Bloom, rondinaire

Cada tant, Harold Bloom es despenja amb manifestacions molt agres sobre l¡¯estat actual de la literatura universal ¡ªperqu¨¨ figura que ho ha llegit tot, inclosa la literatura catalana, segons llegim al seu El canon occidental: ja faria temps que no es fa res de bo, en mat¨¨ria liter¨¤ria (em pregunto en quina mat¨¨ria es fan encara coses tan bones com les que ell desitjaria), i nom¨¦s llegim literatura escombraries. Per fi, i en especial, segons les seves declaracions en aquest mateix diari del 9 de desembre d¡¯enguany, ¡°Ja no es fa res de nou¡±.

Que encara es fa literatura de primera magnitud ¨¦s un fet que Bloom no hauria de negar: un Coetzee, un Philip Roth, un Orhan Pamuk, o el m¨¦s vell Corman McCarthy s¨®n autors molt rellevants, perfectament homologables als grans valors del segle XX, m¨¦s bons i tot que els admirats autors, per Bloom, de la novel¡¤l¨ªstica angloamericana dels segles XVIII i XIX.

Per¨° Bloom, com hem escrit, tamb¨¦ opina que ¡°no es fa res que sigui nou¡±. En aix¨° em fa l¡¯efecte que no mesura b¨¦ els par¨¤metres hist¨°rics de la producci¨® liter¨¤ria. El segle XX va donar almenys tres autors radicalment nous si es comparen amb la tradici¨® del realisme rom¨¤ntic (Balzac o Flaubert, tamb¨¦ Dickens) i el realisme de la segona fornada (Zola o Huysmanns, per exemple): Proust, Kafka i Joyce. ??s que aquell segle va donar molts m¨¦s novel¡¤listes radicalment diferents de la tradici¨® novel¡¤l¨ªstica? Potser Broch, o potser tamb¨¦ Robert Musil; potser Italo Svevo. Per¨° no, per exemple, Thomas Mann o Giuseppe di Lampedusa, que s¨®n autors clarament vinculats als models de la narraci¨® del XIX.

Quan aquests van haver desaparegut, van continuar sortint molt bons escriptors ¡ªenormes valors de la literatura modernista, si ho puc dir a l¡¯anglesa¡ª, poetes i novel¡¤listes, encara que no fossin absolutament nous: ?¨¦s que Rilke o Riba han de ser titllats d¡¯escombraries pel sol fet que nom¨¦s van un punt m¨¦s enll¨¤ que H?lderlin? I despr¨¦s, a la segona meitat del segle XX, van apar¨¨ixer uns quants novel¡¤listes que, certament, van aportar a la hist¨°ria liter¨¤ria novetats dignes de menci¨®, francesos en especial ¡ªperqu¨¨ els anglesos no s¡¯han mogut dels exemples de la pr¨°pia literatura del XVIII i XIX¡ª: Marguerite Duras o Alain Robbe-Grillet, per citar-ne dos, i, en general, els autors de l¡¯anomenat nouveau roman ¡ªque, d¡¯altra banda, ja nom¨¦s llegeixen els m¨¦s lletraferits i els especialistes acad¨¨mics.

Ens preguntem: ?es podia anar m¨¦s lluny, en el terreny de la poesia, que Mallarm¨¦ o Apollinaire, i, en novel¡¤la, que Robbe Grillet i els membres de l¡¯OULIPO? Em fa l¡¯efecte que no: els ¨²ltims moderns que hem esmentat van fer un esfor? d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia narrativa que se situava ja, gaireb¨¦, m¨¦s enll¨¤ de la ficci¨®: per no voler caure en aquests extrems, ni voler sucumbir, tampoc, a les modes que s¡¯albiraven, Val¨¦ry nom¨¦s es va atrevir a escriure un esb¨®s de novel¡¤la, genial, per¨° esb¨®s al cap i a la fi, Monsieur Teste.

Per aquestes raons d¡¯ordre historicoliterari, ens fa l¡¯efecte que Bloom exagerava i rondinava endebades. Almenys en el terreny de la novel¡¤la, si volem que en el futur encara hi hagi lectors, convindr¨¤ oferir-los peces amb un argument clar, uns personatges ben dibuixats, un punt de cr¨ªtica, una visi¨® del m¨®n m¨¦s o menys distinta i una atmosfera que ho emboliqui tot, com feia tan b¨¦ Henry James a base de cortinatges, catifes i vaixelles: cap novetat.

El problema, doncs, no ¨¦s que no hi hagi literatura nova. El problema ¨¦s que hi molta literatura apressada i circumstancial ¡ªa Catalunya, en aquests darrers anys, tant com arreu, per desventura¡ª i poca literatura bona, ¨¦s a dir, meditada, preparada al llarg de molts anys (set, com volia Flaubert; deu, com demanava Horaci?) i escrita amb la perfecci¨® estil¨ªstica que, aix¨° ha de quedar clar, demana la confecci¨® de qualsevol obra d¡¯art: perqu¨¨, per bagatel¡¤les, ja tenim la televisi¨® i la vida quotidiana.