¡°No crec que hi hagi res radicalment nou en la literatura actual¡±

Amb gaireb¨¦ 85 anys, Harold Bloom?continua?sent un col¨®s entre els cr¨ªtics, encara ple de la florent excentricitat i del geni llegendari que l'ha erigit en un dels pocs erudits c¨¨lebres del nostre temps. Malgrat la seva mala salut de ferro, acaba de lliurar als seus editors un llibre sobre el sublim als Estats Units que es publicar¨¤ a la primavera: The Daemon Knows: Literacy, Greatness and the American Sublime (El geni coneix: alfabetitzaci¨®, grandesa i sublimitat als Estats Units) que coincidir¨¤ a Espanya amb l'edici¨® de Poetas y poesias?(P¨¢ginas de Espuma). Est¨¤ embrancat tamb¨¦ en un altre assaig sobre Shakespeare, tema d'un dels seus llibres m¨¦s renovadors, Shakespeare, la invenci¨®n de lo humano.

Bloom, ¡°secularista amb inclinacions gn¨°stiques¡±, persisteix en el setge permanent a la manera en qu¨¨ la influ¨¨ncia s'exerceix en la literatura d'imaginaci¨®, i la idea que belluga entre el conflicte i la tensi¨®. Molt m¨¦s que disposat a comentar l'estat de la cr¨ªtica liter¨¤ria actual que la seva pr¨°pia obra, va rebre EL PA?S a casa seva a New Haven, Connecticut.

No crec que en la literatura actual hi hagi res radicalment nou

La pres¨¨ncia de Bloom ha sacsejat profundament les torres de l'acad¨¨mia, malgrat haver complert ja el seu seixant¨¨ any a la Universitat de Yale, al seu ¡°departament d'una sola persona¡±. ¡°Vaig deixar el departament de Literatura Anglesa i em vaig convertir en professor Sterling del departament Bloom el 1976¡±, recorda. Des d'aquesta talaia ha aixecat una fortalesa entorn d'El canon occidental, una de les seves obres m¨¦s influents, contra els usurpadors de la primacia est¨¨tica: cr¨ªtics marxistes, feministes, historicistes de nou encuny, tot aquell que llegeixi un poema com a document social o barregi pol¨ªtica o ideologia amb la literatura. Denomina ¡°escola del ressentiment¡± aquesta lectura tendenciosa i els seus practicants, ja que sost¨¦ que la lectura ¡°acurada i escrupolosa, desinteressada¡± ¨¦s un art que agonitza.

Jeanne, la seva esposa, estava el dia de la trobada a la cuina i Bloom es va asseure davant una gran taula de fusta, amb un estil de trencad¨ªs, amb una tassa infantil d'aigua i el caminador ben a la vora.

A la pregunta sobre l'erosi¨® de la llengua en l'era d'Internet, que redefineix els ressenyistes i redactors de bit¨¤coles autodenominats cr¨ªtics, respon: ¡°La majoria dels qui s'anomenen a si mateixos poetes nom¨¦s s¨®n versificadores. I la majoria dels qui es diuen a si mateixos cr¨ªtics no ho s¨®n de cap manera, es tracta de periodistes, o d'ide¨°legs o propagandistes¡±. Bloom cita el doctor Johnson: ¡°Continua sent el cr¨ªtic literari m¨¦s important d'Occident i el meu heroi: la funci¨® de la veritable cr¨ªtica ¨¦s enaltir la mera opini¨® en coneixement. No m'interessa la gent que ostenta una opini¨® sense coneixement¡±.

