T. S. Eliot

Recordo una hist¨°ria narrada per Julio Cort¨¢zar en un dels seus llibres, potser La vuelta al d¨ªa en ochenta mundos: un artista suposadament desequilibrat rep a la cel¡¤la en qu¨¨ es troba, en una instituci¨® per a malalts mentals, la visita d¡¯un inspector; a la paret hi ha un gargot que no representa res de res; l¡¯inspector li pregunta: ¡°I aix¨°, qu¨¨ significa?¡±; l¡¯artista agafa un full de paper, en fa una mena de trompeta, bufa, fa un so, i despr¨¦s li respon. ¡°Representa aix¨°¡±. ?s a dir: entre all¨° no directament significant a la paret de la cel¡¤la i all¨° no directament significant en el so de la trompeta de paper, no hi ha cap difer¨¨ncia: el sentit continua verge, immaculat, no trobat; i ¨¦s cosa de l¡¯int¨¨rpret ¡ªl¡¯inspector en el cas de la hist¨°ria¡ª buscar el significat d¡¯una obra d¡¯art entre les escletxes del dibuix, del so o de la paraula. (Per cert: mai no es demana a la m¨²sica instrumental que tingui un sentit clar; com a molt, aix¨° se li demana a una can?¨® o a una ¨°pera, com si el regne de la paraula fos l¡¯¨²nic en qu¨¨ pogu¨¦s aflorar la significaci¨®.)

En agafar per quarta o cinquena vegada el poema, en sis seccions, Ash Wednesday (Dimecres de cendra), a prop¨°sit d¡¯una nova edici¨® que recomano als lectors ¡ªT.S. Eliot, Poemes 1925-1930. Els homes espantall / Dimecres de Cendra / Poemes d¡¯Ariel, traducci¨® i notes d¡¯Alfred Sargatal, Barcelona, Adesiara, 2014¡ª, m¡¯ha vingut al cap aquella an¨¨cdota de l¡¯artista ¡°inefable¡±: perqu¨¨ mai la bona poesia no ha accedit al sentit d¡¯una manera immediata, i calen moltes lectures, o molta d¡¯exegesi, per fer-se una idea del sentit que amaguen aquesta i altres composicions de T. S. Eliot.

Un no triga a concloure que, llevat el cas de la poesia circumstancial o propagand¨ªstica (Brecht, tot sovint; Espriu gaireb¨¦ sempre; Auden al poema Spain, del qual va renegar), tot poema t¨¦ unes arrels d¡¯ordre religi¨®s o metaf¨ªsic dif¨ªcils de desenterrar. Potser sense aquests elements, que semblen un a priori en tota la poesia moderna i contempor¨¤nia del continent, seria inconcebible parlar de poesia i d¡¯un poeta. Repasso el panorama de la poesia europea del XIX i XX i veig com s¡¯alcen, en aquest sentit, tres gegants: Baudelaire, Rilke i T. S. Eliot. Baudelaire ¨¦s un poeta cristi¨¤ en qu¨¨ la pietat sempre resulta temperada per una f¨²ria tardorom¨¤ntica m¨¦s evident que cap altra cosa en el seu poemari; Rilke ¨¦s un poeta metaf¨ªsic de primera classe, per¨° amb una religi¨® molt vaga, que no suposa cap altra jerarquia que la d¡¯uns ¨¤ngels inconcrets, m¨¦s amunt dels quals es trobaria una esp¨¨cie de D¨¦u que nom¨¦s ¨¦s aproximadament cristi¨¤; Eliot, a difer¨¨ncia dels altres dos, va ser un poeta missaire ¡ªen especial despr¨¦s de la seva conversi¨® a l¡¯anglocatolicisme, abans dels poemes de Dimecres de Cendra¡ª, i va ser l¡¯¨²nic que va barrejar aquesta llum amb les ombres o tenebres que diposita en el m¨®n la hist¨°ria contempor¨¤nia: no cal ni esmentar el car¨¤cter secular, a m¨¦s de metaf¨ªsic, que t¨¦ el gran poemari d¡¯Eliot, La terra gastada: Post tenebras spero lucem (Job, 17,12, en versi¨® vulgata), podria ser el lema del poema d¡¯avui, tant com de l¡¯altre.

Per¨° hi ha un altre element que el diferencia dels altres dos gegants que hem dit: Eliot posse?a una cultura liter¨¤ria extraordin¨¤ria, asfixiant i tot. No solament queda clar que el poema central del llibre d¡¯avui remet a un dia de purificaci¨® i a un memento mori, sin¨® que, endem¨¦s, el poema ¨¦s ple de refer¨¨ncies ad¨¦s b¨ªbliques, ad¨¦s dantesques, ad¨¦s trobadoresques, ad¨¦s stilnovistes. Tot el poema sembla una ascensi¨® a l¡¯estil de la m¨ªstica espanyola si no fos que acaba amb el valor i la sobirania de la Paraula i no del silenci ¡ªel Verb de Joan Evangelista¡ª; tot el poema sembla un recorregut, com ho ¨¦s l¡¯escala en la Commedia de Dante, cap a una visi¨® no tan absoluta com la de l¡¯itali¨¤, per¨° igualment religiosa: cap a la serenitat de Maria, sobirana en aquell jard¨ª que sempre representa el contrari, en el cas d¡¯Eliot, del bullici del m¨®n i el frenes¨ª de la ciutat dels homes.

Un dia van preguntar-li a Eliot quin sentit tenien els ¡°tres lleopards blancs¡± (millor sense ep¨ªtet) de la secci¨® II del poema. Ell es va mirar l¡¯interrogador i es va limitar a recitar el vers: ¡°Lady, three white leopards sat under a juniper-tree¡±. Ara, interpretem-ho.