No, Finl¨¤ndia no deixar¨¤ d¡¯ensenyar a escriure a m¨¤

La faula que a Finl¨¤ndia les escoles deixarien d'impartir classes per escriure s¡¯ha escampat com una taca d¡¯oli. La informaci¨® es va rebre amb una barreja d'estupor i consternaci¨® pel fet que el sistema escolar del pa¨ªs n¨°rdic ¨¦s un dels m¨¦s avan?ats del m¨®n. Segons les ¨²ltimes enquestes de rendiment escolar PISA, a Finl¨¤ndia nom¨¦s l¡¯han superat un petit grup de pa?sos asi¨¤tics.

La informaci¨® es va convertir en una allau despr¨¦s que la BBC publiqu¨¦s un article titulat ¡°Finl¨¤ndia: La mecanografia s'imposa, s¡¯acaben les classes per escriure a m¨¤". Tamb¨¦ el popular portal de compartir enlla?os Reddit es feia ress¨° d'un fet semblant: ¡°Finl¨¤ndia llen?a a les escombraries l'escriptura a m¨¤ en favor de la mecanografia¡±. Molts mitjans van repetir m¨¦s tard que es deixaria d¡¯ensenyar als nens les arts de l'escriptura. I el traductor de Google tampoc no ha estat gaire fi en aquest tema.

En realitat, en el sistema escolar finland¨¨s han coexistit durant d¨¨cades dos tipus d'escriptura a m¨¤:

- Kaunokirjoitus (cal¡¤ligrafia simplificada)

- i tekstauskirjoitus (escriptura amb lletra d'impremta)

Des del 2012, un grup de treball de l¡¯Institut Nacional d¡¯Educaci¨®, amb l'ajuda dels especialistes m¨¦s destacats en pedagogia, ha estudiat a fons un nou programa d'estudis, que entrar¨¤ en vigor la tardor del 2016. El programa, entre altres mat¨¨ries, estableix que l'escriptura de cal¡¤ligrafia simplificada ser¨¤ optativa, mentre que l'ensenyament de l'escriptura amb lletra impremta s'impartir¨¤ des del primer any. A m¨¦s, determina que la mecanografia tamb¨¦ ser¨¤ assignatura obligat¨°ria des del principi de la vida escolar.

¡°No m'imagino una escola sense escriptura manual. En el nostre cas, l'escriptura amb lletra impremta comen?a a ser molt popular entre els alumnes a partir de deu anys¡±, explica a Verne Jouni Leivo, vicerector de l¡¯escola It?keskuksen peruskoulu, de H¨¨lsinki.

"S¡¯haur¨¤ de veure, perqu¨¨ la cal¡¤ligrafia simplificada t¨¦ gran acceptaci¨® entre alumnes dels primers cursos. Crec que si es mant¨¦ com a optativa tindr¨¤ segurament una gran demanda", diu la professora de segon any Liisa Ojalla, de la mateixa escola. Aquesta docent destaca que els seus alumnes "treballen de manera concentrada durant les hores de cal¡¤ligrafia simplificada" i que, a m¨¦s, "aquest tipus d'exercicis desenvolupa l¡¯aspecte motriu i la personalitat, tal com ho fan les classes d'arts pl¨¤stiques".

La mecanografia com una habilitat c¨ªvica

L¡¯escola finlandesa ¨¦s una instituci¨® amb molta tradici¨®. Els professors tenen una gran reputaci¨® en el seu mitj¨¤ social, especialment des del 1972, quan el pa¨ªs va dur a terme una profunda reforma d'ensenyament els principis b¨¤sics de la qual continuen vigents.

Segons la consellera Minna Harmanen, del l¡¯Institut Nacional d¡¯Educaci¨® i coordinadora del nou programa d'estudis, no es tracta d'eliminar l'escriptura manual: "Hem de donar tots els mitjans als nostres alumnes perqu¨¨ tinguin un bon nivell d'escriptura amb lletra impremta. Quant a la cal¡¤ligrafia simplificada, es mantindr¨¤ com a optativa, cosa que vol dir que nosaltres seguirem produint material d'estudi per a les escoles que ho requereixin".

Harmanen puntualitza que els canvis en els plans d'estudis ¡°no s¨®n tan radicals com s'ha comentat. De fet, els alumnes sobretot fan servir l'escriptura amb lletra impremta. Els canvis nom¨¦s confirmen la realitat del m¨®n escolar. No cal mantenir l'ensenyament de dos tipus d'escriptures quan un dels quals, a la pr¨¤ctica, ja s'ha deixat d'utilitzar¡±.

Segons la consellera, ensenyar dos tipus d'escriptura m¨¦s mecanografia ¨¦s massa per als alumnes dels primers cursos. Altres pa?sos europeus com Alemanya sospesen el mateix tema. La lletra d'impremta s'imposa en la gran majoria d'estats federats i nom¨¦s Baviera es mant¨¦ fidel a la cal¡¤ligrafia.

"Els nostres especialistes estan d¡¯acord en la import¨¤ncia de l'escriptura manual. No ¨¦s tan important el tipus d'escriptura. Amb l'escriptura en lletra impremta els alumnes tamb¨¦ es podran desenvolupar pedag¨°gicament igual que amb altres formes d'escriptura", diu Harmanen. Aix¨° s¨ª, la consellera reconeix que encara ¨¦s aviat per treure grans conclusions.

L'altre gran tema del nou programa d'estudis ¨¦s la incorporaci¨® de la mecanografia des del primer any. ?s una reforma esperada, en el sentit que Finl¨¤ndia, despr¨¦s del gran ¨¨xit de Nokia com a bandera de la ind¨²stria nacional fa dues d¨¨cades, vol seguir apostant per les noves tecnologies. Aix¨ª ¨¦s com el m¨°bil va desbancar el tel¨¨fon fix ja fa 15 anys al pa¨ªs.

¡°Els nens, des dels primers anys d'edat escolar, estan acostumats a escriure en diferents dispositius. El nostre deure ¨¦s oferir-los les eines per al bon ¨²s dels principis de mecanografia. La mecanografia ha de ser una habilitat c¨ªvica¡±, apunta la consellera. ¡°A Finl¨¤ndia els professors determinen com s¡¯implanten els plans d'estudis, per tant, encara no poden saber quantes hores de mecanografia seran necess¨¤ries per als alumnes¡±, afegeix.

En tot cas el nou pla d'estudi no implica un ensenyament de dactilografia, o l¡¯¨²s dels deu dits sobre el teclat. Aqu¨ª tamb¨¦ es deixa entreveure el pragmatisme de l¡¯Institut Nacional d¡¯Educaci¨® de Finl¨¤ndia. ¡°El desenvolupament tecnol¨°gic ¨¦s tan r¨¤pid que pot ser que d¡¯aqu¨ª a deu anys ja no fem servir el teclat", aventura Harmanen.