Incerteses

Qualsevol que tingui m¨¦s de 40 anys deu haver fet alguna vegada el c¨¤lcul d'imaginar quina edat tindria i com seria la seva vida l'any 2000. Jo recordo haver imaginat el canvi de mil¡¤lenni com una cosa molt, molt llunyana. Ja fa 14 anys que ho celebrem i ara em sembla tamb¨¦ una data llunyana, per¨° en el passat. Per¨° necessitem posar fites en el futur per poder imaginar-lo i aix¨ª provar de conquistar-lo. El proper ¨¦s el 2050. Com ser¨¤ el m¨®n i la nostra vida quan arribem a la meitat d'aquest segle XXI? Les ¨²ltimes setmanes he tingut l'oportunitat de submergir-me en l'interessant exercici de prospecci¨® que ha estat el cicle Futurs, organitzat per la Fundaci¨® La Caixa i l'Ateneu de Barcelona. Desenvolupar¨¦ en el meu blog els detalls de les grans tend¨¨ncies que s'albiren, per¨° ara els exposar¨¦ algunes de les idees transversals que es van repetir en els debats.

La primera ¨¦s que l'experi¨¨ncia vital m¨¦s comuna en les properes d¨¨cades ser¨¤ ¡ªja ho ¨¦s¡ª la incertesa. Per¨° no una incertesa derivada de la conjuntura econ¨°mica adversa, que pot canviar, sin¨® de les transformacions profundes derivades del canvi d'¨¨poca que vivim. Una les caracter¨ªstiques de les que v¨¦nen ser¨¤ l'acceleraci¨® dels temps i dels processos, una cosa que ja ¨¦s visible en molts ¨¤mbits. Internet permet el somni del cervell de cervells, ¨¦s a dir, un cervell col¡¤lectiu interconnectat en temps real, la qual cosa en si mateixa ja ¨¦s un factor extraordinari d'acceleraci¨®. Quan va comen?ar la carrera, l'investigador Manel Esteller revisava les novetats de la seva ¨¤rea una vegada a la setmana. Ara ho fa constantment. Treballar en xarxa obliga qualsevol cient¨ªfic a situar-se a cada moment en el punt en el qual es troba el que ha arribat m¨¦s lluny. Aix¨° fa que la frontera del coneixement s'expandeixi a gran velocitat.

Haurem d'adaptar-nos, doncs, a l'experi¨¨ncia de canvi accelerat i aprendre a gestionar la complexitat en condicions d'incertesa, cosa que no ser¨¤ f¨¤cil venint d'una cultura que valora per sobre de tot la seguretat i que necessita anticipar-se i tenir-ho tot controlat. Aquest tipus de canvis ens descol¡¤loquen. Per aix¨° la nostra relaci¨® amb el futur ¨¦s ara, com va apuntar el fil¨°sof Daniel Innerarity, m¨¦s de precauci¨® que d'esperan?a.

El malestar per un futur que es percep incert ¨¦s transversal i afecta tant els joves com les generacions m¨¦s grans. Despr¨¦s d'haver experimentat l'ascensor social i haver lluitat per consolidar-lo, de sobte es troben que moltes coses que donaven per certes han deixat de ser-ho. Entre aquestes, la idea que el progr¨¦s ¨¦s una l¨ªnia sempre ascendent. Ara sabem que es pot retrocedir, per exemple en benestar i protecci¨® social. I tamb¨¦ s'ha enfonsat la creen?a que les conquestes socials eren irreversibles, ja que en un marc democr¨¤tic sempre tindrien el suport de la majoria. Sobre aquest tema, l'economista Ant¨®n Costas va deixar a l'aire la paradoxa seg¨¹ent: si l'inter¨¨s objectiu de la immensa majoria de la poblaci¨® ¨¦s preservar aquestes conquestes i desenvolupar pol¨ªtiques beneficioses per al conjunt de la societat ¡ªper exemple les d'igualtat¡ª com ¨¦s possible que vivint en democr¨¤cia, les decisions que prenen els governs escollits siguin justament les que perjudiquen la majoria?

El malestar per un futur que es percep incert ¨¦s trasversal i afecta tant als joves com a les generacions majors

La relaci¨® entre desigualtat i democr¨¤cia va apar¨¨ixer nombroses vegades. Les desigualtats socials ja creixien abans de la crisi, per¨° aquesta les ha engrandit. S¨®n moltes les veus que alerten que la concentraci¨® de riquesa per part d'unes minories cada vegada m¨¦s redu?des i m¨¦s poderoses debilita els fonaments mateixos de la democr¨¤cia. Si el que importa a la immensa majoria ja no es decideix realment a trav¨¦s de les urnes, el que tindrem ser¨¤ una democr¨¤cia fict¨ªcia incapa? d'atendre l'inter¨¨s general.

Tamb¨¦ la idea del creixement il¡¤limitat est¨¤ en q¨¹esti¨®. Tenim capacitat per continuar creixent, i de fet, es d¨®na per fet que la tercera revoluci¨® industrial augmentar¨¤ molt la productivitat gr¨¤cies a la robotitzaci¨® dels processos productius i a la digitalitzaci¨® de moltes tasques.

L'economista Jock Martin va preveure que el 2050 la productivitat haur¨¤ augmentat un 300% respecte del 2010. Per¨° es necessitar¨¤ menys for?a de treball, tot i que m¨¦s qualificada, cosa que plantejar¨¤ un altre dilema: si no hi ha ocupaci¨® per a tothom, qu¨¨ distribu?m, el treball o la riquesa? O no hi haur¨¤ repartiment? En qualsevol cas, podem produir i consumir m¨¦s, per¨° el planeta podr¨¤ suportar un model de creixement com el que tenim? Molts economistes, entre ells Lurdes Bener¨ªa, pensen que no i que cal revisar els fonaments mateixos de la teoria econ¨°mica perqu¨¨ porten impl¨ªcit un model que ¨¦s del tot insostenible.

Una ¨²ltima q¨¹esti¨®: si ni l'economia ni la pol¨ªtica van ser capaces de preveure ni evitar una crisi que va comen?ar sent financera i localitzada als Estats Units i va acabar sent de tota l'economia i global com podem confiar que els mateixos que es van equivocar l'encertaran ara en les receptes per superar-la? ?s prudent deixar el nostre futur a les seves mans? I d'aix¨° deriva una altra q¨¹esti¨® transcendental: la necessitat d'una governan?a global. La major part dels problemes que hem d'afrontar d'aqu¨ª al 2050 transcendeixen la capacitat de decisi¨® de l'Estat naci¨® i requereixen mecanismes globals de decisi¨® que no tenim. I aquesta ¨¦s, ara mateix, la mare totes les incerteses.

?