I qu¨¨ fa a un veritable cr¨ªtic? ¡°Un profund coneixement de la filologia, del grec i del llat¨ª, del proven?al i de l'hebreu, a m¨¦s de les lleng¨¹es rom¨¤niques, i la hist¨°ria de l'idioma angl¨¨s. La gent ignora aquestes coses, i no semblen preocupar-los. Jo dic als meus alumnes que s'a?llin quan un poema o un passatge de prosa els trobi o els enalteixi fins al coneixement, i llegeixin en veu alta, cantin fins que el posseeixin, el facin seu de mem¨°ria. Aquest ¨¦s el veritable coneixement en el camp de la literatura. La mem¨°ria ¨¦s en veritat la mare de les muses. Mai no he escrit un poema perqu¨¨ no puc oblidar que jo mateix s¨®c una encarnaci¨® de la mem¨°ria¡±.

S¨®c un professor, i estic molt esgotat, per¨° no penso retirar-me¡±

Les persones semblen estar buscant heralds de la novetat, comissaris del coneixement veritable, per¨° el comer? sembla preferir una altra cosa, estem vivint l'oc¨¤s de les humanitats, dels diaris i les revistes serioses? ¡°Cada dia rebo correus electr¨°nics de persones de tot el m¨®n i el seu lament ¨¦s el mateix: ¡®llegim escombraries¡±. Aix¨ª que un cr¨ªtic veritable ¨¦s una mena de profeta i potser assistim a una imminent edat en qu¨¨ els profetes tornin? ¡°Els bons lectors saben per instint qui ¨¦s i qui no ¨¦s un cr¨ªtic. Hi ha milions de persones que m'anomenen mestre, la qual cosa ¨¦s una lli?¨® d'humilitat, per¨° comprenc qu¨¨ volen dir. Per a mi l'ensenyament, la lectura i l'escriptura s¨®n tres noms d'una sola activitat. S¨®c un professor, i estic molt esgotat, per¨° no penso retirar-me. Bloom s'aixeca una vegada m¨¦s i s'excusa, arrossegant els peus pel passad¨ªs amb l'ajut del seu caminador fins al lavabo: "Estic sotm¨¨s a di¨¤lisi", diu gaireb¨¦ en to de disculpa. Pregunto sobre el pensament m¨¤gic en la literatura: ¡°?s una modalitat diferent de la poesia, per¨° ¨¦s poesia. El m¨¦s pol¨¨mic que he dit o escrit of¨¨n els ortodoxos de la fe, ja siguin cristians, musulmans o jueus, i ¨¦s que Jahv¨¨, Jes¨²s i Al¡¤l¨¤ s¨®n personatges literaris. I per aix¨° la noci¨® de matar la gent en nom d'un personatge literari ¨¦s una obscenitat. Per¨° ho fem, aix¨° ¨¦s el que est¨¤ passant actualment sense parar a S¨ªria i l'Iraq, a Palestina¡±.

A la primavera es publicar¨¤ a Espanya el seu llibre 'Poes¨ªa y poetas'

Sobre l'estat de la literatura diu: ¡°No em sembla que en la literatura contempor¨¤nia, ja sigui en angl¨¨s, als Estats Units, en espanyol, catal¨¤, franc¨¨s, itali¨¤, en les lleng¨¹es eslaves, hi hagi res radicalment nou. No hi ha grans poetes com Paul Val¨¦ry, Georg Trakl, Giuseppe Ungaretti i el meu predilecte entre els espanyols, Luis Cernuda, o novel¡¤listes com Marcel Proust, James Joyce, Franz Kafka i Beckett, l'¨²ltim de la gran estirp. Borges era fascinant, per¨° no un creador¡±. I qu¨¨ en pensa de l'obra de Bola?o, amb el qual va mantenir correspond¨¨ncia? ¡°Aqu¨ª hi ha alguna cosa, ja ho veurem. Vam tenir les nostres difer¨¨ncies, encara que va dir que vaig exercir influ¨¨ncia sobre ell. Alguns dels poetes sud-americans s¨®n molt vigorosos, com aquest que fins i tot ¨¦s m¨¦s gran que jo, Nicanor Parra. I Vallejo ¨¦s un poeta notable. I, per descomptat, Octavio Paz, un escriptor molt vigor¨®s tant en prosa com en vers, i un amic molt estimat¡±.