¡°Per a una independ¨¨ncia cal una supermajoria, un suport del 60%¡±

Els nacionalismes i la seva ¨¨tica, la just¨ªcia i l¡¯estabilitat en els Estats multinacionals, i com s¡¯acomoda (o ho haurien de fer) la diversitat cultural i moral en les societats democr¨¤tiques liberals ¨¦s el pa nostre de cada dia de Daniel Weinstock (Mont-real, 1963), antic professor de Filosofia de la Universitat de Mont-real i avui director del canadenc McGill Institute per la Sanitat i la Pol¨ªtica Social a la universitat del mateix nom, una de les 25 millors del m¨®n, segons alguns r¨¤nquings. Un punt de vista necessari, el seu, si passa per la Catalunya del 2014.

Pregunta. El creixement mete¨°ric de l¡¯independentisme catal¨¤ t¨¦ el seu paral¡¤lelisme al Quebec?

Resposta. L¡¯independentisme catal¨¤ d¡¯ara em recorda molt l¡¯independentisme quebequ¨¨s dels setanta, quan va assolir el poder per primera vegada. Despr¨¦s es va anar institucionalitzant. El Partit Quebequ¨¨s ha governat 20 dels darrers 40 anys dedicat al secessionisme, per¨° tamb¨¦ a gestionar el pa¨ªs. Aquell atractiu rom¨¤ntic dels inicis ha desaparegut. Els joves estan molt menys interessats en l¡¯independentisme. Ho veuen com un ideal del passat. Aquests 20 anys governant han passat factura al sobiranisme perqu¨¨ s¡¯ha institucionalitzat.

P. La petici¨® al Congr¨¦s espanyol d¡¯un consulta a Catalunya es va produir el gener passat, per celebrar-se en deu mesos. Creu que ¨¦s prou temps per preparar una societat per a la independ¨¨ncia?

¡°Els joves s¨®n els que

R. ?s molt poc temps. El Partit Quebequ¨¨s va arribar al poder el 1975. El refer¨¨ndum que van estar a punt de guanyar va ser el segon, el 1995. Van necessitar tots aquests anys per demostrar que eren gent seriosa, que no eren uns idealistes esbojarrats. El 1976, potser el 30% de la poblaci¨® era independentista. El primer refer¨¨ndum, el 1980, el van perdre amb un 40% de suport. Necessites un per¨ªode de temps al govern per demostrar que les forces independentistes poden ser de confian?a.

P. Creu que l¡¯estrat¨¨gia del govern catal¨¤ de convocar la consulta de manera unilateral era la manera correcta de fer-ho?

R. Cal evitar dues opcions extremes: l¡¯unilateralisme pur i l¡¯immobilisme total. El Tribunal Suprem canadenc va trobar el 1997 una soluci¨® salom¨°nica: no existeix el dret de secessi¨® unilateral, per¨° si la majoria dels quebequesos voten a favor de la sobirania en una pregunta clara, aleshores hi ha una obligaci¨® constitucional de la resta del Canad¨¤ de negociar les condicions d¡¯una secessi¨®. Vol dir que el Canad¨¤ t¨¦ una obligaci¨®, per¨° tamb¨¦ t¨¦ uns drets. Ning¨² pensa que els canadencs fora del Quebec hagin de votar aquest tema, per¨° s¨ª que s¡¯han de negociar assumptes delicats, com ara compartir l¡¯explotaci¨® de recursos o el repartiment del deute p¨²blic. Al Canad¨¤ hem assolit aquest punt mitj¨¤. I fixi-s¡¯hi: des que el Tribunal Suprem va aprovar aquesta decisi¨®, el suport a la independ¨¨ncia al Quebec ha anat caient. Ara, el suport a la independ¨¨ncia est¨¤ entre el 30% i el 35%.

