Abecedari Barril

La bona vida ¨¦s caminar a aquell ritme de pau interior que s¡¯adapta a la rotaci¨® del planeta, deixar que els pensaments assoleixin la velocitat de les bombolles del cava, o saber que el plor dels nens ¨¦s un gori-gori d¡¯optimisme i que els somriures de l¡¯amor s¨®n el marquet de diapositives molt sovint velades, el cromo repetit que ning¨² no vol canviar¡±. Amb Joan Barril, desaparegut dissabte passat, se n¡¯ha anat una cosmovisi¨® privilegiada sobre les coses, una forma singular¨ªssima de mirar el m¨®n i tot all¨° que ens fa humans. La cita t¨¦ m¨¦s de 25 anys (Diari de Barcelona, 1987), per¨° epitomitza l¡¯agudesa mental i el lirisme majest¨¤tic d¡¯una figura irrepetible. La vida i l¡¯obra de Barril s¨®n com el ¡°libro de arena¡± de Borges: el nombre de p¨¤gines ¨¦s exactament infinit (¡°ninguna es la primera; ninguna la ¨²ltima¡±). Heus aqu¨ª un itinerari alfab¨¨tic per alguns dels cap¨ªtols d¡¯aquest potencial llibre barrili¨¤.

Amistat. ¡°Quiero deciros c¨®mo trajimos/ nuestras vidas aqu¨ª, para contarlas¡±, va escriure Jaime Gil de Biedma a Amistad a lo largo. I Barril sempre hi afegia: ¡°Mai una coma ha estat tan ben posada¡±. Per aix¨° un dels seus lemes era aquell ¡°dejarse ser en amistad¡± del quart vers del mateix poema, un text que Joan Oll¨¦ (director teatral i germ¨¤ de Barril) lleg¨ª durant el comiat de l¡¯amic. All¨¤ el catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica Joan Subirats el va descriure com el ¡°prototip d¡¯amic¡±, aquell que sap que hi ets sempre malgrat no combregar amb totes les teves decisions. Ell entenia l¡¯amistat com ¡°un fluid que es renova en cada respiraci¨® i en cada pensament¡± (Sobre els plaers, Edicions 62, 2009), i per aix¨° hi insuflava constantment l¡¯al¨¨ necessari.

Era f¨¤cil sentir-s¡¯hi amic perqu¨¨ era molt dif¨ªcil no estimar-lo. Sovint tornava a Goethe i a les afinitats electives per parlar de la relaci¨® amb els seus. Barril ha encarnat un model de generositat inusual, dins i fora de la feina: ha acollit gent a casa, ha apostat pel talent amb independ¨¨ncia de l¡¯edat i ha repartit oportunitats simplement perqu¨¨ hi creia.

Contes. ¡°L¡¯habilitat de treure profit de les coses petites comporta el risc de l¡¯enveja¡±. Ho va escriure a prop¨°sit dels plaers, per¨° tamb¨¦ ¨¦s aplicable a all¨° que ell definia com ¡°la joia d¡¯escriure¡±. D¡¯entre les virtuts de la seva prosa, la que suscitava m¨¦s enveja confessada era l¡¯equilibri proverbial entre qualitat i rapidesa. Treia cum laude en l¡¯art d¡¯escriure textos bons en un temps impossible. I en aquesta disciplina, el conte ¨¦s camp abonat per a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. De la seva obra liter¨¤ria, el relat curt ¨¦s un dels formats que m¨¦s va practicar, primer als mitjans i m¨¦s tard recollits en t¨ªtols com Ja ens trucarem i altres contes del diumenge (2003), 100 contes morals (2008) i 2001 contes corrents. Vivia tan subsumit en literatura que li era molt f¨¤cil traduir a la ficci¨® all¨° que veia o les hist¨°ries que li explicaven. Despr¨¦s de compartir-hi alguna confid¨¨ncia potent, molts ens l¡¯hem trobada ¡ªamb els noms adequadament canviats¡ª convertida en Conte del diumenge a El Peri¨®dico de Catalunya.

