Tempesta sobre R¨²ssia

L'economia russa s'acosta r¨¤pidament a una situaci¨® de col¡¤lapse, que es manifesta, com a primers s¨ªmptomes, en l'enfonsament estrepit¨®s del ruble respecte del d¨°lar i de l'euro en els ¨²ltims dies (la caiguda ja supera el 50% davant del d¨°lar) i una tend¨¨ncia imparable a la depreciaci¨® de la moneda que el Banc Central ha intentat frenar apujant el tipus d'inter¨¨s del 10,5% al 17%. La caiguda del ruble ¨¦s el s¨ªmptoma d'una desconfian?a greu en el futur immediat de l'economia i l'advert¨¨ncia que en els propers mesos Moscou es pot enfrontar a una inflaci¨® devastadora i a un descens molt pronunciat de la producci¨®. No ¨¦s nom¨¦s R¨²ssia. Les causes que erosionen el ruble i el deute rus tamb¨¦ actuen en les divises dels pa?sos emergents i amenacen ¨Csi no es corregeix de seguida la caiguda de les expectatives en pa?sos com R¨²ssia, Vene?uela o Nig¨¨ria¨C de produir una altra convulsi¨® general.

El principal origen d'aquesta nova sacsejada als mercats ¨¦s el petroli. Tal com es preveia, el descens persistent del preu del barril (ahir, per sota dels 60 d¨°lars i en alguns moments molt a prop dels 50) q¨¹estiona la capacitat d'alguns pa?sos productors (R¨²ssia o Vene?uela) de fer front al seu deute i els seus compromisos comercials. Amb el cru a 60 d¨°lars i una economia assetjada per les sancions comercials aplicades a Moscou per la seva actuaci¨® a Ucra?na, l'economia russa entrar¨¤ en una espiral d'empobriment i autarquia for?ada que els inversors consideren insostenible. El mateix diagn¨°stic es pot aplicar als pa?sos productors que, a causa de la caiguda del preu del cru, veuen com es desplomen les expectatives de pagar el deute.

L'abaratiment del petroli est¨¤ tenint les conseq¨¹¨¨ncies esperades; no afecta els pa?sos que dominen el mercat (com l'Ar¨¤bia Saudita) o els Estats Units, que en ¨²ltima inst¨¤ncia en tenen prou amb reduir la producci¨® no convencional (fracturaci¨® hidr¨¤ulica, per exemple), per¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies devastadores per a les economies emergents que depenen del cru. La decisi¨® de l'OPEP (dominada pels saudites) de no retallar la producci¨® sembla calculada expressament per perjudicar competidors com R¨²ssia, l'Iran i Vene?uela; i a fe que els perjudicis s¨®n massius.

El petroli no ¨¦s l'¨²nic factor de crisi; tamb¨¦ s'ha de tenir en compte el canvi probable de la pol¨ªtica monet¨¤ria nord-americana. Quan Washington es decideixi a apujar els tipus d'inter¨¨s, es comen?ar¨¤ a desplomar la inversi¨® en divises emergents. No hi ha ter¨¤pies concretes per eradicar el risc de crisi localitzada. La pujada dels tipus a R¨²ssia ¨¦s una decisi¨® desesperada per evitar la fallida monet¨¤ria i la inflaci¨®; per¨° potser seria m¨¦s l¨°gic rec¨®rrer a estrat¨¨gies d'augment de la producci¨® (descens de tipus). Mentre l'evoluci¨® del mercat a curt termini (augment de la demanda, descens de la producci¨®) no corregeixi a l'al?a el preu del cru i mentre no s'absorbeixi l'impacte del nou rumb del d¨°lar, l'amena?a d'una altra crisi financera ¨¦s real.