P. Vost¨¨ parla de dos conceptes clars: que el dret constitucional a secessi¨® no pot ser una eina de xantatge pol¨ªtic, i que calen ¡°supermajories¡± per decidir segons quines coses.

R. La q¨¹esti¨® m¨¦s important ¨¦s que constitucionalment han de quedar molt clares les normes del refer¨¨ndum. I per decidir una independ¨¨ncia cal una supermajoria, potser un suport del 60%. El dret a secessi¨® no pot ser una eina de pressi¨® constant sobre el conjunt. Un pa¨ªs no pot ser hostatge d¡¯un refer¨¨ndum constant. S¡¯han d¡¯establir marges de temps per celebrar refer¨¨ndums, potser de 10 anys.

P. Es refereix que Espanya no pot ser hostatge, o tamb¨¦ Catalunya? La q¨¹esti¨® nacional est¨¤ determinant molt la pol¨ªtica catalana...

R. Al Quebec tamb¨¦ passa. Els pa?sos normals tenen partits de dretes i d¡¯esquerres. Al Quebec, des del 1976 tenim un partit sobiranista i un partit federalista. Les q¨¹estions socials es decideixen internament en els partits. A les eleccions no votem al partit amb les pol¨ªtiques socials que t¡¯agraden m¨¦s, sin¨® que votem segons la teva predilecci¨® sobiranista o no. Aix¨° t¨¦ un efecte distorsionant de la pol¨ªtica. Ara comencen a sorgir nous partits des dels sectors sobiranistes que aposten m¨¦s per la q¨¹esti¨® social, sigui de dretes o d¡¯esquerres. Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ el suport a la independ¨¨ncia est¨¤ caient. El fet m¨¦s remarcable, per mi, ¨¦s que els joves s¨®n els que donen menys suport a la independ¨¨ncia, tot el contrari del que passava fa 40 anys. Veuen que la independ¨¨ncia ¨¦s una lluita dels vells.

P. Un dels punts calents del debat aqu¨ª a Catalunya ¨¦s l¡¯amena?a de quedar exclosos de la Uni¨® Europea. Tenint present el precedent escoc¨¨s, a vost¨¨ li preocuparia aquesta exclusi¨®?

R. L¡¯hi respondr¨¦ amb el cas quebequ¨¨s: jo sempre he estat a favor del dret de secessi¨®, per¨° en contra de la secessi¨®. Una de les raons per ser contrari a la independ¨¨ncia ¨¦s perqu¨¨ som part del Tractat de Lliure Comer? amb els Estats Units i M¨¨xic. Negociem les condicions a partir del pes del Canad¨¤. Si el Quebec fos independent, hauria de renegociar les seves condicions en aquest tractat, i aix¨° em preocupa, perqu¨¨ amb vuit milions de persones i un quart del PIB del Canad¨¤, el nostre poder seria menor i tindr¨ªem m¨¦s desavantatges que negociant dins del Canad¨¤. Per¨° aix¨° s¨®n arguments pol¨ªtics, no tenen res a veure amb el dret de secessi¨®.

P. Vost¨¨ ha lloat la pregunta de la consulta escocesa per la seva claredat. Qu¨¨ en pensa, de la catalana?

R. La pregunta ha de ser clara i la resposta, tamb¨¦. ?s una q¨¹esti¨® d¡¯¨¨tica democr¨¤tica. Potser l¡¯error ¨¦s que vols afegir a la pregunta la complexitat de la situaci¨®. Si el Quebec hagu¨¦s assolit la independ¨¨ncia el 1995, estic conven?ut que cinc anys despr¨¦s s¡¯hauria negociat una nova federaci¨®. I per aix¨° la pregunta del 1995, com potser la catalana avui, era complexa, perqu¨¨ s¡¯anticipava als fets de renegociar una mena de federaci¨®. Est¨¤s fent trampes perqu¨¨ no vas pas a pas i perqu¨¨, de fet, est¨¤s fent prediccions sobre el futur.

?