Humanisme. M¨¦s enll¨¤ de les lletres, la seva era una concepci¨® human¨ªstica tan transversal que gaudia amb gaireb¨¦ qualsevol disciplina de l¡¯art. Com a usuari i com a creador, jugava en l¡¯equip de cl¨¤ssics com Terenci (¡°res d¡¯all¨° hum¨¤ m¡¯¨¦s ali¨¨¡±) o George Steiner, i amb una idea salv¨ªfica, desprove?da d¡¯ingenu?tat, de la cultura com a conjunt. Per a Joan Manuel Serrat va escriure la lletra de les can?ons Salam Rashid (1989) i M¨ªrame y no me toques (1992). La m¨²sica era una necessitat: ¡°Probablement es pot viure sense llegir mai un llibre. Es pot anar tirant sense un museu. Per¨° a vegades em pregunto si es pot viure sense la m¨²sica¡±, escrivia el 2008. Deia que li faltava escriure un llibret i amb el compositor mallorqu¨ª Joan Valent tenien un projecte d¡¯¨°pera sobre Ramon Llull que no es va arribar a materialitzar mai. Li encantava la bossa nova i gaudia amb el tango, per¨° per treballar es posava gaireb¨¦ sempre m¨²sica cl¨¤ssica. Fins i tot en el teatre hi ha el vincle musical: amb el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari), als primers setanta, va escriure can?ons per a l¡¯obra Dins un gruix de vellut.

Llibres. Abans dels propis, els aliens. La biblioteca particular de Barril era la barreja heter¨°clita d¡¯un home liter¨¤riament omn¨ªvor. De la Bernat Metge als grans autors germ¨¤nics (va estudiar 13 anys al Col¡¤legi Alemany), per¨° tamb¨¦ poetes de cap?alera com Joan Salvat-Papasseit i Jaime Gil de Biedma. Una bona digesti¨® de les lectures i una mem¨°ria abracadabrant van contribuir a formar el Barril escriptor. Vivia tant l¡¯escriptura que havia arribat a plorar sol davant l¡¯ordinador mentre teclejava un text sobre el seu fill gran per a un llibre no venal. Condici¨® de pare (La Campana, 1997) s¨ª que es va publicar i va ser un exemple (i de nivell) de ¡°prosa de l¡¯experi¨¨ncia¡±. A la premiada Un submar¨ª a les estovalles (La Campana, 1988) van seguir ¨¨xits com Parada obligat¨°ria (premi Ramon Llull 1998) i Les terres promeses (premi Sant Joan 2010). El Barril novel¡¤lista, per¨°, no est¨¤ lluny de l¡¯articulista. Hi ha una mirada en com¨² que pentina la realitat amb el mateix to reflexiu i l¨ªric. I encara hi ha un text in¨¨dit a punt d¡¯anar imprenta. Pilar Beltran, la seva editora a Edicions 62, ha confirmat que al febrer publicaran la seva ¨²ltima novel¡¤la, La dona imm¨°bil.

Periodisme. Prol¨ªfic es queda curt. Barril t¨¦ m¨¦s de 16.000 articles escrits, entre les diverses cap?aleres, que per sort i per espai no tenia el costum de guardar: ¡°No tant per una q¨¹esti¨® de volum ¡ªque el paper sempre ocupa lloc¡ª sin¨® per la por a la repetici¨®¡±, deia al pr¨°leg de Sobre l¡¯amor (Edicions 62, 2007). De fet aquest t¨ªtol ¨¦s el primer intent sistem¨¤tic d¡¯agrupar en forma de llibre el que ell anomenava ¡°l¡¯obra period¨ªstica completa¡± i que va recollir en tres volums m¨¦s: Sobre els plaers, Sobre la felicitat i Sobre la dist¨¤ncia, amb articles nascuts en uns quants diaris. Entre el 1983 i el 1985 va dirigir el setmanari El M¨®n, va fer de cap d¡¯Opini¨® al Diari de Barcelona durant un any i mig abans d¡¯entrar a EL PA?S el 1988, on va treballar fins el 1993 amb seccions com La Cr¨®nica a les p¨¤gines de Catalunya i, fins i tot, com a columnista de contraportada i analista per a l¡¯edici¨® nacional. A La Vanguardia va escriure-hi entre el 1993 i el 1996, any que va saltar a El Peri¨®dico de Catalunya, on va seguir publicant fins a l¡¯octubre. En tots els casos, l¡¯estil del Barril columnista, que en bona part export¨¤ a la literatura, ¨¦s inconfusible: el gust pel detall, l¡¯¨¨mfasi en les emocions i l¡¯accent en all¨° quotidi¨¤, la met¨¤fora de to po¨¨tic (en l¡¯oralitat li brollaven amb la mateixa naturalitat) i l¡¯associaci¨® de conceptes de camps sem¨¤ntics diferents per crear una imatge de gran plasticitat. Tot un curs de periodisme estil¨ªstic.

