De ¡®L¡¯Atl¨¤ntida¡¯ al teorema de Thomas

El jove desbordant d'energia que era Verdaguer va c¨®rrer descal? en una competici¨® de la plana de Vic i amb les dues pessetes del premi es va comprar un exemplar de l¡¯Odissea. Aquestes coses encara passaven a finals del segle XIX. Altres fonts asseguren que el llibre que va comprar Verdaguer era una monografia francesa sobre l¡¯Atl¨¤ntida plat¨°nica. La veritat ¨¦s que des d¡¯aleshores, als 18 anys, Jacint Verdaguer va comen?ar a parlar del seu gran projecte de L'Atl¨¤ntida. En realitat, el protagonista del poema ser¨¤ Espanya. Aquesta idea de fusi¨® hisp¨¤nica va ser criticada pels extrems culturals del nacionalisme catal¨¤. Un Joaquim Folguera preco?, mort de manera prematura i cr¨ªtic fi, va sortir al pas afirmant que Verdaguer tenia l'esperit nacional catal¨¤ malgrat ¡°el seu espanyolisme superficial de captaire ortodox de la senyoria palatina¡±.

L'¨¨pica de la conquesta d¡¯Am¨¨rica fascina el jove Verdaguer. T¨¦ present el poema ¡°Col¨®n¡± de Campoamor i del gran prosista apolog¨¨tic Nieremberg recull la idea d'una Atlantis com un s¨°col sota el mar de les Can¨¤ries o a les A?ores. S¡¯hi sumen els titans plat¨°nics. Despr¨¦s, com a capell¨¤ del vapor transatl¨¤ntic Ciudad Condal, propietat de la dinastia Comillas, pensa en la forma final de L'Atl¨¤ntida i ja t¨¦ el seu gran triomf. El poema condensa un cabal molt potent de mites i tradicions. En primer pla, Colom viu l'aventura de descobrir un nou continent per a Espanya. Avui, encara que sembli un decorat wagneri¨¤ una mica empolsegat o que tinguem prefer¨¨ncia pel seu Canig¨®, llargs fragments de L'Atl¨¤ntida ens segueixen deixant perplexos, d¡¯alguna manera aclaparats. En el seu breu assaig, tan oblidat com perspica?, sobre Verdaguer, Sagarra parla d'aix¨°, de la seva constant perplexitat davant L¡¯Atl¨¤ntida, perqu¨¨ vesteix una faula monstruosa i absurda amb un tresor inesgotable de natura, meteorologia, agricultura, fauna i flora.

Aix¨ª va comen?ar la seva exist¨¨ncia com a poeta nacional de Catalunya. Els seus anys finals van ser turbulents, enigm¨¤tics, torturats. Inicialment, el poema s¡¯havia de titular ¡°Espanya naixent¡±. I Verdaguer va ser el primer i ¨²ltim poeta catal¨¤ els versos del qual el poble se sabia de mem¨°ria. El seu Virolai segueix sent una expressi¨® emocional de la catalanitat, fins al punt que actualment hi ha qui considera que hauria de ser l'himne de Catalunya i no pas el bel¡¤lic¨®s cant d¡¯Els segadors. En el seu himne a la verge de Montserrat, Verdaguer l¡¯anomena princesa dels catalans i estrella de l¡¯Orient per als espanyols. Tot i aix¨°, seguim igual, entre el Virolai i l'apologia del caganer.

De L'Atl¨¤ntida hisp¨¤nica al que estem vivint avui regeix en molts aspectes el teorema de Thomas, c¨¨lebre en sociologia. ?s el cas de les profecies autocomplertes i que Thomas va formular amb molta previsi¨®: ¡°Si les persones defineixen les situacions com si fossin reals, aquestes situacions s¨®n reals en les seves conseq¨¹¨¨ncies¡±. Consideres real una cosa que no ho ¨¦s, i hi adeq¨¹es les teves actituds, de manera que el mite o el frau hist¨°ric poden acabar tenint conseq¨¹¨¨ncies reals. I aqu¨ª ve el dilema greu, quan en una comunitat s¡¯acaben enfrontant dues irrealitats o, simplement, el desig que alguna cosa que no ¨¦s real ho acabi sent perqu¨¨ creiem que ja ho ¨¦s, i per aix¨° s'enfronta a una realitat m¨¦s tangible i objectivament real.

?s per aix¨° que la Catalunya hisp¨¤nica de Verdaguer es considera inexistent? Un es pregunta si no deu ser aquesta la ra¨® per la qual tants vincles de Catalunya amb el conjunt d'Espanya es deixen de banda a fi que es compleixi el teorema de Thomas i les situacions somiades pel secessionisme acabin sent reals en les seves conseq¨¹¨¨ncies. Per alguns, aix¨° ja ¨¦s un fet comprovat: ¨¦s a dir, Catalunya nom¨¦s pot existir com a tal fora d¡¯Espanya. ?s absurd, per¨° des de Madrid hi ha qui accepta sense m¨¦s ni m¨¦s, de manera poc cr¨ªtica i gaireb¨¦ amb alleugeriment, que Catalunya ja no ¨¦s a Espanya. ?s que el teorema de Thomas serveix per a realitats antag¨°niques.

De totes maneres, el contrast m¨¦s aparat¨®s ¨¦s entre la Catalunya que es defineix com a secessionista, i per aix¨° assumeix que aix¨ª ha de ser i ser¨¤, i la Catalunya de cada dia, amb grans franges socials que viuen alienes a aquest proc¨¦s o, encara m¨¦s, indiferents a la presumpta necessitat hist¨°rica que el teorema de Thomas projecti com a realitat estructurada el que ¨¦s un somni ideal. En altres temps, un Verdaguer adolescent s'acostava a la font del Desmai per entreveure, entre oms i avellaners, els grans boscos verges de la nova Am¨¨rica. Esclar, Verdaguer nom¨¦s era un noi amb barretina que buscava la gl¨°ria, mentre que avui la postmodernitat ha posat fi a la gl¨°ria i l'¨¨pica. ?s com si Verdaguer ja no fos la for?a m¨¦s indicada per sostenir el teorema de Thomas. ?s una contradicci¨® estranya buscar la plenitud d'una Catalunya allunyada d¡¯Espanya i negar tota una altra plenitud, considerar-la relativa, com si en lloc d'escriure L'Atl¨¤ntida Verdaguer fos un autor de guions de TV3.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor