¡°Els ¡®m¨°mios¡¯ van corroint les entranyes del pa¨ªs¡±

?ngel Casas deixa aquest mes la direcci¨® de BTV, que ha mantingut com una televisi¨® plural en uns moments que altres ofertes p¨²bliques han sucumbit a les pressions dels patrons pol¨ªtics. Cr¨ªtic de m¨²sica, fundador de la revista Vibraciones, novel¡¤lista i home de r¨¤dio i televisi¨® tanca ara, encara que no del tot (continuar¨¤ escrivint), una etapa professional plena d'aventura i gosadia.

Ha dirigit BTV, una televisi¨® d¡¯una pluralitat in¨¨dita en el mapa dels mitjans p¨²blics. Costa mantenir-la?

El que costa ¨¦s fer una televisi¨® p¨²blica en aquests moments. Jo vaig venir a BTV fa sis anys passant un concurs p¨²blic. El tribunal era un consell amb una representaci¨® de les sensibilitats pol¨ªtiques que hi ha a l¡¯Ajuntament, un consell de partits. S¨®n cinc partits, per tant, cinc consellers. Ara s¡¯ha tornat a fer per escollir el nou director. Vaig venir amb moltes idees. Amb alguns conceptes molt clars. Un era barcelonitzar BTV.

Quina BTV es va trobar?

BTV, de fet, ¨¦s una televisi¨® tem¨¤tica, no ¨¦s generalista. Per¨° el seu tema ¨¦s Barcelona. Ha de parlar de tots els aspectes de la ciutat perqu¨¨ el ve¨ª de la ciutat la trobi ¨²til. Aquesta ¨¦s la missi¨® de BTV. Jo vaig trobar una BTV que era una mini-TV3, com el Minimolina de Pol¨°nia. Una tele amb un 7% del cost i del personal que mou TV3. Per¨° entro en el moment de la crisi i em dedico a fer m¨¦s gesti¨® que televisi¨®, que ¨¦s el que jo volia. Fem un canvi substancial en el tema d¡¯informatius a costa de l¡¯oferta de programes. Ara, BTV t¨¦ un pressupost un 30% m¨¦s baix que quan vaig entrar, per¨° fem cinc informatius al dia i abans n¡¯hi havia un i mig. Des d¡¯aquest punt de vista ens n¡¯hem sortit. S¨®c un periodista independent i quan dic independent vull dir que no m¡¯hi ha posat ning¨². Nom¨¦s vull dir aix¨°, no que els altres no siguin independents. Vull dir que la idea ¨¦s un periodista que es presenta a un concurs i guanya. Que ¨¦s molt diferent que un Govern, un Ajuntament, posi a dit el seu director. Per aquesta qualitat de nomenament independent del director, puc blindar la pluralitat de la casa. D¡¯altra banda, ser independent, fa que no siguis de ning¨². I, per tant, tampoc ning¨² no et defensa. Quan tu ets d¡¯alg¨² i est¨¤s en territori comanxe, els teus procuren defensar-te per¨° no poden perqu¨¨ est¨¤s en territori dels altres. Per¨°, els altres et respecten perqu¨¨ ets dels contraris. Si no ets de ning¨²¡­ et cauen totes les h¨°sties.

Jo vaig trobar una BTV que era una mini-TV3

S¡¯ha sentit sol?

M¡¯he sentit bastant sol, per¨° ja era aix¨°. Tamb¨¦ haig de dir que no he estat suprapressionat. BTV no ¨¦s TV3 ni TVE des d¡¯un punt de vista d¡¯influ¨¨ncia i no passa res si BTV no s¡¯ocupa de la manera que oficialment es voldria que s¡¯ocup¨¦s dels temes. Aquesta ha estat la gr¨¤cia. He sentit a dir que som el mitj¨¤ p¨²blic m¨¦s plural. M¡¯ho crec. I em fa il¡¤lusi¨®. D¡¯altra banda aquesta situaci¨® de crisi¡­ ha fet que estigui ben vist reduir pressupostos. Per¨°, esclar, una televisi¨® necessita uns pressupostos m¨ªnims. Vaig avisar fa tres anys que est¨¤vem tocant l¡¯¨®s. A la part de programes tinc una tercera part del que tenia quan vaig entrar i he de fer redifusi¨® i no m¡¯agrada, per¨° no tenia alternativa. Estic m¨¦s descontent pel que volia fer i no he pogut fer que no pas content pel que he fet.

Informatius a canvi d¡¯una altra mena de programes.

S¨ª i collant molt l¡¯equip. Amb el mateix nombre de gent, fem cinc informatius on se¡¯n feien un i mig.

BTV des dels temps fundacionals ha canviat molt de model. Des de la proposta de Manuel Huerga d¡¯autoz¨¤ping a la d¡¯ara.

Els periodistes a Catalunya ens ho haur¨ªem de fer mirar

Entremig hi ha un home important que ¨¦s Joan Tapia. Arriba en un moment que Converg¨¨ncia mana a la Generalitat i els ajuntaments s¨®n socialistes. Aquesta batalla es reflecteix en el camp medi¨¤tic. D¡¯una banda hi ha la COM i, de l¡¯altra, la Corporaci¨® de RTV. En l¡¯¨¤mbit de la televisi¨®, Tapia aprofita aquesta circumst¨¤ncia per potenciar BTV. Hi havia diners. Canvia el concepte de la televisi¨® avantguardista de Huerga. Recordo la frase de Huerga: fem una televisi¨® pels que no miren la tele¡­ Aix¨° es un ox¨ªmoron, un contrasentit. Si no t¡¯agrada la tele, no mires la tele. No fem bromes. Tapia fa una televisi¨® generalista. Contracta a Monegal, Pic¨®, Lloll, a mi. I quan plega, aquest model queda dilu?t. L¡¯etapa seg¨¹ent ¨¦s d¡¯una mini-TV3 i quan arribo intento que sigui una televisi¨® de la ciutat. I fins aqu¨ª he arribat.

Ferran Monegal¡­ per qu¨¨ va marxar?

Se¡¯n va anar una mica a la francesa. No el vam treure. El model de programa estava en crisi, tenia 10 anys i en Ferran, que ¨¦s llest, se¡¯n va anar. Nosaltres, per circumst¨¤ncies de l¡¯empresa, hav¨ªem redu?t el pressupost de tots els programes, tamb¨¦ del seu. Va arribar un moment que en Ferran es va sentir inc¨°mode amb la situaci¨® i va decidir no continuar. Li agraeixo molt a en Ferran, que em va estalviar una situaci¨® molt dura, que jo he viscut a les dues bandes de la taula, de dir a alg¨² que el seu programa no continua.

Quin balan? fa de la seva etapa?

Hi ha tres coses de les quals estic content. Primer, fer un contracte programa potent. Despr¨¦s, engegar una r¨¤dio. Hem fet una emisora nova de Barcelona que agafar¨¤ for?a amb quatre duros (Em sorpr¨¨n sentir-me a mi nom¨¦s parlant de diners. Deu haver estat tant l¡¯obsessi¨® per aquest aspecte que darrerament nom¨¦s s¨¦ parlar d¡¯aix¨°). El cost per any de l¡¯emissora ¨¦s menys del que costava l¡¯aportaci¨® municipal quan hi havia la COM. I la resta ¨¦s pura an¨¨cdota. Fem els plens municipals i els fem amb unes c¨¤meres robotitzades obsoletes, s¨®n 4 per 3 en lloc de 16 per 9. Les canviarem. ?s una an¨¨cdota, per¨° aquestes c¨¤meres s¨®n la imatge institucional de l¡¯Ajuntament i la servim amb un format caducat. Crec que al gener ja hi haur¨¤ les noves.

Fa anys a les redaccions hi havia tert¨²lies. Veient aquells periodistes de tota la vida i sentint-los parlar aprenies molt

Es pot fer televisi¨® p¨²blica encara?

Crec que s¡¯ha de fer televisi¨® p¨²blica. Com? Tot el model est¨¤ en discussi¨®, com ho estan els mitjans de paper. La televisi¨® p¨²blica ha de fer una funci¨® que no fan les privades. I m¡¯adono que realment la televisi¨® canviar¨¤. Jo s¨®c dels antics que seu al sof¨¤ a veure el que hi facin. Un model que morir¨¤. Per¨° si un model t¨¦ sentit en la f¨®rmula convencional ¨¦s la televisi¨® local p¨²blica perqu¨¨ ¨¦s la que t¡¯apropa a la teva realitat i de manera immediata. D¡¯altra banda, The New York Times ¨¦s un diari local i probablement ¨¦s el m¨¦s important del m¨®n. Jo volia fer un model que no he pogut fer perqu¨¨ per fer televisi¨® necessites diners i no n¡¯he tingut prou. No es tracta de malgastar. Per¨° necessites diners. M¡¯he quedat curt. No he pogut fer, per exemple, una potent xarxa de corresponsals de barri que, amb el nas al carrer, segueixi la vida quotidiana.

Tamb¨¦ els professionals estem sota sospita. Ens ho hem guanyat?

