Cardona es resisteix a ser petit

El passat heroic de Cardona (Bages) es deixa veure per tot el centre del poble. El record de la resist¨¨ncia cardonina, com l¡¯¨²ltima ciutat a capitular davant les tropes borb¨°niques el 1714, impregna els seus records i l¡¯orgull de la vila, amb reconeixements repartits per tots els cantons de l¡¯Ajuntament. A la Casa Consistorial, per¨°, els esfor?os tres-cents anys m¨¦s tard estan centrats a resistir-se a un altre setge: el del descens de la poblaci¨®. El municipi corre el risc d¡¯arribar al 2015 amb menys de 5.000 habitants, la xifra que marca la frontera entre un poble mitj¨¤ i un de petit i que suposa un descens de les ajudes de l¡¯Estat i del nombre de regidors que podran escollir a les municipals del 2015.

¡°La poblaci¨® ha anat disminuint en un descens constant¡±, explica l¡¯alcalde, Ferran Estruch (Esquerra Republicana). El municipi t¨¦ empadronats 4.921 habitants, i ha iniciat una campanya per tenir-ne 5.000 a finals d'any ¨Ci evitar aix¨ª els problemes immediats¨C i assegurar un creixement poblacional a mitj¨¤ termini que li suposi no tornar a fregar aquestes xifres. La crida a empadronar-se s¡¯ha fet amb cartells (amb tres s¨ªmbols d¡¯admiraci¨® ¨CEmpadronar-se ¨¦s f¨¤cil!!! Empadrona¡¯t al teu Ajuntament) i una carta enviada als ve?ns del municipi, esperant que aquells que hi viuen per¨° tenen el padr¨® en una altra ciutat ajudin el poble a mantenir-se. ¡°Necessitem una nova repoblaci¨®¡±, clama l¡¯alcalde a la carta enviada als ve?ns.

La poblaci¨® ha anat disminuint en un descens constant

La sort de Cardona ha anat lligada, al segle XX, a les mines de sal. L¡¯inici de l¡¯explotaci¨®, als anys trenta, va suposar un boom de poblaci¨®: de 4.820 a 6.572 habitants en una d¨¨cada. En l¡¯esplendor de la factoria hi havia mil llocs de feina directes i centenars d¡¯indirectes que en depenien, el registre comptava 8.000 persones i el nivell de renda era envejable per als ve?ns. Per¨° la f¨¤brica va tancar el 1990, i els mateixos habitants que havia portat, se¡¯ls va endur: entre el 1991 i el 1996 la poblaci¨® va passar de 7.394 persones a 5.882. I des d¡¯aquell any el declivi ha estat gradual i inexorable. Fins i tot en ple boom immobiliari, la poblaci¨® anava caient. Encara que fos un habitant menys, com va passar del 2005 al 2006.

¡°Hem anat pensant coses per solucionar-ho, per¨° la crisi tamb¨¦ afecta¡±, argumenta l¡¯alcalde, que ha viscut al llindar dels 5.000 tot el mandat. Si l¡¯1 de gener no supera aquesta barrera, perdr¨¤ subvencions estatals (pot rebre uns 85.000 euros menys, per un pressupost aproximat de 4,5 milions) i hi haur¨¤ menys regidors en disputa a les eleccions, onze, pels tretze actuals. Els serveis p¨²blics que ofereix els podr¨¤ mantenir sempre que sigui viable econ¨°micament, com qualsevol altre municipi. Estruch vol evitar un efecte crida que tapi la crisi durant uns mesos per tornar-hi a ser l¡¯any seg¨¹ent. Per aix¨° la campanya t¨¦ un vessant immediat per sumar 79 habitants per¨° tamb¨¦ un pla a mitj¨¤ termini perqu¨¨ en vinguin m¨¦s, amb subvencions per al lloguer (fins al 50% del preu, en funci¨® de la renda), la reforma de les col¨°nies mineres per oferir-ne les cases a un preu assequible i la promoci¨® econ¨°mica per crear llocs de feina.

Com ha reaccionat el poble a la campanya? Aquest dimarts al mat¨ª, una senyora al llindar de la vuitantena entrava a l¡¯Ajuntament amb un paper a la m¨¤. A la primera funcion¨¤ria que troba a la petita entrada municipal, li pregunta: ¡°M¡¯he de censar? ?s que ja ho estic¡±. ¡°Tranquil¡¤la, dona¡±, li respon la treballadora, amb mig somriure. ¡°Aix¨° ¨¦s per a la gent que no est¨¤ registrada¡±. No ¨¦s l¡¯¨²nica que dubta, confirma l¡¯alcalde. ¡°Molta gent gran em ve i em diu: ¡®Que ens hem d¡¯apuntar?¡¯. ¡®No, dona, si fa 60 anys que vius aqu¨ª!¡¯, els responc¡±.

