Els esquerrans cobren menys i altres fets sorprenents sobre ells

Els esquerrans continuen tenint arxienemics a la societat contempor¨¤nia, com les tisores, els pupitres, els obrellaunes, els quaderns d'espiral i la tinta sense assecar en aquests quaderns, entre d'altres. Per¨° almenys els prejudicis estan morint i ja no sospitem que s'associen amb el diable o que s¨®n m¨¦s propensos al crim, a m¨¦s que tampoc els intentem obligar a escriure amb la dreta.

Tot i aix¨°, seguim sense saber ben b¨¦ per qu¨¨ uns s¨®n esquerrans i d'altres dretans, i com aix¨° dep¨¨n de l'estructura del cervell o l'afecta. Us presentem alguns fets sorprenents sobre ells (i alguna llegenda urbana que es resisteix a morir).

1. Els esquerrans cobren menys que els dretans, segons un estudi?recent?de la Kennedy School of Government de Harvard que analitza tres enquestes a llarg termini nord-americanes i dues m¨¦s de brit¨¤niques en qu¨¨ es recullen dades sobre la m¨¤ de prefer¨¨ncia, nivell d'educaci¨® i sous. El treball explica que entre un 11% i un 13% de la poblaci¨® ¨¦s esquerrana i que guanyen entre un 10% i un 12% menys que els dretans. I a m¨¦s, obtenen resultats entre un 3% un 4% pitjors en matem¨¤tiques i proves de lectura. Segons l'autor, les difer¨¨ncies es redueixen considerablement quan s'eliminen factors ambientals. Per exemple, en el cas dels esquerrans amb mare esquerrana, per als quals l'aprenentatge hauria estat m¨¦s senzill.

2. Podrien ser m¨¦s creatius. Encara que puguin tenir-ho una mica m¨¦s dif¨ªcil de mitjana, tamb¨¦ hi ha altres investigacions que apunten, per exemple, al fet que hi ha m¨¦s esquerrans del que caldria esperar en professions i estudis com arquitectura i m¨²sica. Aquesta associaci¨® entre esquerrans i creativitat podria ser perqu¨¨ el seu cervell t¨¦ una estructura m¨¦s flexible o, simplement, perqu¨¨ han apr¨¨s a desenvolupar solucions m¨¦s imaginatives en trobar-se amb un m¨®n preparat per a dretans. De totes maneres, cal apuntar que molts d'aquests estudis es posen sovint en dubte, perqu¨¨ no tenen mostres prou ¨¤mplies.

3. El cervell dels esquerrans mostraria una estructura m¨¦s flexible i sim¨¨trica que el dels dretans, segons el neurogeneticista Daniel Gerschwind. La prefer¨¨ncia per una m¨¤ o l'altra respon a l'asimetria del cervell, encara que el proc¨¦s no es coneix clarament. Per exemple, l'activitat del llenguatge es troba sobretot al costat esquerre del cervell en el cas dels dretans. Per a molts esquerrans aquesta configuraci¨® ¨¦s igual, mentre que d'altres tenen localitzada aquesta activitat a l'hemisferi dret o distribu?da entre tots dos. Cal recordar que, encara que ¨¦s cert que els hemisferis tenen funcions diferents, no hi ha una divisi¨® tan clara com es diu a vegades.

4. Cinc dels ¨²ltims set presidents nord-americans han estat esquerrans, incloent-hi Barack Obama. Un 71% davant d'aquest 11-13% que seria d'esperar. O set dels ¨²ltims quinze (un 47%). No ¨¦s tan estrany si tenim en compte que la mostra ¨¦s petita. ?s a dir, hi ha pocs presidents dels Estats Units, per la qual cosa ¨¦s m¨¦s f¨¤cil obtenir un resultat extrem.

