ºt-¨¤-porter i centrar-se en l'alta costura, disposa d¡¯una vigorosa l¨ªnia de perfumeria que estar¨¤ en mans de l'empresa BPI fins al 2016. ¡°Quan els vaig con¨¨ixer, va passar el que anomenen un coup de foudre¡±, explica el visceral dissenyador. ¡°Vaig saber immediatament que est¨¤vem fets els uns pels altres. Quan va arribar l'hora de triar entre dues opcions en competici¨®, la meva resposta era evident. Els vaig triar pel seu equip, per la seva humanitat i perqu¨¨ eren espanyols¡±.

El juliol del 2008, despr¨¦s del transvasament del poder, la tercera generaci¨® va retre homenatge als seus pares amb una festa a la finca de les Ginesteres a la qual van assistir tots els que havien participat en l'aventura fins llavors, des de Paco Rabanne fins a Andr¨¦ Ricard. Hi havia Enrique Puig, que va morir dos mesos despr¨¦s. Al llarg d'aquest any, tamb¨¦ s¡¯han succe?t les celebracions que han tornat a reunir els protagonistes d'aquesta hist¨°ria. Entre ells, figuren Antonio Banderas o Shakira, dels quals Puig produeix les frag¨¤ncies. Va ser precisament Enrique el que va entreveure el potencial de la col¡¤laboraci¨® amb la fama en fitxar l'actor espanyol el 1997. ¡°Si avui s¨®c Paco Rabanne ¨¦s gr¨¤cies a Puig¡±, assegura el dissenyador. ¡°Vaig trobar un segon pare a la fam¨ªlia, ja que el meu havia mort afusellat durant la Guerra Civil¡±. ¡°Amb ells sempre et sents en fam¨ªlia¡±, diu Carolina Herrera. ¡°Encara que estiguis amb centenars de persones¡±.

Acaba un centenari en qu¨¨ s'ha passat d'uns baixos a l¡¯Eixample a una torre de 22 pisos. Per¨° en comen?a un altre. Amb nous desafiaments i protagonistes. En aix¨° se centra el cas d'estudi de la Universitat de Harvard, en les hip¨°tesis de futur per a una companyia que aspira a convertir-se en el tercer productor mundial de perfumeria de luxe i controlar el 12% del mercat el 2020. ¡°M'agradaria que Puig continu¨¦s sota control familiar i que el pas de la tercera a la quarta generaci¨® es fes igual de b¨¦ que l'anterior¡±, cavil¡¤la Joan Albiol, m¨¤xim responsable financer. ¡°?s fonamental no adormir-se¡±, assegura Marc Puig. ¡°No cal continuar amb el que s'ha fet, sin¨® ser molt m¨¦s auda?. Hem de tornar a sorprendre i arriscar¡±. Una idea que segurament el seu avi Antonio aprovaria.