R¨¤dio. La primera invitaci¨® per posar-se davant d¡¯un micr¨°fon li va venir de Josep Maria Mart¨ª, director de R¨¤dio Barcelona, que va convocar un dinar el 1990 amb I?aki Gabilondo. Des d¡¯aleshores va comen?ar a col¡¤laborar en programes com Hoy por Hoy i a Hora 25. De la SER se¡¯n va anar el 2000 per encap?alar un dels projectes m¨¦s singulars de la hist¨°ria de la radiodifusi¨®, La R-P¨²blica, a COMR¨¤dio. Era la invenci¨® de la r¨¤dio tranquil¡¤la. Amb ell no podia ser d¡¯una altra manera. Els principis fundacionals d¡¯aquella est¨¨tica van ser vigents els cinc anys de la COM i les 10 temporades d¡¯El Caf¨¨ de la Rep¨²blica, l¡¯informatiu nocturn de Catalunya R¨¤dio: ¡°No pronunciarem ni una sola paraula que abans no haguem ent¨¨s, no donarem la informaci¨® ni per sabuda ni per suposada, creiem en el m¨®n perqu¨¨ sabem mirar el nostre carrer...¡±. Bratsch, el grup d¡¯arrels z¨ªngares que va triar Oll¨¦ com a sintonia, ja ¨¦s el correlat musical d¡¯un estil de fer r¨¤dio ¨²nic, on Barril parlava sense cantarelles, informava sense fanfara i repartia joc sense posar-se mai nervi¨®s. A la r¨¤dio, com als altres projectes col¡¤lectius, va desenvolupar una habilitat inusitada per crear equips i gestionar-los com una fam¨ªlia. La feina com a goig creatiu, aprendre cada dia, trobar complicitats. El seu llegat (tamb¨¦) en aquest camp ¨¦s incomparable.

Taula (parada). A taula, mai drets (¡°dretes nom¨¦s mengen les girafes¡±): aix¨ª ¨¦s com s¡¯ha de menjar a l¡¯estil Barril. I sobretot en companyia, perqu¨¨ ¡°les amistats es van consolidant gr¨¤cies a les trobades al voltant d¡¯una taula¡±. Quan alg¨² tirava de t¨°pic i li deia: ¡°T¡¯agrada menjar b¨¦¡±, ell sempre s¡¯hi tornava: ¡°I a tu t¡¯agrada menjar malament?¡±. Era refractari a escriure sobre gastronomia per¨° en canvi tenia un paladar tan refinat com la seva mem¨°ria i unes h¨¤bils mans als fogons. Preparava un risotto memorable i els caps de setmana, sobretot si hi havia colla, es dedicava a la fideu¨¤ o al bon peix amb patates. Els dinars eren sovint la sala de reuni¨® (per a ell, una paraula enemiga: ¡°jo no em reuneixo¡±), l¡¯entorn on neixien les idees m¨¦s interessants. Com en tota la resta, el menjar i la cultura sempre anaven de la m¨¤: sortint d¡¯una cal?otada a Santes Creus, va orquestrar una visita guiada al monestir on, naturalment, el guia erudit i detallista era ell mateix.

