Qu¨¨ queda dels exploradors rom¨¤ntics?

Qu¨¨ queda de l¡¯explorador de segles passats? Qu¨¨ queda de Darwin? Qu¨¨ queda d¡¯Amundsen, de Scott, de Shackleton? Aquestes preguntes ha plantejat el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona a Elogi de l¡¯aventura, un cicle de tres confer¨¨ncies de cient¨ªfics que aquest dimecres ha tancat Sergio Rossi, bi¨°leg mar¨ª i escriptor de Barcelona resident a M¨¨xic (ai... les retallades en investigaci¨®!), que l¡¯escriptor i periodista Xavi Ay¨¦n presenta com un aventurer renaixentista. ¡°No som hereus d¡¯aquells descobridors¡±, comenta Rossi, al final de la xerrada. ¡°Nom¨¦s podem ser-ho pel que fa a la curiositat, perqu¨¨ la resta ha canviat tant...¡±

Els canvis s¨®n evidents. Ja no parlem d¡¯aventurers que, amb salacot i matxet, emprenien un viatge incert, molt possiblement sense retorn; ara parlem de cient¨ªfics acreditats, connectats en tot moment a la civilitzaci¨®, disposats a passar temporades en territoris inh¨°spits per¨° sempre amb bitllet de tornada. Rossi ha participat en tres expedicions ant¨¤rtiques des de l¡¯any 2000 (aix¨° vol dir que ha passat una mica m¨¦s de mig any de la seva vida sense veure res que no fos gel).

Qui s¨®n els aventurers d¡¯avui? Sembla que hagin de ser els astronautes, o els que dirigeixen una sonda espacial i la fan aterrar (acometar?) en la superf¨ªcie d¡¯un cometa. Per¨°, m¨¦s aviat, els exploradors d¡¯avui s¨®n els cient¨ªfics que segueixen buscant els l¨ªmits del planeta. Sergio Rossi ha voltat pels set mars estudiant coralls, meduses, corrents marins... per¨°, sobretot, ha conegut l¡¯Ant¨¤rtida, ¡°l¡¯¨²ltim territori verge del planeta: nom¨¦s hi ha fred, gel, aigua congelada i vent, aparentment¡±, diu. ?s territori hostil.

¡°Darwin no tindria ni una oportunitat¡±, diu Sergio Rossi

La ci¨¨ncia.?¡°En un m¨®n on imperen les presses, l¡¯¨¤nsia de resultats, la competitivitat, el naturalista tradicional ¨¦s desprestigiat¡±, es lamenta el bi¨°leg. ¡°Darwin, que potser va trigar 20 anys a escriure L¡¯origen de les esp¨¨cies, avui no tindria ni una oportunitat¡±, sentencia Rossi, que critica que hi hagi tants investigadors que nom¨¦s fan feina de laboratori o de despatx, relegant l¡¯observaci¨® a mirar v¨ªdeos.

Descobertes.?Encara hi ha molt per descobrir a la Terra. Superada la barrera, gaireb¨¦ f¨ªsica, dels corrents marins que envolten l¡¯Ant¨¤rtida, l¡¯explosi¨® de vida submarina que hi han trobat els cient¨ªfics ¨¦s insospitada. ¡°Ning¨² no s¡¯esperava trobar el paisatge viu que hi ha sota aig¨¹es que estan entre -1,8 i 2 graus cent¨ªgrads: un bosc animal de gorg¨°nies, de coralls, d¡¯esponges, que no t¨¦ res a envejar als esculls de coralls¡±. El fred fa que les part¨ªcules en suspensi¨®, aliment d¡¯aquestes esp¨¨cies, es mantinguin molt de temps en condicions.

Els riscos.?¡°Les expedicions fins al segle passat eren miserables¡±, subratlla el cient¨ªfic. Ara els investigadors viatgen cap a indrets inh¨°spits per¨° connectats permanentment a sat¨¨l¡¤lits. ¡°Si ens passa qualsevol cosa, ens vindran a buscar¡±. Anar ara a l¡¯Ant¨¤rtida, on el r¨¨cord de baixa temperatura registrada ¨¦s de 89 graus cent¨ªgrads sota zero, ¨¦s com un viatge de plaer, si ho comparem amb anys enrere.

Canvi clim¨¤tic.?No es pot oblidar una q¨¹esti¨® cr¨ªtica com l¡¯escalfament del planeta. ?s un problema global que a l¡¯Ant¨¤rtida es detecta en tota la seva cruesa, per¨° cal tenir sempre present que cada pe?a del puzle ¨¦s important: la desforestaci¨® a l¡¯Amazones, la desertitzaci¨® del Sahel, les inundacions al sud-est asi¨¤tic... El desgla?ament dels casquets polars ¨¦s preocupant. Si es descongel¨¦s el 100% de l¡¯Ant¨¤rtida, el nivell del mar pujaria 70 metres. ¡°No passar¨¤¡±, ens ¡®tranquil¡¤litza¡¯ Rossi, ¡°per¨° pensar que es fongui el 10% del gel ant¨¤rtic no sembla tan ut¨°pic. I l¡¯aigua a la Terra pujaria 7 metres. Un pa¨ªs com Bangladesh, per exemple, desapareixeria¡±.

Agressions (a banda de la humana). Els icebergs s¨®n cada cop una amena?a m¨¦s gran. En les darreres d¨¨cades els blocs de gel a la deriva han passat de ser 80.000 o 90.000 a ser-ne uns 250.000 a causa d'un despreniment que cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual. ¡°Imaginem-nos el que pot arribar a destrossar un bloc de gel de 100 quil¨°metres de llarg (com de Barcelona a Tarragona...), i de 150 metres de gruix quan topa amb el fons mar¨ª!¡±, afirma l¡¯escriptor, alarmat. La quarta pertorbaci¨® natural al planeta s¨®n els icebergs, despr¨¦s de les erupcions volc¨¤niques, els terratr¨¨mols i els huracans, i abans que els incendis.

Tractat Ant¨¤rtic. La preservaci¨® de l¡¯Ant¨¤rtida, aut¨¨ntic term¨°stat del planeta, ¨¦s clau. Hi ha un tractat internacional que recalca que no pertany a ning¨²... ¡°Per¨° sempre es pot fer la lectura que una cosa que no pertany a ning¨² ¨¦s com si fos de tots¡±, diu Rossi amb preocupaci¨®. Els recursos que hi ha sota els quil¨°metres de gel s¨®n inimaginables. ¡°Alg¨² es pensa que un tractat internacional tindr¨¤ algun valor quan l¡¯¨¦sser hum¨¤ tingui els mitjans t¨¨cnics per aprofitar-se'n?¡±.