El somni d'una nit de tardor

Joan Oll¨¦ est¨¤ en ratxa. Despr¨¦s de les estupendes posades de Do?a Rosita la soltera i La pla?a del diamant, ha tornat a encertar de ple amb El somni d'una nit d'estiu, que ofereix el TNC en excel¡¤lent versi¨® catalana de Joan Sellent. Crec que Oll¨¦ encerta perqu¨¨ el text no se cenyeix a un ¡°concepte¡± general, com massa vegades sol passar, perqu¨¨ El somni d'una nit d'estiu ¨¦s una de les obres m¨¦s canviants de Shakespeare. No ha for?at la clau humor¨ªstica; no s'ha oblidat del dolor ni de la m¨¤gia. Predomina, al meu entendre, una certa tonalitat tardorenca, tal vegada filla de la maduresa: una mirada malenconiosa, m¨¦s s¨¤via, m¨¦s comprensiva. Aix¨ª, ha vist els amants m¨¦s nens, els c¨°mics m¨¦s vells, els reis de la nit m¨¦s cansats.

Tampoc van gaire b¨¦ les coses al regne de les fades: descobrim que Oberon havia estat amant d'Hip¨°lita, i Tit¨¤nia ho va ser de Teseu, i tots dos es barallen per un nen que ha passat al seguici d'ella.

En mans de Oll¨¦, la Tit¨¤nia que interpreta Merc¨¨ Ar¨¢nega est¨¤ prop de la delicada Merteuil de Quartet, de Heiner M¨¹ller, perruca Pompadour inclosa, i Llu¨ªs Marco compon un Oberon que sembla sortit del ¡°teatre sota la sorra¡± de Lorca: una criatura lunar i trista, de rostre daurat i f¨²ria fatigada, que insta l'embolic de Puck per¨° pateix per les desgr¨¤cies que l'error del seu buf¨® est¨¤ a punt de provocar. M'encanta el moment en qu¨¨ Oberon i Puck (Pau Vinyals) contemplen, invisibles, el conflicte de Demetri i Helena com si es tract¨¦s d'una representaci¨®: el tel¨® vermell que emmarca la seva disputa, les frases que el follet sembla saber-se de mem¨°ria. No coneixia Vinyals i ha estat una radiant revelaci¨®. Em va recordar un jove Puigcorb¨¦, flexible com un ballar¨ª, amb un gran ritme verbal i una dicci¨® molt clara fins i tot en els passatges m¨¦s accelerats. Amb la gran boca del Joker i les inquietants maneres del mestre de cerim¨°nies de Cabaret, el seu perfil t¨¦ tamb¨¦ una mica d'Elegua, el d¨¦u burleta de les situacions dif¨ªcils en la santer¨ªa del Carib.

Els joves amants s¨®n dibuixats com a nens que s'enamoren per primera vegada, que no comprenen el que estan sentint

Crec que Oll¨¦ ha volgut dibuixar els joves amants com nens que s'enamoren per primera vegada, reflectint el trastorn de qui no compr¨¨n el que est¨¤ sentint. Lisandre i Demetri s¨®n m¨¦s criatures als seus ulls: per aix¨° vesteixen pantalons curts i quan s'enfronten ho fan amb espases de fusta. H¨¨rmia i Helena s¨®n, com sol passar, (una mica) m¨¦s adultes. Trastorn em sembla una paraula adequada: la passi¨® en Shakespeare sempre ¨¦s font d'elevaci¨® i caos al mateix temps; el desig, voluble i poques vegades correspost, resulta ser amb freq¨¹¨¨ncia una construcci¨® mental. Els quatre int¨¨rprets serveixen molt b¨¦ aquesta dualitat: percebem la gr¨¤cia de l'endiablada situaci¨® per¨° tamb¨¦ les sacsejades del rebuig.

I aqu¨ª arriben els c¨°mics, aficionats eterns, que apareixen amb el seu carro (una furgoneta, en aquest cas) de l'antiga farsa, que recorden els animals tristos del Magic Circus i tenen un ress¨° de la companyia familiar de Fanny y Alexander. Ells s¨®n, tradueixo, Tasc¨® (Joan Anguera), Troca (Xicu Mas¨®), Flauta (Oriol Tramvia), Perola (Xavier Soler) i Xerrac (Eduard Muntada), rid¨ªculs i alhora commovedors, nova dualitat, en la seva obstinaci¨® de fer el millor que puguin una funci¨® condemnada al frac¨¤s. Joan Anguera ¨¦s el director, i t¨¦ una escena preciosa, quan presenta P¨ªram i Tisbe davant el seu reial auditori com un narrador ambulant, suportant amb extrema dignitat les rialletes ir¨°niques dels quatre joves, que semblen haver oblidat que els seus intercanvis amorosos van ser molt m¨¦s grotescs. No costa sentir Shakespeare parlant per boca de Teseu quan els defensa: el bard sempre va estar a favor dels c¨°mics, i Oll¨¦ tamb¨¦, com cal. Anguera toca el viol¨ª de roda i Soler desplega el seu acordi¨®, i amb aquesta m¨²sica sembla entrar un vent antic de rutes polsoses, una llum noble i crepuscular que banya l'estampa d'aquests supervivents d'un m¨®n humil i artesanal, condemnat a l'extinci¨®.

Ens anem apropant al final de l'espectacle i m'adono que encara no he parlat d'un personatge tan sobtadament central com Troca (Bottom, a l'original), del qual Xicu Mas¨® realitza una veritable composici¨®, meravellosament graduada. En la primera part serveix un personatge en la l¨ªnia d'un Gassman r¨²stic, amb una sup¨¨rbia deliciosa perqu¨¨ no arriba a ser inaguantable, i aquest encant continua bategant quan es transforma en ase i dialoga amb les fades en una de les escenes m¨¦s captivadores del teatre de Shakespeare. Al principi qualificava d'excel¡¤lent la versi¨® catalana de Joan Sellent, que mant¨¦ l'alternan?a de prosa i vers. Amplio el qualificatiu: ¨¦s excel¡¤lent perqu¨¨ ¨¦s n¨ªtida, flu?da, entra per l'orella i dansa sobre l'escena. Tamb¨¦ cal aplaudir l'imaginatiu vestuari de M¨ªriam Compte i la il¡¤luminaci¨®, matisada i po¨¨tica, de Lionel Spycher, etern copain del director.

El somni d¡¯una nit d¡¯estiu (El somni d'una nit d'estiu). De William Shakespeare. Director: Joan Oll¨¦. Int¨¨rprets: Joan Anguera, Merc¨¨ Ar¨¢nega, Cl¨¤udia Benito i Dani Espasa, entre d'altres. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 31 de gener del 2015.