La sort de Cardona ha anat lligada, al segle XX, a les mines de sal

¡°Segur que fem tard¡±, diu, pessimista, en Jaume, de 46 anys, propietari de l¡¯ag¨¨ncia de viatges Vila Ducal, al centre del municipi. ¡°Fa anys que la poblaci¨® va baixant. Per¨° ¨¦s ara, quan estem a 4.900, que es veu el problema¡±, lamenta. El carrer comercial on at¨¦n ¨¦s pr¨¤cticament buit un dimarts al mat¨ª, per¨° s¡¯anima els dissabtes i especialment els diumenges, quan hi ha mercat, explica. En Jaume ha rebut la carta de l¡¯alcalde, per¨° no sap les conseq¨¹¨¨ncies de perdre ve?ns. ¡°No s¨¦ si perdrem el CAP, si deixaran d¡¯haver-hi serveis¡±, dubta, per¨° treu import¨¤ncia al descens de poblaci¨®: ¡°Tamb¨¦ hi ha pobles de 3.000 habitants¡±.

L¡¯Andr¨¦s, de 56 anys, recorda el tancament de la mina mentre pren una cervesa en un dels bars del centre. ¡°Va marxar gent, i el poble va quedar-se m¨¦s unit¡±. Tampoc pateix per la baixada de poblaci¨®: ¡°Mentre m¡¯arribi la pensi¨®¡­¡±. ¡°Molta gent jove ha marxat i la poblaci¨® ha envellit¡±, explica Alferd Sunyer, testimoni directe del poc creixement vegetatiu de la poblaci¨®: ¨¦s el propietari de la funer¨¤ria, que ara, quan s¡¯ha jubilat, porten el fill i la jove i que ha tingut un inici de mes de desembre amb molta feina: sis difunts.

De joves, al poble, en queden, per¨°. Com l¡¯Anna, propiet¨¤ria del Catalunya Caf¨¨, que als 26 anys ha vist com molts companys tornaven al municipi despr¨¦s de marxar a estudiar a Barcelona. ¡°Una altra cosa ¨¦s que estiguin empadronats¡±, diu, abans d¡¯aclarir que a casa tots consten correctament al registre municipal. L¡¯Andreu i la Vict¨°ria, dos estudiants de 20 anys, ho tenen clar: ells s'hi quedaran. ¡°Ens agrada, i la gent en general es queda. Li agrada l¡¯ambient, que ¨¦s tranquil, i ens coneixem tots¡±.

El pla de l¡¯alcalde passa, tamb¨¦, per canviar el model de ciutat. Cardona va sobreviure al tancament de la mina ¨Cla poblaci¨® era pessimista¨C gr¨¤cies a la construcci¨® d¡¯un pol¨ªgon industrial i al turisme. Ara l¡¯alcalde vol aprofitar els sectors en al?a a la poblaci¨® (la fusta i l¡¯agroalimentari), continuar explotant el fil¨® del turisme (nom¨¦s a la visita guiada de les mines de sal hi van participar l¡¯any passat 100.000 persones) i sumar-ne un de nou, el de la salut.

El cardi¨°leg Valent¨ª Fuster, fill adoptiu de Cardona (tota la fam¨ªlia de la seva dona ¨¦s cardonina) ha iniciat un pla pilot al municipi per convertir-lo en una comunitat saludable, un projecte que combina el treball cardiovascular per a tots els segments de la poblaci¨®, el model urb¨¤, i els esdeveniments. Amb els diners del projecte (el 75% provinents de la fundaci¨® de Fuster i el 25% de l¡¯Ajuntament) es renovar¨¤ la zona esportiva i l¡¯antic cinema es convertir¨¤ en un centre de convencions.

L¡¯alcalde reconeix que, m¨¦s enll¨¤ dels motius econ¨°mics i pol¨ªtics, en la seva resist¨¨ncia tamb¨¦ hi ha l¡¯orgull. L¡¯orgull d¡¯una ciutat ¡°que tenia el 14% de Catalunya, i el rei sense corona¡±. Estruch no vol tornar als 8.000 habitants, per¨° s¨ª que li agradaria ser l¡¯alcalde d¡¯un municipi que superi c¨°modament els 5.000 i sigui ¡°un poble diferent¡±. Ell est¨¤ esperan?at. Cardona vol continuar sent un poble resistent, aquest cop al seu propi declivi.

?

Portada elpais.cat