Televisi¨®. El Barril conversador i pausat es va encarnar en l¡¯espai L¡¯entrevista de Barcelona Televisi¨® (BTV), on des del 1996 va arribar a parlar amb milers de convidats. Per¨° el seu pas per la pantalla ser¨¤ sobretot recordat per un oasi a mig cam¨ª ¡°de la poesia i la tonteria¡±, la definici¨® interna del televisu L¡¯illa del tresor. Al costat d¡¯Oll¨¦ i del realitzador Josep Maria Andr¨¦s, Aranya, aquella illa del canal 33 auton¨°mic va esdevenir per a tots un espai per al joc i l¡¯experimentaci¨® visual, la m¨²sica i la conversa dad¨¤, la disfressa dignificada amb la paraula po¨¨tica. Pocs plat¨®s televisius han sentit riure tant Barril. M¨¦s tard, el 2007, vam moblar un pis de l¡¯Eixample per al primer Qwerty, l¡¯espai de llibres de BTV, on va seguir practicant l¡¯art de la conversa i de la teatralitzaci¨® dels continguts. Necessitava passar-s¡¯ho b¨¦ per treballar i no tenia cap obligaci¨® de demostrar res a ning¨²: es posava perruques estranyes, s¨ª, per¨° era un mestre en l¡¯argumentaci¨®.

Viatges. La geografia va ser una de les seves grans passions. Coneixia banderes, himnes i un munt d¡¯illes ignotes que la majoria de mortals ignoren. Una vegada la seva filla petita, que feia un curs a Toronto, no trobava la manera de tornar a casa; ell va memoritzar el mapa i la va guiar per tel¨¨fon des de Barcelona a partir de la posici¨® del sol. La necessitat de con¨¨ixer m¨®n. Per a ell, ¡°el viatge ¨¦s experi¨¨ncia tribal, on importa tant on vas com amb qui, es tracta de construir mem¨°ria compartida¡±, diu Vicen? Villatoro, amic i escriptor amb qui van compartir liter¨¤riament l¡¯experi¨¨ncia de Nam¨ªbia (L¡¯espai immens, Ara Llibres, 2008). ¡°Nam¨ªbia ¨¦s important perqu¨¨ li dicta poemes¡±, recorda Villatoro. En efecte: ¨¦s l¡¯¨²nica incursi¨® (publicada) de Barril en el g¨¨nere de la poesia. N¡¯hi ha d¡¯altres, de viatges. El 1971, amb Joan Subirats, van rec¨®rrer It¨¤lia anant als congressos d¡¯extrema esquerra, menjant truites de patates amb sangria i tocant Paraules d¡¯amor a la guitarra. Amb el germ¨¤ Oll¨¦ van anar a Roma el 1975 per visitar Rafael Alberti i l¡¯antimitomania barriliana va fer que decid¨ªs no pujar a veure¡¯l.

Zoon politikon. La seva implicaci¨® pol¨ªtica ¨¦s ¡°accidental¡±, matisa Subirats; era un progreque no es complicava la vida. Junts van formar part de la Bandera Roja dirigida per Jordi Sol¨¦ Tura i Jordi Borja. Barril era ¡°el coreano¡±, ¡°el core¡±, per la seva mirada xinesca. L¡¯economista i amic Josep Maria Cort¨¦s recorda que tamb¨¦ els deien ¡°els bandera blanca, perqu¨¨ f¨¨iem el paper d¡¯ide¨°legs¡±. Despr¨¦s va venir el PSUC i, m¨¦s tard, l¡¯acostament al PSC, ja com a intel¡¤lectual consumat, per¨° sense carnet. L¡¯¨²ltima ¨¨poca, la seva proximitat amb Converg¨¨ncia i, sobretot, amb Uni¨®, amb la foto com a assessor de Duran i Lleida el 2011, va desconcertar molta gent. En el fons tenia m¨¦s a veure amb sentir-se valorat que no pas amb cap nova etapa pol¨ªtica. La seva veritable milit¨¤ncia era cultural i humana. A qui votava era a Prot¨¤gores i al seu lema: ¡°L¡¯home ¨¦s la mesura de totes les coses¡±.