La fam¨ªlia Oriol reclama una her¨¨ncia milion¨¤ria als Legionarios de Cristo
El clan que va ajudar Maciel a desembarcar a Espanya pugna amb l'orde per una mansi¨®
La fam¨ªlia Oriol, art¨ªfex del desembarcament a Espanya del fundador dels Legionarios de Cristo, el capell¨¤ mexic¨¤ mort?Marcial Maciel, pugna als tribunals per recuperar una milion¨¤ria her¨¨ncia. Despr¨¦s d'abandonar la congregaci¨® pels esc¨¤ndols sexuals del pederasta Maciel, els quatre sacerdots Oriol Mu?oz ¡ªJuan Pedro, Santiago, Ignacio i Alfonso¡ª mantenen des de novembre del 2012 una demanda civil per anul¡¤lar la donaci¨® de la mansi¨® campestre Cerro del Coto. La resid¨¨ncia lliurada pel potentat clan a la mil¨ªcia religiosa ¨¦s en una de les zones m¨¦s cares de Madrid, Majadahonda. Mal¨¦n Oriol, exresponsable internacional de les consagrades (monges sense h¨¤bit), signa la reclamaci¨® als tribunals al costat dels seus germans, segons reconeix el moviment a EL PA?S.
La finca de la disc¨°rdia s'est¨¦n en un terreny de 9,7 hect¨¤rees. Inclou casa i pistes esportives. I acull l'¨²nic centre de formaci¨® a Europa de Regnum Christi, el bra? laic d'un holding religi¨®s que pilota 14 universitats, 128 col¡¤legis i reuneix 30.000 seglars en una vintena de pa?sos.
Els Oriol van lliurar l'immoble a Maciel en dues fases (1979 i 1999). La congregaci¨® admet que va utilitzar la mansi¨® per avalar una hipoteca de 6 milions d'euros el mateix any que la fam¨ªlia va sortir del moviment ultraconservador (2010). Els Legionarios defensen que el pr¨¦stec es va invertir a reformar i ampliar Cerro del Coto. Una font propera a l'operaci¨® emmarca la hipoteca en un intent de dinamitar la devoluci¨® d'aquest b¨¦ valorat en 7 milions. Els Oriol han declinat respondre a aquest diari.
Fills del matrimoni format per ??igo Mar¨ªa de Oriol Urquijo i Magdalena Mu?oz Muguiro, descendent del marqu¨¨s de Salinas, els cinc germans van entrar a la congregaci¨® a la d¨¨cada dels 80. Van ocupar, fins que en van sortir, llocs clau de l'arquitectura dissenyada per Maciel. Santiago va dirigir el madrileny col¡¤legi Everest, el primer de l'orde a Espanya. Mal¨¦n va organitzar les dones consagrades (laiques amb vots d'obedi¨¨ncia, pobresa i castedat) d'una vintena de pa?sos. Despr¨¦s de sortir del grup, la fam¨ªlia va activar la maquin¨¤ria per recuperar la seva propietat. I la seva demanda va mobilitzar la Legi¨®n. L'ordre reconeix que lluitar¨¤ als tribunals per retenir la seva mansi¨®. Al¡¤lega que mant¨¦ inalterable la finalitat religiosa recollida pels Oriol per justificar el lliurament. La finca acull avui a una trentena de dones de Regnum Christi. ¡°La congregaci¨® sempre ha complert la voluntat dels donants¡±, respon al moviment a trav¨¦s d'un q¨¹estionari. La mil¨ªcia religiosa retreu a la fam¨ªlia que present¨¦s la demanda ¡°sense negociar¡± amb el llavors director territorial de la Legi¨®n a Espanya Jes¨²s Mar¨ªa Delgado. ¡°Nom¨¦s hi va haver un acostament¡±, afegeixen. Una altra clau ¨¦s la dificultat d'anul¡¤lar una donaci¨®. ¡°No es pot recuperar un patrimoni lliurat si no s'hi va incloure una cl¨¤usula especial¡±, explica el deg¨¤ del Col¡¤legi Notarial de Val¨¨ncia, C¨¦sar Belda.
Un imperi sacsejat per la crisi
"N'hi havia per haver-nos matat. Per¨° hem aguantat...". Una portaveu dels Legionarios de Cristo a Espanya reconeix aix¨ª la tempesta perfecta que va copejar l'orde despr¨¦s que es destapessin els esc¨¤ndols sexuals de Marcial Maciel Degollado. El moviment fundat pel pederasta i morfin¨°man sacerdot, malgrat l'optimisme de la font, ha redu?t de 1.081 a 693 els religiosos en formaci¨® des del 2008. L'any passat van abandonar l'orde 29 dels seus 954 sacerdots al m¨®n, segons les seves pr¨°pies estad¨ªstiques que dibuixen un silenci¨®s ex¨¨rcit de 30.000 seglars. La Legi¨® mant¨¦ a Espanya una infraestructura educativa de 7 col¡¤legis (6.674 alumnes) i controla la Universitat Francisco de Vitoria (4.774 estudiants). El seu entramat es completa amb 128 col¡¤legis en pa?sos com M¨¨xic (86), els Estats Units (9) Xile (5) i l'Argentina (3). La mil¨ªcia pilota tamb¨¦ 14 universitats i instituts d'ensenyament superior a Xile (1), M¨¨xic (9), It¨¤lia (2) i els Estats Units (1).
Promotors d'Iberdrola i del tren Talgo, els Oriol encarnen una de les principals riqueses latifundistes espanyoles. La fortuna dels cinc germans Oriol Mu?oz superaria els 30 milions d'euros, segons el periodista d'EL PA?S Jes¨²s Rodr¨ªguez, autor de La Confesi¨®n (Debat, 2011). D'aquests diners, la fam¨ªlia n'hauria lliurat 16 milions al moviment de Maciel durant tres d¨¨cades. El seu patrimoni es completa amb la finca de 957 hect¨¤rees Los Pe?ones en Hornachuelos (C¨°rdova) valorada en 14 milions que gestiona la Fundaci¨® San Miguel. I les inversions immobili¨¤ries administrades per Javier Oriol, un dels cinc fills d'??igo Mar¨ªa de Oriol que no va pert¨¤nyer a la legi¨®. Segons el llibre de Rodr¨ªguez, l'orde va ordir una campanya ¡°d'assetjament i enderrocament¡± el 2004 perqu¨¨ els Oriol lliuressin a Maciel la resta d'una fortuna que suma 25 milions. Aquesta donaci¨® s'hauria frustrat despr¨¦s de destapar-se que Maciel (1920-2008) va ser un depredador sexual de seminaristes.
Des del seu desembarcament a Espanya el 1946 acompanyat de 32 novicis mexicans, Maciel es va fixar com a objectiu reclutar per al seu moviment neoconservador l'oligarquia franquista. La fam¨ªlia Oriol va ser el salconduit per accedir a les grans fortunes, segons totes les fonts consultades. Un testimoni recollit a?La Confesi¨®n explica aix¨ª la ¡°vict¨°ria¡± que va suposar captar l'adinerada fam¨ªlia. ¡°La meva millor pesca van ser els Oriol. Els m¨¦s rics i poderosos d'Espa?a...¡±.
?investigacion@elpais.es
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