5. El percentatge d'esquerrans s'ha mantingut m¨¦s o menys constant a la hist¨°ria, com es dedueix de l'estudi de les pintures rupestres del Paleol¨ªtic. La prefer¨¨ncia majorit¨¤ria per la dreta hauria nascut ben r¨¤pid: hi ha f¨°ssils d'Australopithecus que mostren ferides al cap fetes per dretans. Tot i aix¨°, no podem oblidar que els esquerrans haurien tingut un avantatge significatiu en el cas dels combats cos a?cos, com s'explica a continuaci¨®.

6. ?s molt probable que un esquerr¨¤ et guanyi jugant a tennis, a boxa, a esgrima o a qualsevol esport que impliqui un un contra un. El motiu ¨¦s que un esquerr¨¤ est¨¤ acostumat a enfrontar-se a un dret¨¤, mentre que un dret¨¤ tamb¨¦ s'enfronta m¨¦s sovint a altres dretans. Hi ha estudis que mostren que els esquerrans estan sobrerepresentats en aquests esports, com en el cas del tennis. John McEnroe, Jimmy Connors, Martina Navratilova, Monica Seles i Rafa Nadal en s¨®n alguns exemples.

7. Els esquerrans s'han enfrontat a molts prejudicis: per exemple, Cesare Lombroso, pare de la criminologia moderna, assegurava que entre els criminals hi havia m¨¦s esquerrans que dretans. Tamb¨¦ es creia err¨°niament que els esquerrans corrien m¨¦s risc de tenir esquizofr¨¨nia. I durant un cert temps fins i tot es pensava que vivien menys, encara que l'explicaci¨® era senzilla: com m¨¦s gran fos una persona esquerrana, m¨¦s probable era que l'haguessin obligat a fer servir la m¨¤ dreta de nen, per la qual cosa els esquerrans ¡°actius¡± estaven infrarepresentats en els grups de major edat.

8. La paraula "esquerr¨¤" t¨¦ un origen despectiu en algunes lleng¨¹es.?En catal¨¤, "esquerre" t¨¦ un?origen prerom¨¤, d'un mot ib¨¨ric emparentat amb el basc o d'un mot ja basc, i que seria un compost d'"esku", que significa?"m¨¤", i d'un adjectiu semblant a "okerr", que vol dir?"tort, defectu¨®s".?En castell¨¤, "zurdo"?tot i?que es tracta d'un terme d'etimologia incerta, podria provenir del celta "tsucca", que significaria tal¨°s, totxo, persona maldestra i obtusa. A m¨¦s, l'adjectiu "sinistre" procedeix del llat¨ª "sinister", que significa "esquerra". En altres idiomes trobem connotacions similars per al costat esquerre: en angl¨¨s, "esquerr¨¤" ¨¦s "left-handed" i "esquerra", "left", que prov¨¦ de "lyft", paraula que en angl¨¨s antic significava "feble". En franc¨¨s, igual que en catal¨¤ i castell¨¤, es perd el "sinister" per un terme una mica m¨¦s neutre, que en aquest cas ¨¦s "gauche" ("esquerr¨¤" ¨¦s "gaucher"). Tot i aix¨°, origin¨¤riament aquesta paraula significaria "inc¨°mode".

9. La majoria de mam¨ªfers tamb¨¦ t¨¦ un costat preferit, ja que aix¨° ajudaria a fer que l'aprenentatge fos m¨¦s r¨¤pid, en practicar sobretot amb una m¨¤ o pota davantera. En el cas de gossos i gats, aproximadament la meitat serien esquerrans. Pel que fa als primats, hi ha estudis que diuen que els ximpanz¨¦s s¨®n dretans, d'altres que s¨®n esquerrans i finalment alguns apunten que la pregunta no t¨¦ sentit, ja que aquesta prefer¨¨ncia ¨¦s posterior al desenvolupament del llenguatge.

10. Alguns esquerrans famosos: Bill Gates, Napole¨® Bonaparte, Leonardo da Vinci, Marie Curie, Jimi Hendrix, Scarlett Johansson, Elisabet II d'Anglaterra, Paul McCartney, Greta Garbo i Ned Flanders.

11. A mesura que ens fem grans, millora la nostra habilitat amb les dues mans. O ens tornem igual de maldestres amb totes dues, segons es miri.