S¨ª. Com a col¡¤lectiu, no parlo d'una persona concreta, hem fet moltes animalades. Molta feina especulativa i poc comprovada o feina informativa molt direccionada. Hem estat molt lacais dels pol¨ªtics. I en aquest tema cal fer les excepcions que convinguin, per¨° la gesti¨® o la crisi ha endeutat de tal manera tants mitjans que s¡¯han de sotmetre a les diverses voluntats que els vulguin ajudar econ¨°micament. Ja siguin pol¨ªtiques, olig¨¤rquiques.. i com que arriba un moment que la superviv¨¨ncia ¨¦s fonamental, els periodistes ens hem doblegat, insisteixo no tots ni sempre, a les exig¨¨ncies del poder. Falta un periodisme que hi havia fa anys, durant la Transici¨®, un periodisme d¡¯investigaci¨®, que no surt nom¨¦s d¡¯un delator, d¡¯un xivato.

Vaig anar a votar el 9-N. Un any abans no hi hauria anat

Hi ha una certa nost¨¤lgia en les seves paraules¡­

Hem creat un m¨®n d¡¯¨¦ssers individuals amb l¡¯a?llament de l¡¯ordinador. Fa anys a les redaccions hi havia tert¨²lies. Veient aquells periodistes de tota la vida i sentint-los parlar aprenies molt. Ara no es parla a les redaccions. Amb aquells col¡¤legues aprenies que has d¡¯anar amb els ulls oberts i les orelles ben netes. Si no, no t¡¯assabentes de res. Passen les coses per davant i no les veus. S¡¯ha de ser tafaner. Aquesta curiositat innata no es pot perdre. Despr¨¦s hi ha qui se¡¯n va a les set de la tarda de la redacci¨® i desconnecta. No pots ser periodista a hores. Si no, ets funcionari.

Qu¨¨ en pensa del periodista agitador?

Ser agitador ¨¦s un component de l¡¯ofici de periodista. Una altra cosa ¨¦s el propagandista pol¨ªtic. Els periodistes a Catalunya ens ho haur¨ªem de fer mirar. Perqu¨¨ prioritzem m¨¦s l¡¯opini¨® que la informaci¨® i tothom serveix per opinar. A partir dels tertulians, hem fet creure que tothom pot opinar de pol¨ªtica, sobretot. Home, no. Com no tothom pot opinar de futbol o de cinema. Jo no em veig amb cor de fer segons qu¨¨ en periodisme. No em veig capa? de retransmetre un partit. Com es deia aquella companyia discogr¨¤fica? La voz de su amo?. Aix¨° ¨¦s propaganda i no ¨¦s periodisme. No s¨®c ning¨² per estigmatitzar ning¨², que cadasc¨² es busqui la vida, per¨° en aquesta professi¨®, com a la universitat, hi ha un problema. Al pa¨ªs patim la corrupci¨®, que ¨¦s delicte i ¨¦s escandalosa. Per¨° hi ha un segon nivell que no ¨¦s delicte, per¨° que mina el pa¨ªs, el m¨°mio. Gent que no ¨¦s coneguda, que sempre hi ¨¦s, als segons nivells del poder, de la universitat, dels mitjans¡­.El m¨°mio va corroint les entranyes del pa¨ªs i probablement estem parlant de molts diners p¨²blics en llocs ocupats per aquesta tribu que t¨¦ exemplars de totes les ideologies.

Com analitza el moment pol¨ªtic a Catalunya?

Vaig anar a votar el 9-N. Un any abans no hi hauria anat. S¨®c un vell progre ubicat entre l¡¯Espanya antip¨¤tica i la Catalunya virtual. Qu¨¨ faig en aquesta vida amb aquesta ubicaci¨® tan estranya? Tot aquest proc¨¦s no em semblava seri¨®s, per¨° quan et trobes una paret que no es belluga i no hi ha manera, no hi ha manera...He viscut a Madrid i hi he treballat molt c¨°modament. Per¨° ara, no ¨¦s que no vulguin, no ¨¦s que no puguin, ¨¦s que no tenen ganes d¡¯entendre res. Hem de sacsejar aquest statu quo, no funciona. L¡¯hem de sacsejar d¡¯alguna manera. Potser el resultat final no ser¨¤ la independ¨¨ncia, ser¨¤ una tercera via¡­ per¨° s¡¯han fet molts passos i no hi ha hagut resposta. Els bascos han estat m¨¦s intel.¡¤ligents. No volen la independ¨¨ncia, volen anar anant¡­i han aconseguit una autonomia enorme. Aqu¨ª som m¨¦s seriosos. Els que volen la independ¨¨ncia, la volen. No volen amena?ar i estan conven?uts i lluiten per aix¨°. Jo volia ser independent quan tenia 14 i 18 anys. ¡°Sigues realista, demana l¡¯impossible¡± era l¡¯esl¨°gan de l¡¯¨¨poca. Totes les posicions s¨®n respectables. Per aix¨° ¨¦s important un refer¨¨ndum, perqu¨¨ tothom es pugui explicar b¨¦. Votem i veiem-ho.